L’home discret, sota l’ombra de gegants que ha ajudat a créixer en endreçar, destacar i publicar les seves obres, més enllà de les, per alguns, considerades excentricitats o de les marginacions a les que han estat sotmesos.
Has sabut triar persones i llocs per potenciar i enfortir idees, propostes, projectes… socialment innovadors més enllà dels activismes o de les ideologies de moda de cada moment.
Avui homenatgem perquè ens has donat vida amb la teva energia i els teus béns.
Sempre insisties, fonamentat en la teva experiència a la feina i en els consells de l’Agustí Chalaux, que un bon emprenedor no sap fer res, però sap trobar el millor equip i lideratge al davant de cada projecte i de cada funció per assolir el projecte global.
El 2006 deies que ens “consideraves lluitadors per un present prenyat de futur i, en això, radicalment Chalauxnians: volem la revolució no violenta ara. Un món més natural, sa i dinàmic; semblant a les cèl·lules d’un cos en harmonia i solidaritat amb les altres companyes de ruta en aquesta celebració de confiança que és la vida originalíssima en comunió amb l’univers sencer.”
Aquí hem celebrat els teus 70 i el 80 anys. No rellegirem ara els textos que vas triar. Però sí la menció als teus mestratges, que gràcies a tu, també han estat en part, els nostres: Agustí Chalaux, Raimon Panikkar i Lluís Ma Xirinacs.
I també és un dia per mencionar els qui, per a molts de nosaltres, han format part dels Consells del Bardina, d’Ecoconcern, de Nova, Novact… dels quals Xavier vas ser el pal de paller durant quaranta anys, i a qui no hem pogut acomiadar col·lectivament: Emil Herbolzheimer, Joan Casals, Manuel Adroer, Josep Roca i, recentment, Joan Parés de la Fundació Randa-LLMX. Com també dels qui avui no ens han pogut acompanyar, especialment, també membres del Consell, com l’Alice Baumann, Lluís Fenollosa, Simonetta Costanzo…
Bé, hem intentat fer córrer la invitació a aquesta festa a tots aquells amics i amigues que t’han conegut en un moment o un altre en les diverses iniciatives en que has estat present. Alguns no els he localitzat, d’altres han comunicat la seva alegria, malgrat no poder ser-hi.
I hem fet un recull d’imatges viscudes…
Gràcies a la teva família que ha permès les inversions fetes a fons perdut i que ara ens acull una vegada més, tan amablement.
L’objectiu concret de la campanya és canalitzar la frustració d’una part de la població per no saber com contribuir a aturar la guerra a Ucraïna ( i les guerres en general, com a arma per afrontar conflictes polítics).
El mitjà triat és fer reunions davant edificis de governs, propers on cadascú pugui ser-hi per assegurar continuïtat, una hora al dia a triar personalment i si pots ser en grups, fins a la fi de les hostilitats a Ucraïna.
Amb el lema visible en cartells, samarretes i octavetes “Si els governs no aturen els guerres, la gent aturarem els governs”, volem pressionar a la responsabilitat dels governants perquè aturin l’escalada bèl·lica i aconsegueixen un alto el foc.
Per poder exercir aquesta pressió cal anar pas a pas. El primer pas, és formar grups estables davant de cada govern local…, en uns dies i hores concrets, en el màxim de poblacions possibles.
En cada reunió cal assegurar un mínim de 2 persones que porten cartells i reparteixen fulls, durant 30 minuts en silenci actiu (si cal passejant, donant voltes, lliurant fulls…) i, cal 1 persona fent fotos / vídeos, i triant-ne un parell de significatius amb un breu relat de l’acció per compartir en el grup de whats app (i que publicarem en el web i en xarxes).
Un cop consolidat el grup del lloc, dia i hora acordat, dedicarà la segona mitja hora a anar estudiant els següents passos de pressió: lliurar sol·licitud, demanar entrevista amb el responsable, assistir o intervenir en els plens… I, segon pas, en cas que les vies de diàleg no facin actuar el govern corresponent, passar a organitzar altres tipus d’acció d’obstrucció, només entre aquelles persones que vulguin assumir més riscos…
L’actitud dels “reunits” ha de ser amable i dialogant amb tothom, l’objectiu és aplegar més gent favorable a aturar les guerres (i no esbravar la ràbia contra ningú).
Qui no es vegi capaç de mantenir aquesta actitud de respecte i cordialitat millor que faci altres funcions igualment importants (suport, difusió…)
El tercer pas, és començar a posar les bases d’agrupacions civils locals de defensa noviolenta, tant d’agressions al territori actuals com de futures. (vegis al web https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta).
En cap cas aquesta campanya vol entrar en discutir qui és el responsable de la guerra: vol negar que la guerra sigui un mitjà legítim per dirimir conflictes. Quina defensa es pot presentar com a legítima si els seus actes provoquen més morts i destrucció dels que pretenia evitar? PS. Legalment aquestes accions estan emprades pel dret humà de reunió, expressió i manifestació sempre que siguin noviolentes. Ningú no ens ha de dir res si el comportament és impecable. Però, sabent que no hi ha cap acció sense risc, millor que aquells que no el poden assumir no hi participin directament i facin funcions de suport i difusió. 31/10/2022. Martí Olivella
Les darreres setmanes, arran de l’article “Un futur geoestratègic sense complexos” de Victòria Alsina, Consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, s’han publicat diversos posicionaments, entre ells,“Volem una política pública de pau” signat per membres del Consell Català de Foment de la Pau en aquest diari. Més enllà de les posicions confrontades d’uns i altres sobre l’OTAN, vull destacar la necessitat que ambdós manifesten d’establir un “diàleg reposat sobre seguretat i defensa” que posi les bases “d’una estratègia de pau i un pla director que la implementi” i que, en el futur, identifiqui quins han de ser els fonaments en el cas que Catalunya pugui constituir-se com un estat.
I un dels temes a parlar, que fins ara no he vist plantejat, és l’equilibri entre polítiques de prevenció dels conflictes armats, -com insisteixen els pacifistes, “La guerra és com els incendis, que s’apaguen a l’hivern, quan no hi ha flames”- i, manllevant l’analogia dels focs, i polítiques d’extinció dels conflictes armats.
En el conte per a totes les edats “El planeta del foc” ja fa vint anys cridava l’atenció sobre la incapacitat de desenvolupar polítiques que no sols evitin les guerres sinó que organitzin com fer-hi front quan esclaten, sense posar més llenya al foc. En l’epíleg de la nova edició, d’accés gratuït, plantejo que: “la majoria d’estats i de la ciutadania continuen creient que les armes i els exèrcits són l’únic mitjà per defensar-se legítimament d’agressions o per defensar els seus ideals, interessos, estils de vida… I per això, molta gent continua pagant impostos en nom de la pau per enfortir la “defensa militar violenta”, sense dedicar recursos a construir “sistemes civils de defensa noviolenta”. De fet, per aquests nous sistemes caldrien molts menys recursos que els dedicats a la defensa militar, provocarien menys danys i oferirien una seguretat humana més efectiva.
No pot ser que davant d’una guerra més, per falta d’haver organitzat una alternativa civil de defensa noviolenta, la població només pugui triar entre recolzar la guerra (amb més armes, més soldats, més destrucció, més morts, més pressupostos…) o aturar la guerra (amb més manifestacions antimilitaristes i pel desarmament, més crides al diàleg, més anàlisis sobre les causes de la guerra…).”
No plantejar-nos una tercera via és condemnar-nos a l’espiral de guerres i destrucció que caracteritza aquest planeta des de fa massa segles. Cal evitar les causes de les guerres, però quan aquestes comencen, cal tenir un sistema de defensa sòlid i efectiu, que no sigui el militar. I, que com tot sistema, s’ha de crear i organitzar en temps de pau.
En els darrers cent anys hi ha prou experiències, estudis i propostes arreu del món per posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta com alternativa a un sistema militar de defensa violenta (4). “La defensa civil noviolenta es basa en que tota la població, incloses les seves institucions i xarxes, formen part de la força de resistència. Aquesta força fa una guerra quotidiana de no cooperació total amb l’agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. Aquesta oposició fa que qualsevol invasió o, posteriorment, ocupació sigui insostenible a llarg termini. La defensa civil pretén augmentar els costos per a l’invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l’autoorganització de la societat combatent. La defensa civil és una lluita política realitzada per mitjans polítics a través de xarxes locals i nacionals de civils, flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible”.(5)
Ens cal plantejar com podria ser un sistema civil de defensa noviolenta catalana, tant en la fase actual, com en el cas d’esdevenir un estat independent. Podem crear un espai que permeti aquest “diàleg reposat sobre seguretat i defensa” que planteja la Consellera? No parlar d’aquests temes ens fa i farà dependents dels estats més poderosos i dels militarismes, malgrat algun dia Catalunya sigui políticament independent. No parlar-ne, vol dir que algú ja té preparada la carta d’adhesió a l’OTAN, sense la qual, creu, cap estat europeu no reconeixerà la independència de Catalunya? No parlar-ne fa que, sota l‘efecte de la “doctrina del xoc”, i a manca d’alternatives viables, les majories, un cop més, recolzin pressupostos i polítiques armamentistes incrementant l’espiral de violències i el perill nuclear.
No aprenem res?. Quan fa 50 anys els primers objectors començàrem la nostra campanya per reconèixer el dret a no fer el servei militar obligatori, com a pas per acabar amb els exèrcits i les guerres, fórem considerats uns il·lusos. Obtinguérem en 30 anys una petita victòria: la fi de la mili. Tot comença quan algú es planta. Podem construir una política catalana de pau i seguretat per a un present i un futur geoestratègic innovador?
Un expert europeu participant a Building a New State2015 va llançar un repte: “Si els catalans obteniu la independència amb la força noviolenta de la gent, (l’única via possible) haureu de i podreu defensar la independència amb aquesta mateixa força (no la cediu a un exèrcit)!”
Pels estats que ja tenen exèrcit, no els és fàcil anar-lo substituint per un sistema de defensa civil noviolenta. Durant dècades han fracassat els intents de crear sistemes complementaris de defensa civil en diversos estats europeus (6). Els pobles que no tenen estat ni exèrcit són potser els únics que tenen una oportunitat de crear una defensa noviolenta, i amb ella, fins i tot, potser els serà més fàcil aconseguir la independència i intentar influir en polítiques regionals de seguretat. Només aquests pobles, si ho fan, seran els pioners d’un món sense guerres (tal com Einstein va dir dels objectors).
Martí Olivella
Del primer grup d’objectors i promotor de lluitanoviolenta.cat
Les candidatures a les eleccions del 26J acorden prioritzar sis mesures estructurals contra la corrupció
en una Deliberació Electoral organitzada per l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció (O3C)
Dimarts 14 de juny s’ha celebrat la deliberació electoral sobre les mesures prioritàries per combatre estructuralment la corrupció, organitzat per l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció.
L’acte ha tingut com a objectiu visualitzar els graus de consens i de compromisos compartits per lluitar efectivament contra les causes i la impunitat de la corrupció, i desmarcar-se dels debats-combats electorals habituals.
Marisol Soto Romero, periodista a RTVE, ha estat l’encarregada de moderar el debat, celebrat al Centre Cívic Parc – Sandaru de Barcelona, i ha comptat amb els següents candidats:
Manuel Reyes (Partit Popular de Catalunya)
Mercè Perea (Partit dels Socialistes de Catalunya)
Joan Mena (En Comú Podem)
Antonio Espinosa (Ciutadans – Partit de la Ciutadania)
Esther Padró (Convergència Democràtica de Catalunya)
Ester Capella (Esquerra Republicana de Catalunya)
Aquestes sis candidatures han deliberat sobre les sis mesures que les entitats de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció varen prioritzar durant l’acte de constitució de l’O3C (20 de febrer de 2016):
Publicar a Internet tots els ingressos i les despeses de totes les administracions públiques, de forma clara i comprensible.
Reduir dràsticament les despeses electorals amb mesures conjuntes.
Assegurar la independència i control del poder judicial.
Evitar que el finançament dels partits i de les candidatures electorals pugui dependre de pocs finançadors rics i poderosos.
Evitar la partitocràcia en el nomenament dels òrgans de control.
Garantir protecció als alertadors.
Durant l’acte, enregistrat perVilaweb TV, s’han generat 3 acords totals: la protecció dels alertadors que denuncien casos de corrupció; la publicació a internet de tots els ingressos i despeses de diner públic i la prohibició que els partits nomenin els càrrecs dels òrgans de control.
També han mostrat un gran acord en assegurar la independència i control del poder judicial, amb prohibició de l’indult en casos de corrupció (però sense acord en prohibir l’indult en tots els casos).
En canvi, hi ha hagut clara diversitat d’opinions, no tant en l’objectiu compartit d’Evitar que el finançament dels partits i de les candidatures electorals pugui dependre de pocs finançadors rics i poderosos, però sí en com aconseguir-lo: ERC i En Comú-Podem han estat a favor d’un finançament 100% públic; PP i C’s han defensat el finançament bancari dels partits sempre i quan no es permeti la condonació del deute, i finalment CDC ha plantejat la realitat dels lobbies, argumentant que poden ser finançadors si estan registrats i són reconeguts.
També han mostrat acord en reduir dràsticament les despeses electorals amb mesures conjuntes, però amb alguna discrepància sobre com s‘han establir els límits.
Com que la participació prèvia, preparatòria, va ser inexistent, varem centrar la deliberació sobre les 6 mesures que el propi Observatori Ciutadà havia prioritzat. El resultat fou que l’acte va acabar just en les dues hores previstes. Però el motiu que no hi hagués preguntes per part dels assistents, més que la manca de temps, fou el propi caràcter de l’acte: volíem saber el grau de coincidència entre les prioritats ja expressades per part de les entitats de l’Observatori Ciutadà i els partits signants del Pacte Social contra la Corrupció.
En un moment tant crucial per a la vida del nostre poble, la majoria parlamentària pel dret a decidir ha de prendre la iniciativa no sols per poder exercir aquest dret, sinó per demostrar que les prioritats del país que volem són la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera, indispensable, aquesta, tant per fer polítiques d’equitat social com per fonamentar la sobirania política. Cal demostrar amb fets contundents i efectius que cal d’aquestes prioritats no estan en mans d’altres forces.
Per l’afecte que us tinc – independenment de les sigles que defenseu – us passo aquestes propostes per si us poden ajudar en les negociacions.
Pla de xoc per la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera.
Proposo que estudieu i adopteu els següents compromisos transversals:
Endegar un Pla per a la reactivació econòmica, l’ocupació i l’estalvi energètic amb la rehabilitació integral-energètica d’edificis i d’habitatges,amb finançament gràcies a l’estalvi d’energia i als fons d’inversió europeus, per reactivar el sector, i per tant l’ocupació, de la construcció sostenible, reduir la despesa energètica i millorar les condicions de vida dels habitatges.
Avançar en la sobirania financera per poder finançar, sense més espiral d’interessos, entre d’altres, la Renda Garantida i el Pla de rehabilitació integral i energètica d’edificis. Més enllà de com segueixi el procés per exercir el dret a decidir, per enfortir la sobirania, per avançar cap a la independència… més enllà de la creació d’estructures d’estat, no farem gran cosa mentre la sobirania financera mundial estigui, en mans de 28 grans bancs (vegis François Morin). http://www.equilibra.cat/el-oligopolio-bancario-actua-como-una-banda-organizada/
Aquesta sobirania financera es pot concretar en dues propostes, que poden ser o no complementàries:
4.1. Participar des de les administracions públiques en la iniciativa Eurocatwww.eurocat.cat , un sistema de crèdit mutu multilateral i sense interessos, un mitjà de pagament, que aporta liquiditat a les petites i mitjanes empreses, a les administracions públiques i als consumidors. (presentació al Col·legi d’Economistes aquest dimecres 21 d’octubre: ”El projecte Eurocat. Una moneda complementària catalana”) Proposta inspirada en els 80 anys d’experiència del WIR de Suïssa http://wirbank.ch/fr/la-banque-wir/
4.2. Organitzar un sistema de “creació monetària” propi d’ús intern, complementari al de l’Euro. L’Eurocat és una oportunitat per començar a exercir la sobirania financera des de la sobirania popular i és una diversificació de riscos davant les incerteses de l’Euro; també pot ser l’expressió d’una força ciutadana per incloure en la nova constitució un articulat semblant al que una iniciativa popular està reclamant a Suïssa, http://www.initiative-monnaie-pleine.ch/ http://www.vollgeld.ch/fr/ la sobirania del Banc Central Català, que permeti participar en la zona euro en altres condicions menys dependents.
Estem a la vostra disposició per aclarir dubtes o/i per orientar els corresponents estudis de viabilitat.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
