by Martí Olivella | abr. 30, 2009 | 1. La Vida, 2. La Política
Acte de Dignificació de les víctimes espanyoles, rwandeses i congoleses per mort violenta a Rwanda i RD Congo (1990-2009)
Amics i amigues del Diàleg IntraRwandès
Estic impressionat i commogut pel que camí que esteu fent. Tots sabem que dialogar, que comunicar-nos amb empatia, no és fàcil, ni tant sols amb els amics.
Tant de bo el drama viscut als Grans Llacs Africans, una de les vergonyes del nostre món contemporani de la qual m’en sento còmplice pel meu silenci, sigui alhora l’impuls d’una nova relació humana i política que allunyi la guerra i la violència de les nostres vides.
El millor honor que podem rendir a les víctimes és el nostre compromís ferm de no participar mai més en l’espiral de violència, de lluitar amb mitjans noviolents per la justícia i la pau, per acabar amb els interessos econòmics i geopolítics que provoquen tant de sofriment.
Malgrat no puc ser avui aquí, us tinc al cor i, des del meu lloc, recolzo el vostre camí.
Cordialment
Martí Olivella
Director de Nova – Centre per a la innovació Social
Barcelona, 30 d’abril de 2009
by Martí Olivella | abr. 20, 2009 | 2. La Política, 3. L'Economia, Recomanats
Fa uns mesos vam emplaçar per escrit el govern i la gran banca espanyola a clarificar les seves posicions sobre el finançament governamental de la banca, sobre els paradisos fiscals i sobre els beneficis que generen als bancs els interessos del deute extern.
El 30 de març acabava el termini i no hem obtingut cap resposta ni del Govern ni dels bancs. Potser consideren que la ciutadania no ens mereixem saber què es fa amb els nostres diners?
En cas que no obtinguéssim resposta o que aquesta no fos satisfactòria decidirem prendre tres tipus de compromisos:
- Fer una objecció fiscal a favor de la transparència pública, en la propera declaració de la renda. (No volem contribuir amb els nostres diners a un estat on l’opacitat amagui interessos inconfessables, fraus i corrupcions mentre no hi hagi una resposta clara del Govern).
- Votar només els partits que prenguin compromisos ferms per una transparència pública. (Els partits han d’incorporar en els seus programes nous objectius i eines per a una gestió pública transparent).
- Transferir els nostres dipòsits dels bancs especuladors i opacs cap a bancs ètics i transparents. (No podem continuar deixant que els nostres diners serveixin per a l’especulació financera i els negocis malbaratadors).
A dia d’avui, quasi 350 persones hem signat algun o altre d’aquests compromisos. Cadascú els aplicarà com cregui convenient i, si així ho considera, publicarà les seves accions a www.transparents.org.
Per facilitar la realització d’aquests tres compromisos organitzem les següents accions col·lectives (que detallarem a www.transparents.org):
- Si considerem que els 40.000 Millions d’€ que el govern presta als bancs representen, a l’Estat espanyol, uns 1.000 € per habitant, proposem que en la declaració de l’IRPF que comença l’1de maig, cadascú indiqui que ha dipositat en una banca ètica una quantitat semblant o inferior a aquesta, i que la mantindrà com a dipòsit de garantia – penyora o consignació fiscal – mentre els bancs no hagin retornat els préstecs donats pel govern o mentre aquest no doni les explicacions demanades. (Adjuntant el rebut del dipòsit).* (oferim models de declaració “a pagar” i “amb dret a devolució”).
- Elaborar entre tots els signants un programa de transparència per a les properes eleccions europees (7 de juny). Abans del 15 de maig demanarem als partits que es comprometin per escrit a defensar-lo al Parlament Europeu. (Organitzarem en els propers dies un procés deliberatiu entre els signants per elaborar aquest programa polític de transparència).
- Fer actes públics de retirada de dipòsits dels bancs i caixes, i anar a fer ingressos col·lectius a bancs ètics i transparents. (En aquelles ciutats on hi hagi oficines d’atenció al públic. Les principals iniciatives de banca ètica a l’Estat espanyol són Coop57, Triodos Bank, FIARE i Oikocredit. Més info a www.fets.org.)
Òbviament, continuem estenent les adhesions a la campanya amb un primer objectiu d’arribar a 1000 signants.
Ciutadania Activa. A 1 de maig de 2009, 348 signants. Vegis llista a www.transparents.org
- De les tres accions, només la primera té un cert risc i una certa complicació. Explicarem al webi a continuació detingudament com fer aquesta acció i quines dificultats podem tenir a partir de l’experiència de l’objecció fiscal a les despeses militars. L’objecció fiscal a les despeses militars, que es realitza anualment des de 1984 per centenars de persones, no ha comportat mai cap sanció ni sentència desfavorable, exceptuant algun cas, on l’objector/a ha hagut de pagar la quantitat amb un petit recàrrec. S’ha aconseguit que un jutge consideri que l’objecció fiscal no és cap delicte i que no pot ser sancionada amb cap multa.
De fet, en aquest cas ni tant sols plantegem no pagar una part de l’impost, sinó tant sols fer un dipòsit de garantia -com a penyora o consignació fiscal- en espera de saber què es fa amb els nostres diners.
Com fer la penyora o consignació fiscal per la transparència
A diferència de l’objecció fiscal a les despeses militars, en aquest cas no ens neguem a pagar una part dels nostres impostos, sinó que la consignem en un banc ètic, – la dipositem com a garantia o com a penyora temporal-, en espera que el Govern doni les explicacions que reclamem o que els banc retornin els préstecs concedits pel Govern.
Passos a seguir com acció individual
Disposar o obrir un compte bancari en una entitat financera ètica.
Preparar la declaració de la renda i fer constar en l’apartat de deduccions, el concepte “Consignació fiscal per la transparència” i anotar la quantitat que volem dipositar com a penyora, com a garantia. Cadascú decideix la quantitat que considera: pot ser simbòlica d’1 € fins els 1.000 € per contribuent que el Govern ha prestat als bancs.
Fer l’ingrés d’aquesta quantitat en el compte bancari i guardar el rebut.
Presentar la declaració de la renda, juntament amb una carta al delegat d’hisenda (vegis a continuació els model segons si és “a ingressar” o “amb dret a devolució”) i una fotocòpia del rebut del dipòsit.
Si es vol, podeu informar a info@transparents.org de la quantitat. O fins i tot publicar l’experiència al blog de www.transparents.org
El dia que cadascú consideri que la demanda al Govern ha estat satisfeta, pot recuperar el dipòsit i pagar el deute pendent a Hisenda. Els interessos li poden servir per pagar el recàrrec que Hisenda possiblement li aplicarà.
Passos a seguir com acció col·lectiva
- No cal disposar o obrir un compte bancari personal en una entitat financera ètica, perquè es pot fer l’ingrés en el compte corrent col·lectiu del projecte transparents.org que hem obert a FIARE: xxxx xxxx xx xxxxxxxxxxx
- Preparar la declaració de la renda i fer constar en l’apartat de deduccions, el concepte “Consignació fiscal per la transparència” i anotar la quantitat que volem dipositar com a penyora, com a garantia. Cadascú decideix la quantitat que considera: pot ser simbòlica d’1 € fins els 1.000 € per contribuent que el Govern ha prestat als bancs.
- Fer l’ingrés d’aquesta quantitat en el compte bancari col·lectiu i guardar el rebut.
- Presentar la declaració de la renda, juntament amb una carta al delegat d’hisenda (vegis a continuació els model segons si és “a ingressar” o “amb dret a devolució”) i una fotocòpia del rebut del dipòsit.
- Cal informar a info@transparents.org de la quantitat i adjuntar còpia del rebut. També podeu publicar l’experiència al blog de www.transparents.org
- El dia que cadascú consideri que la demanda al Govern ha estat satisfeta, pot recuperar el dipòsit i pagar el deute pendent a Hisenda, presentant el rebut a info@transparents.org, que ordenarà la transferència. Els interessos dels dipòsits en aquest compte col·lectiu serviran per ajudar a finançar la campanya transparents.org (les entrades i sortides es publiquen a comptes clars de la web).
Model de carta al delegat d’Hisenda per a declaracions amb dret a devolució
Sr/Sra
amb DNI
domiciliat a
carrer
EXPOSA
Que a 30 de març ha vençut el termini pel qual el col·lectiu Ciutadania Activa esperava resposta del Govern espanyol sobre que
“El govern explicarà d’on surten els diners d’injecció de recursos al sistema financer, a qui beneficien i quin cost tenen. Publicarà per Internet -en una pàgina accessible i comprensible- totes les operacions, indicant els beneficiaris, les taxes d’interès, les condicions i terminis de devolució.”
Que raons de consciència, recollides a la Constitució Espanyola, no em permeten contribuir al finançament que el Govern està atorgant a la banca espanyola mentre no es faci amb total transparència i no hi hagi garanties que els préstecs seran retornats”.
Que per aquesta raó
SOL·LICITO: Que la quantitat a retornar sigui la de euros i no la de euros, tal com seria sense la penyora o consignació fiscal.
Els euros retornats els consignaré en la banca/caixa ètica per a inversions ètiques i transparents en economia productiva sostenible i no especulativa, en espera que tingui garanties escrites i públiques sobre el retorn d’aquests fons d’ajuda als bancs.
El saluda atentament,
A , de maig de 2009
Sr. Delegat d’Hisenda de
by Martí Olivella | abr. 14, 2009 | 2. La Política, 3. L'Economia
Proposta de compromisos electorals de Transparents.org a les candidatures de les eleccions europees del 2009
- Per un finançament de partits transparent
- Per unes depeses electorals transparents
- Per uns pressupostos públics transparents
- Per unes licitacions públiques transparents
- Per un règim de transparència del sector públic
- Per un sistema de supervisió del sistema financer transparent
- Per una desaparició dels bitllets de banc que afavoreixen els delictes
- Per un sistema monetari informatiu i responsabilitzador
- Per una promoció de l’estalvi i la inversió en economia real
- Per una renda bàsica que asseguri a tothom un mínim vital
- Per una eradicació total dels paradisos fiscals
- Per una taxa sobre transaccions financeres i de divises
- Per una condonació del deute extern il·legítim
- Per una contribució decidida als objectius del Mil·lenni
- Per crear un nou consens internacional
Els ciutadans i ciutadanes contribuïm amb els nostres recursos a finançar les despeses públiques que permeten disposar d’uns serveis comuns. Escollim uns gestors perquè administrin els nostres recursos, els recursos del poble, de la forma més eficient possible.
Els gestors públics, els gestors dels diners del poble, han de donar comptes permanentment del bon ús dels recursos que el poble els hi ha encarregat d’administrar.
Avui no hi ha cap impediment tècnic perquè la ciutadania no puguem saber, dia a dia, l’ús que els gestors públics fan dels diners públics. Els continus escàndols de suborns, corrupció, comissions, finançament il·legals de partits… posen en perill la legitimitat democràtica i generen una creixent desconfiança de la ciutadania en els partits i en les administracions públiques.
Volem uns partits i uns governs lliures de peatges perquè puguin servir el poble i no depenguin dels favors de ningú.
L’actual crisi ha posat de manifest que els Governs no han sabut o no han volgut fer que l’economia real productiva estigués orientada a aconseguir la cobertura universal de les necessitats humanes bàsiques de totes les persones, de tots els països del món, presents i futures. Més aviat han tolerat o han estat còmplices de que que l’economia hagi estat al servei de la distribució de dividends entre els accionistes, de sous milionaris dels executius de les grans multinacionals o dels guanys a curt termini dels especuladors financers. Tampoc han vetllat per tal que les finances estiguessin al servei de l’economia real i no a l’inrevés. No s’han de convertir en pura especulació sobre “papers”, sostraient recursos a la inversió real.
Per tot plegat s’han de revisar a fons totes les regulacions, institucions i pràctiques que contradiguin aquests principis. Hem de passar d’una societat de la informació -amb molta opacitat real- a una societat de la transparència, base d’una transformació responsable. Aquesta suposada societat de la informació ha permès augmentar la creativitat financera per davant dels reguladors, i ha permès augmentar el control sobre els ciutadans per part dels governs, però no ha permès aclarir les responsabilitats empresarials i polítiques ni el volum del frau. La llibertat, sense cobertura real de les necessitats bàsiques, és tan retòrica com la informació sense transparència.
El sistema financer, que inclou els mitjans de pagament, és un sistema tan o més vital que el sistema energètic o alimentari, que el sistema polític, judicial o de comunicacions. Els sistemes vitals de la societat són un bé comú que ha de ser gestionat com un servei públic: no poden deixar-se a les mans d’interessos lucratius privats, però tampoc a les mans de burocràcies corruptibles.
El dilema no està sols en el pes del públic o privat, de l’estat o del mercat. El dilema és entre transparència responsable o opacitat sospitosa, entre una gestió pública dels interessos del poble en el seu conjunt, controlada pel poble, i una gestió privada dels interessos dels ciutadans controlada pels mateixos ciutadans. Aquest control de baix a dalt, aquesta transformació responsable, avui és possible gràcies a la societat de la informació convertida en societat de la transparència. Qualsevol altre camí servirà perquè alguns rics ho siguin molt més a compte d’augmentar la pobresa i la misèria de la majoria i reforçar la submissió de la democràcia a la plutocràcia (dinercràcia): deixar el poder real i formal sota el control d’una elit que te molts diners, perquè cada vegada tingui més poder gràcies a tenir més diners.
Cal emprendre un procés participatiu conjuntament amb els partits que en el marc d’un pacte ciutadà per la transparència concreti els necessaris canvis legislatius. Acordar i aprovar una Llei sobre Transparència que fonamenti la confiança de la ciutadania en una gestió pública eficient. Aquesta Llei ha de garantir la transparència en tot el procés (finançament dels partits, despeses electorals, accés per internet dels comptes públics, del registre de licitadors, política econòmica i financera..) i ha de recollir les recomanacions de l’”Informe sobre el bon govern i transparència administrativa”.
Cal que els partits polítics assumeixin compromisos electorals per la transparència
estudiant i promovent els següents objectius:
- Per un finançament de partits transparent, amb les mesures legals que:
- facin transparent el finançament dels partits i de les campanyes electorals,
- basin el finançament en les contribucions nominals dels ciutadans i de les seves organitzacions,
- reforcin un sistema públic de finançament dels partits més equitatiu,
- instrumentin un sistema transparent de rendiment de comptes dels partits.
- Per unes depeses electorals transparents, amb les mesures legals que:
- redueixin i limitin els costos de les campanyes electorals,
- facin més eficient les campanyes electorals com a sistema públic d’informació i de presa de compromisos electorals avaluables i verificables,
- donin més igualtat d’oportunitats a totes les opcions, no sols les majoritàries, oferint espais semblants.
- Per uns pressupostos públics transparents, amb les mesures legals que:
- obliguin a publicar on-line per internet els pressupostos de cada administració pública i totes les anotacions comptables pel seguiment transparent de la seva execució.
. afavoreixin l’elaboració i aprovació participativa dels pressupostos.
. facilitin processos de proposició, diàleg i consulta permanents sobre la gestió pública.
4.Per unes licitacions públiques transparents, amb les mesures legals que:
- obliguin a inscriure’s en un sols registre de licitadors de les administracions públiques,
- facin publicar i fer accessible per internet aquest registre de licitadors,
- publiquin per internet totes les licitacions i concursos i llurs resolucions,
- publiquin per internet totes les adjudicacions directes tot indicant els responsables i els beneficiaris de les mateixes.
- Per un règim de transparència del sector públic, amb les mesures legals que:
. facin que totes les administracions públiques, tots els càrrecs electes i de confiança, tots els funcionaris públics i totes les empreses i organitzacions que tinguin contractes o subvencions públiques s’acullin a un règim de transparència sota el qual es considerarà un delicte emprar diner en efectiu (per definició, diner opac).
. facin emprar únicament diner personalitzat (targetes, transferències, xecs nominatius) que deixi constància documentada de les operacions públiques.
. portin a emetre una targeta de pagament oficial pública, no privada, per facilitar aquesta operativa.
- Per un sistema de supervisió del sistema financer transparent, amb les mesures legals que:
. creïn una agència de supervisió financera independent dels governs i dels bancs centrals.
. assegurin un control permanent i transparent de les entitats financeres i de les seves operacions.
. garanteixin els sistemes de taxació i valoració dels béns per evitar la sobre valoració dels mateixos, base de la concessió dels crèdits (i de gran part de la crisi actual).
. obliguin a una regulació transparent de la remuneració del alts executius i a una revisió dels incentius des d’una perspectiva ètica.
- Per una desaparició dels bitllets de banc que afavoreixen els delictes
. començar a suprimir els bitllets de banc de 500 i de 200 €, que afavoreixen la impunitat del frau fiscal, dels tràfics il·legals de persones, de droga, d’armes, l’evasió de divises… la compra d’informació privilegiada i de publicacions tendencioses, de voluntats… Aquesta mesura serà millor compresa si prèviament s’aplica el règim de transparència de forma contundent al sector públic (punt 5).
- Per un sistema monetari informatiu i responsabilitzador, amb les mesures legals que:
. permetin instaurar un sistema monetari personalitzat (perquè la justícia pugui documentar les seves sentències) i informatiu (per tal que la societat, l’estat, els mercats puguin conèixer les dades actualitzades de l’economia).
. amb aquest sistema – dotat d’un eficient sistema de protecció de dades personals – es pugui avançar cap a una societat amb una llibertat responsabilitzada i amb una socialització del coneixement, – més important que socialització de les empreses –, mesures necessàries per defensar l’estat de dret i per prevenir i gestionar els cicles econòmics, amb un coneixement de causa protegit de les manipulacions interessades.
. permetin minvar progressivament i acabar amb l’escandalós frau fiscal actual.
- Per una promoció de l’estalvi i la inversió en economia real, amb les mesures legals que:
- redueixin la cultura de l’endeutament i apostin per la cultura de l’estalvi i l’autoinversió.
. distingeixin entre préstecs (amb base d’estalvi col·locat a termini) i crèdits (creació monetària amb base a la reserva dels dipòsits en compte corrent).
. clarifiquin que els préstecs són el negoci normal dels bancs, mentre que els crèdits – creació monetària – poden gestionar-los els bancs, però han de crear-se en funció de la necessitats de l’economia real, conegudes per un sistema monetari informatiu (proposta 8) que permeti saber quin volum de diner és necessari en relació amb les necessitats de la producció, la inversió i el consum.
. augmentin el percentatge de reserva del 8% dels dipòsits, acordada a Basilea II i el facin complir. Percentatge clarament inferior en la majoria dels bancs que han sucumbit, amb la passivitat o complicitat dels bancs centrals, de les entitats de supervisió i de les autoritats monetàries.
. facin recuperar per part dels estats i la Unió Europea, – a través d’una agència pública independent- la seva capacitat de creació monetària, amb un sistema que els responsabilitzi, i que eviti haver d’endeutar-se i pagar interessos quan la creació de massa monetària sigui necessària per equilibrar l’economia.
- reformin les borses, els mercats de valors, perquè no siguin un simple casino: han de captar inversors i no especuladors, de cara a la inversió en béns i serveis reals. Cal revisar el sistema de mercat continu, que provoca oscil·lacions especulatives.
- Per una renda bàsica que asseguri a tothom un mínim vital, amb les mesures legals que:
- portin a distribuir als ciutadans les mateixes quantitats, aportades pels estats o pels bancs centrals per cobrir les irresponsabilitats o/i els errors de molts bancs, en forma de renda bàsica.
. acabarien amb la misèria, dinamitzarien l’economia real, permetrien pagar els deutes i les hipoteques i evitarien la perillosa super-acumulació a les mans dels que ja han acumulat, perquè mitjançant la inversió directa en el ciutadà dinamitzarien la iniciativa privada en l’economia real i el consum.
. demostressin perquè si tècnicament és possible aportar aquestes quantitats tan importants a la banca (sense perill que l’economia trontolli), no ha de ser possible fer aquestes altres aportacions per cobrir necessitats bàsiques humanes (i dinamitzar l’economia des de la demanda).
- Per una eradicació total dels paradisos fiscals, amb les mesures legals que:
- considerin un delicte qualsevol ubicació d’una entitat financera en qualsevol paradís fiscal.
. considerin un delicte qualsevol operació feta en o mitjançant un paradís fiscal.
- Per una taxa sobre transaccions financeres i de divises, amb les mesures legals que:
. implantin una taxa tipus Tobin sobre les transaccions financeres
. implantin un Impost Global sobre transaccions de Divises
. que redueixin la cobdícia especuladora i que dotin de recursos els fons per reduir la pobresa.
- Per una condonació del deute extern il·legítim, amb les mesures legals que:
- avaluïn el deute extern com un instrument d’il·legítima submissió de gran part de la població mundial per compromisos que no l’ha beneficiat i que l’està convertint a un estat de servitud (el Sud paga al Nord en concepte d’interessos, cada any, 8 vegades més que el que Nord aporta al Sud en concepte d’ajut al desenvolupament)
. identifiquin i denunciïn els principals bancs i estats beneficiaris dels il·legítims interessos del deute extern.
. evitin, amb l’excusa de la crisi, noves dinàmiques de creació de més deute insostenible
- Per una contribució decidida als objectius del Mil·lenni, amb les mesures legals que:
. comprometin els governs a finançar urgentment els Objectius del Mil·lenni per al 2015 (eradicar la pobresa extrema i la fam, educació universal, igualtat entre gèneres, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la SIDA, sostenibilitat ambiental i aliança mundial) que van acordar tots els països en NNUU. Amb sols 20.000 M de $ es complirien els objectius previstos per a 2010. Els gairebé 3 bilions de $ que els governs estan aportant per cobrir les delictives irresponsabilitats de molts bancs, representen 150 vegades més de diners que els que permetrien resoldre la crisi global de les necessitats bàsiques no cobertes de milions de persones (sense considerar els ajuts públics anuals als sectors agrícoles en països industrialitzats de més de 376.000 milions de dòlars i les despeses en armament d’1,2 bilions de dòlars cada any).
- Compromís per recolzar un procés constituent per un nou consens internacional, amb tots els estats en el marc de Nacions Unides i amb la participació de les organitzacions no governamentals, que asseguri la democratització de les institucions financeres, comercials i polítiques internacionals. En un món globalitzat han quedat obsoletes les institucions i regles creades per sortir de les crisis del segle XIX que van portar al feixisme i a la guerra total.
La crisi ve de molt lluny. Potencialment va començar amb els acords de Bretton Woods en els quals els Estats Units van sotmetre als seus interessos les noves regles i institucions financeres internacionals, gràcies a l’hegemonia que havia adquirit amb la Segona Guerra i la debilitat i endeutament del Regne Unit i de les altres potències vencedores de la 2a Guerra Mundial. Els Estats Units de nou van reforçar les bases de la crisi actual en els anys 70 amb la seva ruptura unilateral dels acords de Bretton Woods que va convertir al dòlar lliure de l’or, en l’arma més potent de domini econòmic financer i polític. El que quedava de Bretton Woods i del Consens de Washington han mort per la seva incapacitat de crear un sistema internacional equilibrat, al servei de la cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques.
Ciutadania Activa
Barcelona, 14 d’abril de 2009
