Per una transparència responsable dels governs i dels bancs (campanya 2008-2009)
La principal crisi de confiança no és entre els bancs. La principal crisi de confiança és dels governants amb els assessors i economistes que durant 30 anys els han dit que no havien d’intervenir, que els mercats s’autoregulaven; però sobretot, la principal crisi de confiança és de la ciutadania amb els governants que, per ignorància, per passivitat o per complicitat, han aplicat unes polítiques basades en dogmes neoliberals que, en la seva contrastació pràctica, han fracassat rotundament.
La ciutadania necessita recuperar la confiança en els representants polítics, en les institucions i en les polítiques públiques -al servei del poble.
La caiguda de Wall Street (el carrer del Mur) per al capitalisme real és del mateix abast que la caiguda del Berlin Wall (el mur de Berlín) per al socialisme real. Hem quedat sense referents de models d’organització socioeconòmica. La crisi és la gran oportunitat per replantejar els objectius de l’economia i per experimentar nous mitjans. Hi ha moltes idees sorgides arreu que fins ara han estat menyspreades per alguns economistes, que ens intentaven convèncer del “final de les ideologies i de la història”.
Algunes d’aquestes idees (veure annex), útils per convertir la crisi global en oportunitat i per evitar que una situació com aquesta torni a repetir-se, parteixen d’aquests 3 principis:
Algunes d’aquestes idees (veure annex), útils per convertir la crisi global en oportunitat i per evitar que una situació com aquesta torni a repetir-se, parteixen d’aquests 3 principis:
A. L’economia real productiva ha d’estar orientada a aconseguir la cobertura universal de les necessitats humanes bàsiques de totes les persones, de tots els països del món, presents i futures, i no ha d’estar tan sols al servei de la distribució de dividends entre els accionistes, ni de sous milionaris dels executius de les grans multinacionals ni, per suposat, dels guanys a curt termini dels especuladors financers.
B. Les finances han d’estar al servei de l’economia real i no a l’inrevés. No s’han de convertir en pura especulació sobre “papers”, sostraient recursos a la inversió real. S’han de revisar a fons totes les regulacions, institucions i pràctiques que contradiguin aquest principi.
C. Hem de passar d’una societat de la informació -amb molta opacitat real- a una societat de la transparència, base d’una transformació responsable. Aquesta suposada societat de la informació ha permès augmentar la creativitat financera per davant dels reguladors, i ha permès augmentar el control sobre els ciutadans per part dels governs. Però, per què aquesta societat de la informació no permet aclarir les responsabilitats empresarials i polítiques ni el volum del frau?. La llibertat, sense cobertura real de les necessitats bàsiques, és tan retòrica com la informació sense transparència.
El sistema financer, que inclou els mitjans de pagament, és un sistema tan o més vital que el sistema energètic o alimentari, que el sistema polític, judicial o de comunicacions. Els sistemes vitals de la societat són un bé comú que ha de ser gestionat com un servei públic: no poden deixar-se a les mans d’interessos lucratius privats, però tampoc a les mans de burocràcies corruptibles. El dilema no està sols en el pes del públic o privat, de l’estat o del mercat. El dilema és entre transparència responsable o opacitat sospitosa, entre una gestió pública dels interessos del poble en el seu conjunt, controlada pel poble, i una gestió privada dels interessos dels ciutadans controlada pels mateixos ciutadans. Aquest control de baix a dalt, aquesta transformació responsable, avui és possible gràcies a la societat de la informació convertida en societat de la transparència. Qualsevol altre camí servirà perquè alguns rics ho siguin molt més a compte d’augmentar la pobresa i la misèria de la majoria i reforçar la submissió de la democràcia a la plutocràcia (dinercràcia): deixar el poder real i formal sota el control d’una elit que te molts diners, perquè cada vegada tingui més poder gràcies a tenir més diners.
L’aplicació d’aquests principis i d’aquestes mesures (veure annex) permetrà recuperar la confiança. Els 3 principis i les 10 mesures els podem resumir en dos:
- els governs han de ser transparents i responsables amb els seus ciutadans
- els bancs han de ser transparents i responsables amb els seus clients
Cal passar de les paraules i els discursos a una acció transformadora responsable, de manera que cadascú -governs, bancs, ciutadania, i organitzacions socials- assumeixi la seva responsabilitat, amb la seva part de risc.
Per començar aquest camí d’una transparència responsabilitzadora proposem aconseguir, abans del dia 30 de març de 2009, dos compromisos simples i concrets, com a mostra de bona voluntat dels governs i dels bancs.
- Els governs explicaran d’on surten els diners d’injecció de recursos al sistema financer, a qui beneficien i quin cost tenen . Publicaran per internet -en una pàgina accessible i comprensible- totes les operacions, indicant els beneficiaris, les taxes d’interès, les condicions i terminis de devolució. (Es poden publicar amb uns dies de retard per evitar impactes indesitjats). Igualment, publicaran totes les operacions ja realitzades o en curs l’últim any des de l’inici de la crisi (en total, prop de 3 bilions de dòlars entre Europa i EUA). La transparència promesa pels governs no sols s’ha de realitzar en el Parlament i entre els grans partits, sinó per a tots els contribuents.
- Els governs i els bancs publicaran per internet una declaració jurada dels ingressos que reben anualment provinents dels interessos del deute extern dels països del Sud i els ingressos acumulats en els últims 20 anys. (Actualment el pagament anual d’aquests interessos, 400.000 milions de dòlars, és 8 vegades superior a la suma dedicada pel Nord en concepte de cooperació al desenvolupament amb el Sud i es converteix en una il·legítima llosa perquè els pobles així empobrits puguin cobrir les seves necessitats bàsiques). Publicaran també una declaració jurada per la qual no operen ni tenen seus en paradisos fiscals.
En el cas que aquests dos compromisos de transparència amb la ciutadania no es duguin a terme en la data proposada -donem 5 mesos!-, els sotasignants ens comprometem , i convidem tota la ciutadania activa a fer el mateix, a aplicar alguna de les següents mesures noviolentes:
- Declarar-nos objectors fiscals i deduir una quantitat voluntària en la declaració de la renda per dedicar-la a campanyes cíviques a favor de la transparència i de la rendició de comptes públics, a favor de l’aplicació dels Objectius del Mil·lenni…
- Votar només els partits que promoguin i apliquin la transparència responsabilitzadora que plantegem, d’una manera concreta i efectiva.
- Retirar els nostres dipòsits d’aquells bancs i caixes que no hagin publicat les declaracions jurades dels ingressos provinents del cobrament d’interessos del deute extern i no hagin declarat que no operen en paradisos fiscals. Així mateix, transferirem els nostres dipòsits a aquelles entitats amb compromisos de gestió ètica i transparent dels diners.
Aquesta crisi global -financera, alimentària, hipotecària, climàtica, energètica, econòmica, política…- és el resultat de la nostra falta de responsabilitat com a governants i com a votants, com a empresaris i com a consumidors, com a banquers i com a mini-especuladors…
Aquest sistema es mostra estructuralment insostenible a nivell social, econòmic, mediambiental, financer, polític… i ha crescut i esclatat amb la col·laboració o passivitat de gran part de la ciutadania. Cap govern ni cap sistema no s’aguanten sense la cooperació dels seus ciutadans.
Necessitem una transformació no traumàtica, però necessitem una profunda transformació responsable sense la qual no podem recuperar la confiança ni en els nostres governs ni en els nostres bancs.
Creiem que el nostre compromís és no cooperar amb l’opacitat , amb la corrupció, amb la concentració de riquesa i de poder a les mans d’una elit mundial que tot ho compra i tot ho ven. El nostre compromís és no cooperar amb tot allò èticament inacceptable d’aquest món estructuralment injust. Sense transparència, no podem cooperar.
Ciutadania activa. Col·lectiu obert a les persones i entitats que volen implicar-se en aquesta transformació responsable basada en la transparència.
Per a les entitats que vulguin recolzar la campanya i per a les persones que vulguin signar el compromís adreceu-vos a: infoARROBAtransparents.org – www.transparents.org
Per a les entitats que vulguin recolzar la campanya i per a les persones que vulguin signar el compromís adreceu-vos a: infoARROBAtransparents.org – www.transparents.org
Barcelona, 1 de novembre de 2008
