Què és la violència per poder veure què pot ser el que anomenem “noviolència”. De les moltes definicions volem partir d’una de les més actuals. Ens la proposà Lluís M. Xirinacs, el català més important de la teoria i la pràctica de l’estratègia noviolenta:
“Els conflictes sorgeixen per un xoc de forces. En termes científics, Newton posa com a una de les bases de la seva física el principi d’acció i de reacció: a una acció li correspon una reacció igual i contrària.
La noviolència es regeix per un principi diferent, enunciat per primera vegada per Norbert Wiener, fundador de la cibernètica; és el principi d’acció i de retroacció[1].
En el tema de l’acció i la reacció sempre es resta i la resta pot ser tan fatal que doni zero, l’anul·lació dels dos contendents.
Jo dic que la noviolència consisteix en la bona voluntat de no voler xocar, d’acceptar el contrari, de situar el propi interès en el context que l’envolta, i en l’aguda intel·ligència per convertir les reaccions en retroaccions.
Si agafem el volant del cotxe, per exemple, la mà dreta el fa girar cap a l’esquerra i l’altra cap a la dreta; el resultat és que l’eix té la suma de les forces de les dues mans. El que encara no hem dit és quina és la bona i quina és la dolenta, perquè sempre que hi ha un conflicte hom pensa que hi ha un bo i un dolent. Quan dues forces van cadascuna a la seva i xoquen, fan violència, i quan l’impuls de dues forces es conjumina, aquestes fan noviolència. I és una noviolència activa que suma, per tant, no és un no, és un sí. En canvi, quan dues forces reaccionen la violència sembla un sí -gairebé sempre hi ha un guanyador- però és un no, és una resta, és una disminució, que pot arribar a valer zero.
El resultat, la conclusió, diguem-ne teòrica, d’aquesta definició seria que és molt més eficaç la noviolència que la violència”.[2]
[1] Retroacció: “En un sistema o en un procés, acció per la qual la sortida o el resultat incideix en el conjunt que el precedeix integrant-s’hi o modificant-lo.”
[2] FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA. Lluís M. Xirinacs. Abadia editors. Barcelona, abril 2009. Llibre molt aconsellat per aprofundir en aquesta visió.
