- Adreçar-se a les necessitats de coneixement de totes les persones participants a les places
En l’exposició de les intervencions cal tenir en compte els diferents interessos de les persones que hi participin segons el grau d’implicació (més o menys actives en les acampades o assemblees) però, sobretot, segons el grau del coneixement previ del tema que es tracti (amb més o menys bagatge personal, no sols teòric – intel·lectual sinó també pràctic – subjectiu). Cal fer exposicions clares, intel·ligibles per a tot els públics.
- Que cada persona que intervingui, o el conjunt d’elles, aportin visions complementàries
Per anar més enllà de les formes habituals i parcials de generació de coneixement, per avançar en un coneixement globalista i integrador, les persones que intervinguin – cada una o entre totes elles- estan convidades a aportar visions i dades des de tres parelles de pols complementaris (ubicats en una esfera)
- La Crítica i la Proposta
- La Teoria i la Pràctica
- L’Objectivitat i la Subjectivitat
I fer-ho no sols des la pròpia visió / opció ideològica, sinó, ubicat-la entre les altres visions / opcions.
- Partir del coneixement dels participants i aportar dades i visions i complementàries
Per superar la posició habitual “jo sé, tu no saps”, es pot partir d’una roda per grups, en què els participants esposen breument dades, visions, dubtes, preguntes… sobre el tema, un resum de les quals s’exposa en plenari. A partir del grau de coneixement exposat, les persones convidades a intervenir, ajusten el seu discurs a les necessitats expressades pels participants.
- Organitzar les sessions amb equips que tinguin diferents rols
Cal assegurar que en cada sessió hi ha, al menys un equip que es coordina prèviament:
- una persona coordinadora, que vetlla pel conjunt de l’equip i l’activitat
- una dinamitzadora de la participació
- una de logística (lloc, so, espai alternatiu en cas mal temps…)
- la/les persones convidades a intervenir
- una que recull, enregistra o retransmet la sessió
Martí Olivella
