Guia sobre com fer la penyora fiscal per la transparència a l'Estat Espanyol

Fa uns mesos vam emplaçar per escrit el govern i la gran banca espanyola a clarificar les seves posicions sobre el finançament governamental de la banca, sobre els paradisos fiscals i sobre els beneficis que generen als bancs els interessos del deute extern.
El 30 de març acabava el termini i no hem obtingut cap resposta ni del Govern ni dels bancs. Potser consideren que la ciutadania no ens mereixem saber què es fa amb els nostres diners?
En cas que no obtinguéssim resposta o que aquesta no fos satisfactòria decidirem prendre tres tipus de compromisos:

  1. Fer una objecció fiscal a favor de la transparència pública, en la propera declaració de la renda. (No volem contribuir amb els nostres diners a un estat on l’opacitat amagui interessos inconfessables, fraus i corrupcions mentre no hi hagi una resposta clara del Govern).
  2. Votar només els partits que prenguin compromisos ferms per una transparència pública. (Els partits han d’incorporar en els seus programes nous objectius i eines per a una gestió pública transparent).
  3. Transferir els nostres dipòsits dels bancs especuladors i opacs cap a bancs ètics i transparents. (No podem continuar deixant que els nostres diners serveixin per a l’especulació financera i els negocis malbaratadors).

A dia d’avui, quasi 350 persones hem signat algun o altre d’aquests compromisos. Cadascú els aplicarà com cregui convenient i, si així ho considera, publicarà les seves accions a www.transparents.org.
Per facilitar la realització d’aquests tres compromisos organitzem les següents accions col·lectives (que detallarem a www.transparents.org):

  1. Si considerem que els 40.000 Millions d’€ que el govern presta als bancs representen, a l’Estat espanyol, uns 1.000 € per habitant, proposem que en la declaració de l’IRPF que comença l’1de maig, cadascú indiqui que ha dipositat en una banca ètica una quantitat semblant o inferior a aquesta, i que la mantindrà com a dipòsit de garantia – penyora o consignació fiscal – mentre els bancs no hagin retornat els préstecs donats pel govern o mentre aquest no doni les explicacions demanades. (Adjuntant el rebut del dipòsit).* (oferim models de declaració “a pagar” i “amb dret a devolució”).
  2. Elaborar entre tots els signants un programa de transparència per a les properes eleccions europees (7 de juny). Abans del 15 de maig demanarem als partits que es comprometin per escrit a defensar-lo al Parlament Europeu. (Organitzarem en els propers dies un procés deliberatiu entre els signants per elaborar aquest programa polític de transparència).
  3. Fer actes públics de retirada de dipòsits dels bancs i caixes, i anar a fer ingressos col·lectius a bancs ètics i transparents. (En aquelles ciutats on hi hagi oficines d’atenció al públic. Les principals iniciatives de banca ètica a l’Estat espanyol són Coop57, Triodos Bank, FIARE i Oikocredit. Més info a www.fets.org.)

Òbviament, continuem estenent les adhesions a la campanya amb un primer objectiu d’arribar a 1000 signants.
Ciutadania Activa. A 1 de maig de 2009, 348 signants. Vegis llista a www.transparents.org

 

  • De les tres accions, només la primera té un cert risc i una certa complicació. Explicarem al webi a continuació detingudament com fer aquesta acció i quines dificultats podem tenir a partir de l’experiència de l’objecció fiscal a les despeses militars. L’objecció fiscal a les despeses militars, que es realitza anualment des de 1984 per centenars de persones, no ha comportat mai cap sanció ni sentència desfavorable, exceptuant algun cas, on l’objector/a ha hagut de pagar la quantitat amb un petit recàrrec. S’ha aconseguit que un jutge consideri que l’objecció fiscal no és cap delicte i que no pot ser sancionada amb cap multa.

De fet, en aquest cas ni tant sols plantegem no pagar una part de l’impost, sinó tant sols fer un dipòsit de garantia -com a penyora o consignació fiscal- en espera de saber què es fa amb els nostres diners.

Com fer la penyora o consignació fiscal per la transparència

A diferència de l’objecció fiscal a les despeses militars, en aquest cas no ens neguem a pagar una part dels nostres impostos, sinó que la consignem en un banc ètic, – la dipositem com a garantia o com a penyora temporal-, en espera que el Govern doni les explicacions que reclamem o que els banc retornin els préstecs concedits pel Govern.

 

Passos a seguir com acció individual

 

Disposar o obrir un compte bancari en una entitat financera ètica.

Preparar la declaració de la renda i fer constar en l’apartat de deduccions, el concepte “Consignació fiscal per la transparència” i anotar la quantitat que volem dipositar com a penyora, com a garantia. Cadascú decideix la quantitat que considera: pot ser simbòlica d’1 € fins els 1.000 € per contribuent que el Govern ha prestat als bancs.

Fer l’ingrés d’aquesta quantitat en el compte bancari i guardar el rebut.

Presentar la declaració de la renda, juntament amb una carta al delegat d’hisenda (vegis a continuació els model segons si és “a ingressar” o “amb dret a devolució”)  i una fotocòpia del rebut del dipòsit.

 

Si es vol, podeu informar a info@transparents.org de la quantitat. O fins i tot publicar l’experiència al blog de www.transparents.org

 

El dia que cadascú consideri que la demanda al Govern ha estat satisfeta, pot recuperar el dipòsit i pagar el deute pendent a Hisenda. Els interessos li poden servir per pagar el recàrrec que Hisenda possiblement li aplicarà.

 

Passos a seguir com acció col·lectiva

 

  1. No cal disposar o obrir un compte bancari personal en una entitat financera ètica, perquè es pot fer l’ingrés en el compte corrent col·lectiu del projecte transparents.org que hem obert a FIARE: xxxx xxxx xx xxxxxxxxxxx
  2. Preparar la declaració de la renda i fer constar en l’apartat de deduccions, el concepte “Consignació fiscal per la transparència” i anotar la quantitat que volem dipositar com a penyora, com a garantia. Cadascú decideix la quantitat que considera: pot ser simbòlica d’1 € fins els 1.000 € per contribuent que el Govern ha prestat als bancs.
  3. Fer l’ingrés d’aquesta quantitat en el compte bancari col·lectiu i guardar el rebut.
  4. Presentar la declaració de la renda, juntament amb una carta al delegat d’hisenda (vegis a continuació els model segons si és “a ingressar” o “amb dret a devolució”) i una fotocòpia del rebut del dipòsit.
  5. Cal informar a info@transparents.org de la quantitat i adjuntar còpia del rebut. També podeu publicar l’experiència al blog de www.transparents.org
  6. El dia que cadascú consideri que la demanda al Govern ha estat satisfeta, pot recuperar el dipòsit i pagar el deute pendent a Hisenda, presentant el rebut a info@transparents.org, que ordenarà la transferència. Els interessos dels dipòsits en aquest compte col·lectiu serviran per ajudar a finançar la campanya transparents.org (les entrades i sortides es publiquen a comptes clars de la web).

 

 

Model de carta al delegat d’Hisenda per a declaracions amb dret a devolució

 

 

Sr/Sra

amb DNI

domiciliat a

carrer

 

 

EXPOSA

 

Que a 30 de març ha vençut el termini pel qual el col·lectiu Ciutadania Activa esperava resposta del Govern espanyol sobre que

 

El govern explicarà d’on surten els diners d’injecció de recursos al sistema financer, a qui beneficien i quin cost tenen. Publicarà per Internet -en una pàgina accessible i comprensible- totes les operacions, indicant els beneficiaris, les taxes d’interès, les condicions i terminis de devolució.”

 

Que raons de consciència, recollides a la Constitució Espanyola, no em permeten contribuir al finançament que el Govern està atorgant a la banca espanyola mentre no es faci amb total transparència i no hi hagi garanties que els préstecs seran retornats”.

 

Que per aquesta raó

 

SOL·LICITO: Que la quantitat a retornar sigui la de                      euros i no la   de                euros, tal com seria sense la penyora o consignació fiscal.

 

Els          euros retornats els consignaré en la banca/caixa ètica                                    per a inversions ètiques i transparents en economia productiva sostenible i no especulativa, en espera que tingui garanties escrites i públiques sobre el retorn d’aquests fons d’ajuda als bancs.

 

El saluda atentament,

 

 

 

 

 

A                                    ,       de maig de 2009

 

Sr. Delegat d’Hisenda de