Transició cap a un urgent i indispensable canvi de rumb
Hem d’agrair que el moviment del 15-M hagi fet emergir un generalitzat sentiment d’indignació que no s’expressava públicament. El nucli d’aquesta indignació és la necessitat d’una profunda transició en tres àmbits clau:
Primer, hem de revisar les actituds i els comportaments, individuals i col·lectius, polítics i empresarials, que situen l’afany de guanyar diners, la maximització del benefici com a l’objectiu prioritari que determina les nostres decisions i relacions, en detriment de la cohesió social, el respecte als drets humans i laborals, i la sostenibilitat ambiental. Sense aquesta revolta cultural la nostra civilització s’està extingint, perquè l’exclusió social i la destrucció de la natura la fan inviable.
Segon, per tant, aquest canvi cultural implica el canvi del sistema econòmic, financer i monetari que està fonamentat només en la rendibilitat econòmica,i no en la rendibilitat social ni ambiental. Cal deslegitimar socialment i desincentivar legalment i fiscalment totes les actuacions que només persegueixin l’acumulació de diners i la concentració de riquesa. Si volem un món habitable per a tothom, cal canviar un sistema econòmic i financer fonamentat en l’endeutament i en l’especulació, i no en la producció de béns i serveis per cobrir les necessitats bàsiques de tothom, en harmonia amb la natura.
Tercer: per fer-ho, hem de canviar el sistema polític nacional que està segrestat pel sistema econòmic financer global, com admet el mateix Josep Duran i Lleida. Si els governs i els parlaments estan segrestats pels bancs i les borses, per les grans empreses i les agències de qualificació, per les institucions financeres internacionals… Això vol dir que els polítics no ens poden representar, perquè no poden decidir sobre els temes clau que ens afecten. La plutocràcia –el poder del diner– ha suplantat la democràcia, el poder del poble i dels seus representants.
Si compartim els motius més profunds d’aquesta indignació, entendrem que –més enllà de les formes transgressores imprescindibles en qualsevol revolta que desperti la societat de l’apatia i la resignació– la responsabilitat d’emprendre amb urgència aquesta transició cultural i social és de tots. El canvi de sistema econòmic i polític requereix noves formes d’acció ciutadana, política i econòmica, i no sols depèn dels “indignats” actius, sinó principalment dels “indignats” fins ara passius o espectadors, que han d’exigir i expressar, en les activitats diàries i també electoralment, aquest indispensable i urgent canvi de rumb.
Primer, hem de revisar les actituds i els comportaments, individuals i col·lectius, polítics i empresarials, que situen l’afany de guanyar diners, la maximització del benefici com a l’objectiu prioritari que determina les nostres decisions i relacions, en detriment de la cohesió social, el respecte als drets humans i laborals, i la sostenibilitat ambiental. Sense aquesta revolta cultural la nostra civilització s’està extingint, perquè l’exclusió social i la destrucció de la natura la fan inviable.
Segon, per tant, aquest canvi cultural implica el canvi del sistema econòmic, financer i monetari que està fonamentat només en la rendibilitat econòmica,i no en la rendibilitat social ni ambiental. Cal deslegitimar socialment i desincentivar legalment i fiscalment totes les actuacions que només persegueixin l’acumulació de diners i la concentració de riquesa. Si volem un món habitable per a tothom, cal canviar un sistema econòmic i financer fonamentat en l’endeutament i en l’especulació, i no en la producció de béns i serveis per cobrir les necessitats bàsiques de tothom, en harmonia amb la natura.
Tercer: per fer-ho, hem de canviar el sistema polític nacional que està segrestat pel sistema econòmic financer global, com admet el mateix Josep Duran i Lleida. Si els governs i els parlaments estan segrestats pels bancs i les borses, per les grans empreses i les agències de qualificació, per les institucions financeres internacionals… Això vol dir que els polítics no ens poden representar, perquè no poden decidir sobre els temes clau que ens afecten. La plutocràcia –el poder del diner– ha suplantat la democràcia, el poder del poble i dels seus representants.
Si compartim els motius més profunds d’aquesta indignació, entendrem que –més enllà de les formes transgressores imprescindibles en qualsevol revolta que desperti la societat de l’apatia i la resignació– la responsabilitat d’emprendre amb urgència aquesta transició cultural i social és de tots. El canvi de sistema econòmic i polític requereix noves formes d’acció ciutadana, política i econòmica, i no sols depèn dels “indignats” actius, sinó principalment dels “indignats” fins ara passius o espectadors, que han d’exigir i expressar, en les activitats diàries i també electoralment, aquest indispensable i urgent canvi de rumb.
Darrera actualització ( Dilluns, 27 de juny del 2011 02:00 )
Publicat a
- Avui 27-06-2011 Pàgina 23
- El Punt Barcelona 27-06-2011 Pàgina 27
- El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 27-06-2011 Pàgina 27
