Transició cap a un urgent canvi de rumb

Transició cap a un urgent i indispensable canvi de rumb

 
Hem d’agrair que el moviment del 15-M hagi fet emergir un generalitzat sentiment d’indignació que no s’expressava públicament. El nucli d’aquesta indignació és la necessitat d’una profunda transició en tres àmbits clau:


Primer, hem de revisar les actituds i els comportaments, individuals i col·lectius, polítics i empresarials, que situen l’afany de guanyar diners, la maximització del benefici com a l’objectiu prioritari que determina les nostres decisions i relacions, en detriment de la cohesió social, el respecte als drets humans i laborals, i la sostenibilitat ambiental. Sense aquesta revolta cultural la nostra civilització s’està extingint, perquè l’exclusió social i la destrucció de la natura la fan inviable.


Segon, per tant, aquest canvi cultural implica el canvi del sistema econòmic, financer i monetari que està fonamentat només en la rendibilitat econòmica,i no en la rendibilitat social ni ambiental. Cal deslegitimar socialment i desincentivar legalment i fiscalment totes les actuacions que només persegueixin l’acumulació de diners i la concentració de riquesa. Si volem un món habitable per a tothom, cal canviar un sistema econòmic i financer fonamentat en l’endeutament i en l’especulació, i no en la producció de béns i serveis per cobrir les necessitats bàsiques de tothom, en harmonia amb la natura.
Tercer: per fer-ho, hem de canviar el sistema polític nacional que està segrestat pel sistema econòmic financer global, com admet el mateix Josep Duran i Lleida. Si els governs i els parlaments estan segrestats pels bancs i les borses, per les grans empreses i les agències de qualificació, per les institucions financeres internacionals… Això vol dir que els polítics no ens poden representar, perquè no poden decidir sobre els temes clau que ens afecten. La plutocràcia –el poder del diner– ha suplantat la democràcia, el poder del poble i dels seus representants.


Si compartim els motius més profunds d’aquesta indignació, entendrem que –més enllà de les formes transgressores imprescindibles en qualsevol revolta que desperti la societat de l’apatia i la resignació– la responsabilitat d’emprendre amb urgència aquesta transició cultural i social és de tots. El canvi de sistema econòmic i polític requereix noves formes d’acció ciutadana, política i econòmica, i no sols depèn dels “indignats” actius, sinó principalment dels “indignats” fins ara passius o espectadors, que han d’exigir i expressar, en les activitats diàries i també electoralment, aquest indispensable i urgent canvi de rumb.

Darrera actualització ( Dilluns, 27 de juny del 2011 02:00 ) 

Publicat a

Propostes per les assemblees

Propostes per a la trobada d’assemblees de barri
del diumenge 26 a les 17h a Pça Catalunya de Barcelona
Després d’aquest mes i mig tan intens, proposo dedicar especialment l’estiu a activitats de formació i reflexió estratègica inter-assemblees de Catalunya, per poder recomençar el curs amb més força i claredat:
 
  1. Calendari comú d’assemblees i d’activitats dels moviments socials sobre formació i reflexió estratègica pel conjunt de la ciutadania indignada interessada en conèixer més i millor, les propostes alternatives d’organització social que estan sorgint i que s’han elaborant en els darrers anys per diferents moviments socials.
  2. Tres preguntes comunes a les assemblees del 15M:
    1. Com millorar els procediments participatius en cada assemblees i entre assemblees?
    2. Quins són els punts de diagnosi, d’objectius i de propostes que poden ser comuns?
    3. Quines són les estratègies possibles del 15M pels propers mesos?
  1. Organitzar un inter-camp d’estiu entre assemblees, comissions i organitzacions i moviments socials per aplegar les respostes a aquestes 3 preguntes i facilitar un guió comú i plural per a les assemblees de la tardor.
Algunes possibilitats per facilitar aquestes prospotes són, per exemple:
 
1. La Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat ofereix el seu programa sobre “Alternatives”, del 14 al 20 de juliol. http://universitatdelapau.org/pdf/18/curs-estiu-011w.pdf
 
2. Algunes organitzacions i moviments socials del Fòrum Social Català ofereixen xerrades i documentació sobre alternatives, (que hem enviat a les assemblees i comissions) i poden coorganitzar l’inter-camp d’estiu.
 
3. En concret, Nova – Centre per a la Innovació Social, ofereix el seu local al Poblenou per a equips que vulguin avançar en 3 projectes durant l’estiu:
 
      1. Plataforma de comunicació i deliberació per internet per facilitar la participació permanent i a distància entre comissions, entre assemblees i entre la ciutadania indignada que no pot assistir a les assemblees.
      2. Comparativa i sistematització de les diferents propostes de punts mínims comuns per ajudar a visibilitzar la pluralitat i les coincidències del moviment 15M.
      3. Ser un dels espais de coorganització del inter-camp d’estiu (que podria ser entre el 27 d’agost i el 4 de setembre) en algun lloc de fàcil accés i baix cost que permeti acampar i disposar d’instal·lacions per fer reunions mitjans i grans.
 
Cordialment
 
Martí Olivella.
Director de Nova – Centre per a la Innovació Social, organització membre del Fòrum Social Català.
He intervingut en diverses assemblees i comissions de Barcelona, Cerdanyola i la Garriga. He participat a la roda de premsa del 17J a la Ciutadella.

Què tenim en comú els indignats?

Fragments de la intervenció a l’Assemblees de Cerdanyola del divendres 17 de juny i de La Garriga el 20 d ejuny

De la indignació a l’acció transformadora: estratègies i propostes

La indignació ja està sent acció

  • acampades permanents durant un mes (no mani d’un dia)
  • assemblees (preparades amb comissions i amb cert grau de deliberació)
  • autoorganització (dels espais, serveis i comissions, de les regles de joc..)
Què tenim en comú els indignats?
Per mantenir la cohesió hem d’acordar què tenen en comú els diferents motius de la indignació.
No cal fer la llista de tots les greuges, sinó quines són les causes profundes que hem de denunciar
La meva proposta és que:
1. “L’obsessió de fer diners” és el valor absolut que guanya sobre els valors polítics, socials i ambientals
2. El sistema monetari/financer és l’instrument que concreta aquest valor absolut del lucre per sobre de tot, i que explota, sense cap remordiment, les persones i la natura; i corromp la política i la comunicació.
3. El poder polític està sotmès al poder econòmic-financer i no pot representar els interessos de la gent. El sistema polític nacional ha quedat sotmès pel sistema financer global, i per això els parlaments ja no poden representar els pobles, iperden legitimitat perquè ja no tenen competències sobre els temes clau!

A l’assemblea de Cerdanyola el 17 de juny



A l’assemblea de La Garriga el 20 de juny

No falten propostes!

Condicions objectives, revolta subjectiva i programa alternatiu

Ahir amb una bona colla de manifestants ens abraçàvem!


Amb els més vells, perquè després de molts anys elaborant i assajant propostes sobre alternatives al sistema polític, econòmic, financer, monetari, mediàtic… en uns pocs centres de recerca i en associacions i moviments minoritaris, percebíem que hi havia una demanda explícita per una gran part de la ciutadania.


Amb els més joves, perquè cada generació ha de fer la seva revolta i la seva transició i els valors, el tarannà, les pràctiques d’aquesta revolta aporten molt d’aire fresc per superar la transició del franquisme (contra una dictadura política) per afrontar la transició de la democràcia formal “local” (contra la dictadura financera global).


Gran part dels polítics i tertulians donen mostres de no entendre res del que està passant, perquè estan ancorats en la democràcia formal – i ara diuen la seva necessrària millora – que, per cert, fins ara no han posat en marxa! No s’adonen que estem davant un canvi radical del món en què aquesta democràcia formal “local” no pot donar resposta a les necessitats de la gent d’aquí i d’arreu del món.


S’apleguen els 3 factors clàssics necessaris per endegar un canvi profund:


– Les condicions objectives d’atur, de tenir hipotecades les vides, d’empobriment, de falta de futur, d’incapacitat del sistema polític, de dependència del sistema financer global…


– Les condicions subjectives d’una ciutadania activa interconnectada, un nou subjecte històric que pateix les condicions objectives i que està mostrant la seva indignació.


– El programa alternatiu amb elements estudiats i experimentats durant molts anys per veus menystingudes pels savis i els poderosos.  Ara cal articular-les, fer-les conèixer, sotmetre-les a deliberació i priorització ciutadana per mostrar que un altre món és possible, necessari i viable.


Moltes organitzacions del Fòrum Social Català estem oferint continguts i recursos per enfortir les propostes. Potser l’FSCat hauríem de convocar unes jornades d’estiu, un espai  d’aprofundiment i viabilitat de les propostes sorgides de les assemblees, tant de contingut com d’estratègia.


Com ho veieu?

El Consens de Barcelona: camí local i global de transició

El Consens de Barcelona un camí local i global de transició cap a un món habitable per a tothom

Durant 3 anys, discretament, hem endegat un procés de diàleg intercultural sobre alternatives a la globalització neoliberal, donant veu a homes i dones de totes les regions del món, fins ara menystingudes.


El 3 de maig, sense cap ressò mediàtic, varem aprovar i signar a Barcelona el Compromís per un món habitable per a tothom.


El darrer mes hem estat participant i recolzant el moviment 15M, que expressa a nivell proper la mateixa indignació d’un món inacceptable, d’un món estructuralment injust, violent i insostenible.


Convidem totes les persones i organitzacions que a Catalunya han seguit i recolzat el procés del Consens de Barcelona, però també aquelles persones que volen canalitzar amb propostes i amb accions locals i globals la indignació que ens provoca que el sistema polític no pot representar els interessos de la gent, perquè està sotmès al sistema econòmic i financer.


Si no has llegit ni signat aquesta Declaració 1.0 del Consens de Barcelona, aquí pots fer-ho.


La reunió serà demà dimarts 21 de juny, a les 19h a la Confederació Catalana d’ONG – Casa del Món, al  carrer de les Tàpies número 3 (M. L2 i L3 Paral·lel). Confirmeu assistència a info@barcelonaconsensus.org


Comentarem també les propostes que he plantejat a la roda de premsa de divendres 17, adreçades al Parlament, a les Assemblees, a la Ciutadania indignada i als mitjans de Comunicació.


Cordialment