CONTEMPLACCIÓ A LA MAT

UNA OPORTUNITAT PER AVANÇAR CAP A UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA

Aquest és un estiu diferent al Mas Blanc, a la casa pairal amb vocació d’acollir a tothom que trobem a la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines. La tala d’arbres a la finca del Mas per plantar-hi les bases de quatre torres de la línia de Molt Alta Tensió, i el posterior enlairament de la Torre 37, un colosal gratacels de gairebé 80 metres en una d’aquestes bases, ens va sacsajar profundament a finals del mes de juny. Va ser aleshores quan la gent que ens movem pel Mas Blanc vàrem tenir clar que calia fer alguna cosa. Però què podíem fer? Com enfrontar-nos, aparentment sense mitjans, a una maquinària tan ben greixada com la que formen l’aliança entre una gran empresa del sector privat, en aquest cas Red Eléctrica Española, i els governs de França i Espanya, a més del que presideix l’antic ministre d’Indústria –ara president de la Generalitat-, José Montilla? I de la manera més natural del món va sorgir la “contemplacció”.

Contemplar i actuar

Aquest és el binomi que es va posar en marxa el passat 3 de juliol, el primer dia que un grapat de persones ens vam reunir a la base de la Torre 38, encara per construir, per fer-hi mitja hora de silenci. Eren ¾ de 8 del matí, i ho vam repetir a ¾ de 8 del vespre, i des d’aquell dia ja no ho hem deixat de fer. Alguns matins potser només hi ha una persona, molts vespres podem ser cinquanta o seixanta, a vegades prop d’un centenar.

Ens posem en rotllana, asseguts en troncs o a terra, al mig hi tenim un mandala amb plantes, branques, pinyes, pedres i altres elements del bosc que hi havia en aquest indret fins fa només uns mesos. El nostre silenci a vegades és silenciós, i sempre ple de vida, però també pot ser sonor, i acompanyar-lo aleshores de paraules sorgides del cor, de poesies, de contes, de textos per reflexionar. Tampoc hi falten les guitarres per acompanyar el silenci de cançons i de música.

Fer silenci i contemplació és l’essència del Mas Blanc, la seva raó de ser, i aquest silenci és clarament incompatible amb una línia de la MAT que fereix el territori, destrueix el paisatge i la vida que s’hi aplega, a més de suposar una amanaça per a la salut dels que hi viuen o hi fan una escapada. La nostra consciència no ens permetia quedar-nos amb un silenci buit, era necessari omplir-lo de contingut, donar-li una dimensió de compromís i d’intervenció social noviolenta. És per això que aquest estiu hem traslladat el silenci del Mas a la base de la Torre 38, a menys de 100 metres d’una de les ermites habitades.

Energia humana

Davant aquesta descomunal línia de doble circuït de 400.000 volts, nosaltres plantegem com alternativa un generador d’energia humana a la base de la Torre 38 i un altre de més festiu a la Torre 37. El silenci compartit de la contemplacció genera un alt voltatge que fa que cada dia s’hi aplegui gent nova, amb una majoria de persones de l’entorn, però també molts amics del Mas Blanc d’arreu del país, i fins i tot de l’estranger, juntament amb les persones que s’han sentit commogudes per aquesta forma de protesta i s’han apropat a la Torre 38, en alguns casos per fer silenci i contemplació per primera vegada a la seva vida. Mentrestant, a la Torre 37, la que ja està construida, s’hi han fet diversos concerts força concorreguts, amb cançons de protesta i un gran ambient de solidaritat. Aquest recitals s’han continuat fent malgrat desaparèixer una pancarta amb el lema “Festacció, per una energia alternativa” i un petit generador que ens feia llum. Els fets van ser denunciats davant dels Mossos d’Esquadra, però fins ara no s’ha recuperat aquest material.

Canvi de paradigma

Amb aquesta presa de consciència col·lectiva volem col·laborar a demostrar que la MAT és un entrebanc que torna a demorar la construcció d’una nova cultura de l’energia, que ha de contribuir a aturar el canvi climàtic i donar una resposta intel·ligent a l’exhauriment del petroli i a la renuclearització. Apostem, en canvi, per una energia sostenible, renovable i distribuida, que no necessita grans línies de transport, a la vegada que ens comprometem, per coherencia, a fer un tomb en els nostres hàbits relacionats amb la producció, distribució i consum d’energia, que inclou l’estalvi i el seu ús eficient. Rebutgem aquesta línia imposada pels interessos de les transnacionals que necesiten interconectar Europa amb les futures centrals nuclears del nord d’Àfrica, que són les que han de substituir les centrals europees que ens pocs anys hauran exhaurit la seva vida útil.

Amb la contemplacció posem en marxa una acció sorgida de la contemplació de la unitat de la vida per protegir-la i estimar-la. I ho fem de manera noviolenta, entenent que es tracta d’un savi camí de transformació personal i social, davant qualsevol agressió a la vida.

GRUP DE CONTEMPLACCIÓ DE LA TORRE 38 DE LA MAT

La crisi com oportunitat de millora

En situacions “normals” no ens plantegem seriosament cap necessitat de millora.

La crisi ens obliga, ara, a plantejar-nos, què no fem bé i què caldria millorar.

La crisi financera, que suposa l’acumulació de riquesa en mans de molt pocs i l’increment de pobresa per a la majoria, fa emergir altres crisis més profundes i més globals:

En l’àmbit socioeconòmic ens adonem que és una crisi del model capitalista neoliberal.

En l’àmbit ambiental ens adonem que és una crisi del model productivista insostenible.

En l’àmbit polític és una crisi que afecta la credibilitat de la democràcia representativa.

En l’àmbit personal és una crisi que qüestiona l’individualisme insolidari.

En l’àmbit demogràfic és una crisi que ens fa adonar dels límits del creixement.

En l’àmbit religiós és la crisi d’una visió i d’unes estructures que no alliberen la gent.

En l’àmbit interpersonal ens fa adonar de les dificultats d’entendre’ns i de conviure.

En l’àmbit alimentari, la fam i la malnutrició, són el fracàs més palpable del suposat progrés social mundial.

En l’àmbit mediàtic comprovem que la llibertat d’informació ha estat segrestada.

En l’àmbit de la pau veiem que les guerres són per augmentar els beneficis d’uns pocs.

Què fer?

Durant 2 segles hem tingut una divisa: “llibertat, igualtat, fraternitat” que encara és vàlida, però que ha perdut la força de ser un referent compartit, sobretot per la seva adulteració. Uns règims han posat l’accent en la llibertat, però han menystingut la igualtat. D’altres, a l’inrevés. I la fraternitat, tractar-nos tots els humans com si fóssim bons germans d’una mateixa família, ha quedat oblidada!

També la crisi ens planteja la necessitat de nous referents, que facin menys manipulables i més integrats els precedents:

Podem imaginar com viuríem si creguéssim i si practiquéssim aquestes actituds, en l’àmbit personal i social?

Consciència de la comunió entre tots els éssers vius, especialment, entre tots els humans. Allò que faig als altres m’ho faig a mi. (És la base de la fraternitat i de gran part dels missatges profètics i místics).

Comunicació empàtica entre les persones, sense jutjar-les i sense callar, expressant les pròpies emocions i necessitats, tot suscitant el posar-nos en el lloc de l’altre (fruit pràctic de la consciència de comunió).

Transparència responsabilitzadora, sense la qual no hi pot haver llibertat amb igualtat perquè, amagar informació rellevant, especialment en l’àmbit públic, ens fa irresponsables i obre les portes a tota mena d’abusos de poder i de corrupció.

Si apliquem aquests tres principis en els diferents àmbits en crisi podem imaginar els canvis que es produirien:

En l’àmbit financer, consideraríem usura gran part dels interessos, faríem que les inversions i finançaments fossin transparents i ètiques, evitaríem que els bancs poguessin continuar creant diners mitjançant el crèdit i que financessin els partits polítics.

En l’àmbit socioeconòmic, posaríem l’economia al servei d’un objectiu prioritari: garantir les necessitats bàsiques de tots els homes i dones del món, començant pels més empobrits i desvalguts, més enllà de doctrines que encobreixen interessos de poder i de riquesa de minories.

En l’àmbit ambiental, reconvertiríem la producció de recursos cap a una generació renovable i distribuïda que evités al màxim la contaminació i afavorís l’estalvi i el reciclatge.

En l’àmbit polític, enfortiríem la democràcia participativa i deliberativa, en tots els nivells territorials i sectorials, convertint les administracions públiques en gestores dels béns i decisions dels pobles.

En l’àmbit personal, ens sentiríem membres responsables de comunitats i de col·lectivitats que ens donen la vida i, sense les quals, els individus no poden existir.

En l’àmbit demogràfic, acordaríem les densitats de població òptimes a cada tipus de territori per garantir una vida digna sense haver d’explotar altres poblacions d’altres territoris per aconseguir els recursos que no podem generar.

En l’àmbit religiós, potenciaríem les actituds i pràctiques que afavorissin la consciència de comunió i la comunicació empàtica, tot evitant les creences, ritus i institucions que afavorissin la intolerància, la superioritat i l’odi.

En l’àmbit interpersonal, comunicaríem les nostres emocions i necessitats sense jutjar-nos ni jutjar els altres, tot suscitant l’empatia i no la competitivitat, per cercar humilment respostes als interrogants i dificultats que la vida i les relacions ens presenten.

En l’àmbit alimentari, asseguraríem la generació local/regional d’una dieta bàsica equilibrada per a tothom.

En l’àmbit mediàtic, consideraríem la informació i la comunicació massiva com un bé i un servei públic, alliberant-lo de dependències governamentals i mercantils, ja siguin via control directa, via subvencions o via publicitat.

En l’àmbit de la pau, tractaríem totes les guerres i per tant, tot els exèrcits i els armaments, com un sistema obsolet i criminal de resoldre conflictes. La seva dràstica reducció serviria per finançar gran part de les altres necessitats.

23 de setembre de 2008