En situacions “normals” no ens plantegem seriosament cap necessitat de millora.
La crisi ens obliga, ara, a plantejar-nos, què no fem bé i què caldria millorar.
La crisi financera, que suposa l’acumulació de riquesa en mans de molt pocs i l’increment de pobresa per a la majoria, fa emergir altres crisis més profundes i més globals:
En l’àmbit socioeconòmic ens adonem que és una crisi del model capitalista neoliberal.
En l’àmbit ambiental ens adonem que és una crisi del model productivista insostenible.
En l’àmbit polític és una crisi que afecta la credibilitat de la democràcia representativa.
En l’àmbit personal és una crisi que qüestiona l’individualisme insolidari.
En l’àmbit demogràfic és una crisi que ens fa adonar dels límits del creixement.
En l’àmbit religiós és la crisi d’una visió i d’unes estructures que no alliberen la gent.
En l’àmbit interpersonal ens fa adonar de les dificultats d’entendre’ns i de conviure.
En l’àmbit alimentari, la fam i la malnutrició, són el fracàs més palpable del suposat progrés social mundial.
En l’àmbit mediàtic comprovem que la llibertat d’informació ha estat segrestada.
En l’àmbit de la pau veiem que les guerres són per augmentar els beneficis d’uns pocs.
Què fer?
Durant 2 segles hem tingut una divisa: “llibertat, igualtat, fraternitat” que encara és vàlida, però que ha perdut la força de ser un referent compartit, sobretot per la seva adulteració. Uns règims han posat l’accent en la llibertat, però han menystingut la igualtat. D’altres, a l’inrevés. I la fraternitat, tractar-nos tots els humans com si fóssim bons germans d’una mateixa família, ha quedat oblidada!
També la crisi ens planteja la necessitat de nous referents, que facin menys manipulables i més integrats els precedents:
Podem imaginar com viuríem si creguéssim i si practiquéssim aquestes actituds, en l’àmbit personal i social?
Consciència de la comunió entre tots els éssers vius, especialment, entre tots els humans. Allò que faig als altres m’ho faig a mi. (És la base de la fraternitat i de gran part dels missatges profètics i místics).
Comunicació empàtica entre les persones, sense jutjar-les i sense callar, expressant les pròpies emocions i necessitats, tot suscitant el posar-nos en el lloc de l’altre (fruit pràctic de la consciència de comunió).
Transparència responsabilitzadora, sense la qual no hi pot haver llibertat amb igualtat perquè, amagar informació rellevant, especialment en l’àmbit públic, ens fa irresponsables i obre les portes a tota mena d’abusos de poder i de corrupció.
Si apliquem aquests tres principis en els diferents àmbits en crisi podem imaginar els canvis que es produirien:
En l’àmbit financer, consideraríem usura gran part dels interessos, faríem que les inversions i finançaments fossin transparents i ètiques, evitaríem que els bancs poguessin continuar creant diners mitjançant el crèdit i que financessin els partits polítics.
En l’àmbit socioeconòmic, posaríem l’economia al servei d’un objectiu prioritari: garantir les necessitats bàsiques de tots els homes i dones del món, començant pels més empobrits i desvalguts, més enllà de doctrines que encobreixen interessos de poder i de riquesa de minories.
En l’àmbit ambiental, reconvertiríem la producció de recursos cap a una generació renovable i distribuïda que evités al màxim la contaminació i afavorís l’estalvi i el reciclatge.
En l’àmbit polític, enfortiríem la democràcia participativa i deliberativa, en tots els nivells territorials i sectorials, convertint les administracions públiques en gestores dels béns i decisions dels pobles.
En l’àmbit personal, ens sentiríem membres responsables de comunitats i de col·lectivitats que ens donen la vida i, sense les quals, els individus no poden existir.
En l’àmbit demogràfic, acordaríem les densitats de població òptimes a cada tipus de territori per garantir una vida digna sense haver d’explotar altres poblacions d’altres territoris per aconseguir els recursos que no podem generar.
En l’àmbit religiós, potenciaríem les actituds i pràctiques que afavorissin la consciència de comunió i la comunicació empàtica, tot evitant les creences, ritus i institucions que afavorissin la intolerància, la superioritat i l’odi.
En l’àmbit interpersonal, comunicaríem les nostres emocions i necessitats sense jutjar-nos ni jutjar els altres, tot suscitant l’empatia i no la competitivitat, per cercar humilment respostes als interrogants i dificultats que la vida i les relacions ens presenten.
En l’àmbit alimentari, asseguraríem la generació local/regional d’una dieta bàsica equilibrada per a tothom.
En l’àmbit mediàtic, consideraríem la informació i la comunicació massiva com un bé i un servei públic, alliberant-lo de dependències governamentals i mercantils, ja siguin via control directa, via subvencions o via publicitat.
En l’àmbit de la pau, tractaríem totes les guerres i per tant, tot els exèrcits i els armaments, com un sistema obsolet i criminal de resoldre conflictes. La seva dràstica reducció serviria per finançar gran part de les altres necessitats.
23 de setembre de 2008
