Potser fa més de 30 anys, o només fa uns mesos, que saps que estem cercant i promovent nous models d’organització social, política i econòmica; que estem apostant per impulsar la innovació social, amb estratègies noviolentes, participatives i interculturals.
Probablement compartim la visió que estem vivint una crisis molt profunda i complexa; unacrisi en que la majoria de respostes conegudes per fer-hi front no s’estan mostrant adequades per convertir-la en oportunitat d’avançar cap a un món habitable per a tothom.
Davant el que estem vivint, ens preguntem quin món volem?, com fer-lo possible? i quina és la nostra responsabilitat?.
En aquest moment històric tan especial, tan dramàtic i decisiu, volem compartir quina és l’estratègia que estem endegant per intentar respondre aquestes tres preguntes.
Amb la lluita pel dret a l’objecció de consciència al servei militar obligatori varem aprendre la força de l’estratègia noviolenta: davant una injustícia, davant una situació inacceptable, podem restar passius o podem (a) definir públicament una objecció, (b) plantejar una alternativa viable, (c) estar disposats a arriscar temps, diners, presó, la vida… desobeint i no cooperant i, (d) aprofitar una crisi per influir en la transformació desitjada.
En aquell moment, els anys 70, aplicàrem aquesta estratègia per objectar a la violència armada del exèrcits, i en 40 anys aconseguírem un somni impossible: acabar amb el servei militar quan 30.000 insubmisos i un milió d’objectors feren impossible trobar soldats per anar a la mili.
Durant els darrers 30 anys hem estat preparant una nova objecció, en aquest cas, a la violència estructural del financers i a les seves armes subtils, però no per això menys destructores ni letals que les dels militars.
Hem après que més enllà de les democràcies o tiranies, més enllà de capitalismes i socialismes, hi ha una plutocràcia – un poder del diner-, un sistema monetari i financer que influeix decisivament en els governs, les empreses i la vida de la gent, i ho fa, gràcies a dues armes subtils molt poc conegudes:
  • La moneda anònima i desinfomativa –peces i bitllets– que facilita tota mena de crims i delictes, de corrupcions i fraus, que posen en perill l’estat de dret i que agreugen la inequitat econòmica i social.
  • El crèdit com a sistema de creació monetària en mans de molt pocs i el tipus d’interès que obliga a un creixement ilimitat i que, tard o d’hora, sotmet a servitud per deute a gran part de les persones, empreses i estats.
Al llarg d’aquests 30 anys hem cercat, recollit, sistematitzat i difós -amb moltes limitacions pròpies- un conjunt de propostes de models socioeconòmics alternatius. Ho hem fet des del Centre d’Estudis Joan Badina, des d’EcoConcern i, en la darrera dècada, des de Nova – Innovació Social. La veritat és que no hi havia gaire demanda social per aquestes propostes amb una societat o bé ancorada en antigues receptes fracassades o bé expectant amb les promeses del capitalisme neoliberal que es presentava com la via “natural” superadora de totes les ideologies “artificials”.
La crisi actual mostra l’obscenitat d’aquesta violència estructural dels financers, que una vegada més, amb la combinació de les seves armes subtils, aconsegueixen endeutar les majories mentre ells incrementen la concentració i l’acumulació de diners i de poder.
La resposta espontània ciutadana del 15M expressa la necessitat de canvis molt profunds. Intueix on hi ha el nucli del problema quan diu “polítics i banquers no ens representen”, però cal que identifiqui els mecanismes pels quals una nova política no depenguin dels banquers i posi el sistema monetari-financer al servei de les persones i dels pobles.
Ara, tenim la responsabilitat de compartir aquests coneixements amb tots els àmbits de la societat. Ja no podem continuar esperant a tenir les alternatives molt elaborades per evitar crear falses expectatives –com tants projectes polítics han produït-. Ara és el moment: la crisi indica on hi ha l’origen del problema i gran part de la societat ja no es creu les seves solucions, però quasi l’han convençut que no hi poden haver alternatives.
Sentim que hem estat 30 anys preparant la segona transició, aquesta vegada no sols política ni nacional, també econòmica i global; preparació que ens permet donar una resposta a les 3 preguntes: quin món volem?, com fer-lo possible? i quina és la nostra responsabilitat?.
A. Quin món volem. Des de 2008 hem posat en marxa el procés d’elaboració participativa del Consens de Barcelona sobre alternatives interculturals a la globalització neoliberal. Partírem del convenciment que els qui han creat la crisi no poden ser part de la solució. Si el Consens de Washington, que ens ha portat a l’actual crisi, va ser creat per homes blancs del nord, vinculats als centres de poder financer, el Consens de Barcelona ha estat elaborat per 150 experts i activistes, tants homes com dones, proporcionals a la població de les diferents regions del món.
El primer resultat del Consens de Barcelona ha estat el Compromís per un món habitable per a tothom 1.0, que convida la ciutadania i les seves organitzacions a emprendre o articular 7 grans transicions a: 1. Una democràcia participativa i deliberativa 2. Una sostenibilitat ambiental 3. Una economia social, equitativa i sostenible 4. Un sistema financer no especulatiu 5. Una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica 6. Un món que superi les guerres i la violència 7. Una governança global democràtica.
B. Com fer possible el món que volem. Des de l’experiència de la lluita per l’objecció a la violència armada dels militars, hem apostat per l’estratègia noviolenta, ara aplicada a un objectiu molt més ambiciós: acabar amb la violència estructural dels financers. Amb el Consens de Barcelona no sols plantegem una objecció, sinó que oferim una visió alternativa. Però, sobretot, oferim tres vies complementàries, per a persones i per a organitzacions, d’àmbit local i global, per concretar aquesta visió:
  1. Impulsar Plans de Transició sobre els 35 objectius de les 7 transicions, per tal que cadascú, cada col·lectiu, cada poble, pugui emprendre o articular el seu camí de construcció d’alternatives.
  2. Afavorir Accions Comunes Transformadores (ACT!), el més global possibles, proposades i triades participativament per aquelles organitzacions que vulguin anar més enllà de la dispersió de les campanyes, sovint només locals o sectorials; les ACT! són accions orientades a la transformació concreta d’algun element clau de la violència estructural.
  3. Promocionar, amb un premi, l’articulació de propostes en un model socioeconòmicinnovador, que permeti visualitzar la viabilitat del món que volem i algunes pistes sobre com fer-ho.
C. Quina és la nostra responsabilitat per fer possible el món que volem. La majoria de partits i de governs es mouen en el curt termini i només en la proximitat, per satisfer els desitjos dels seus electors. Les grans empreses es mouen pel lucre a curt termini dels seus accionistes. Només una ciutadania activa ben informada, conscient, organitzada i compromesa pot emprendre les urgents transicions a un país i un món habitables per a tothom. Ningú no ho farà per nosaltres.
Si sintonitzes amb aquesta visió, et convidem a aportar el teu coneixement, experiència, energia i voluntat per fer-la possible, i a proveir recursos que garanteixin la independència de l’entitat i dels seus projectes.
Per facilitar-ho, estem preparant un conjunt d’activitats que t’oferim, per ordre cronològic, per si connecten amb les teves inquietuds:
  • Estem col·laborant intensament amb el Fòrum Social Català 2012. Després d’uns mesos de preparació i de recollida de propostes, els dissabtes 14, 21 i 28 d’abril es presenten les quasi 90 propostes per facilitar la seva articulació i millora, per suscitar el suport. Especialment el dia 21 presentem propostes sobre transparència. El 5 de maig es posaran en comú les conclusions i el dia 6 es presentaran en públic.
  • Dins el cicle Alternatives al Sistema, el dia 3 de maig, Jordi Garcia Jané presentarà el nou llibre “15M 2031. Adéu, capitalisme” que ha obtingut el Premi a la Innovació en Models Socioeconòmics atorgat per Nova, la Fundació Cultura de Pau, l’Associació Josep Vidal LLecha i la Xarxa d’Economia Solidària. Ofereix una atractiva i viable visió sobre com podem viure d’aquí a 20 anys si hem estat capaços de reforçar i articular les alternatives emergents.
  • El 31 de maig, per cloure el cicle Alternatives al Sistema, oferirem una visió general sobre els 29 anys de recerca i articulació de models socioeconòmics i exposarem amb més detall les propostes per fer front a les armes subtils de la violència estructural dels financers. També plantejarem com, més enllà de models tancats, podem contribuir a dissenyar i aplicar sistemes que cerquin l’equilibri dinàmic per aconseguir els objectius que desitgem. Especialment veurem com articular i no confrontar les les tendències i motivacions “egoistes i altruistes”, “competitives i cooperatives” que han configurat les sagnants batalles del segle XX.
  • Durant el mes d’abril les organitzacions que ho desitgin podran indicar quines són les 3propostes d’Acció Comuna Transformadora (ACT!) que estarien disposades a recolzar per a 2012. Així, després, es podrà iniciar una campanya global d’incidència concreta en la qual pugui implicar-s’hi la ciutadania activa d’arreu del món.
  • A mitjans de setembre (possiblement el dissabte 15) et convidem a la inauguració de l’exposició fotogràfica Transicions a un món habitable per a tothom que anirà acompanyada d’una guia i d’uns tallers per fer Plans de Transició. Serà una jornada per iniciar el curs amb més empenta i, esperem, amb la teva implicació.
  • Per a finals d’octubre, estem convocant una curs intensiu per formar un equip intercultural de joves que vulguin impulsar i articular les transicions en les diferents regions del món, amb capacitat per adaptar coordinadament aquestes estratègies en els seus llocs d’origen.
Gran part d’aquestes activitats les estem fent a l’espai Àgora Catalunya, cedit a precari per un col·laborador, amb el compromís d’oferir-lo a entitats per fer-hi actes i reunions. També aquest és un servei que podem oferir.
Hem pogut fer aquest procés durant 30 anys gràcies a una xarxa de col·laboradors que hi han aportat idees, feina i diners. També, puntualment, hem comptat amb el suport d’algunes institucions públiques i fundacions privades que han apostat per experimentar altres vies de cooperació internacional.
Gràcies a aquest impuls inicial, ara entenem que l’estratègia de transició cap a un món habitable per a tothom només té sentit si moltes persones hi sintonitzen i s’impliquen en la seva aplicació, per qualsevol dels camins suggerits o a inventar.
Aquesta serà la prova de foc. Que moltes persones i col·lectius considerin que estem plantejant un camí de compromís per sortir de la impotència, un camí que els permet aportar la seva energia i creativitat.
Comptem amb tu?
Ningú no ho farà per nosaltres.
Sí, un altre món no sols és possible sinó que és necessari!
I ens cal enfortir els camins per fer-lo possible!
Civís, Pasqua 2012
Martí Olivella
director de Nova – Innovació Social
www.nova.cat