by Martí Olivella | set. 23, 2008 | 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
UNA OPORTUNITAT PER AVANÇAR CAP A UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA
Aquest és un estiu diferent al Mas Blanc, a la casa pairal amb vocació d’acollir a tothom que trobem a la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines. La tala d’arbres a la finca del Mas per plantar-hi les bases de quatre torres de la línia de Molt Alta Tensió, i el posterior enlairament de la Torre 37, un colosal gratacels de gairebé 80 metres en una d’aquestes bases, ens va sacsajar profundament a finals del mes de juny. Va ser aleshores quan la gent que ens movem pel Mas Blanc vàrem tenir clar que calia fer alguna cosa. Però què podíem fer? Com enfrontar-nos, aparentment sense mitjans, a una maquinària tan ben greixada com la que formen l’aliança entre una gran empresa del sector privat, en aquest cas Red Eléctrica Española, i els governs de França i Espanya, a més del que presideix l’antic ministre d’Indústria –ara president de la Generalitat-, José Montilla? I de la manera més natural del món va sorgir la “contemplacció”.
Contemplar i actuar
Aquest és el binomi que es va posar en marxa el passat 3 de juliol, el primer dia que un grapat de persones ens vam reunir a la base de la Torre 38, encara per construir, per fer-hi mitja hora de silenci. Eren ¾ de 8 del matí, i ho vam repetir a ¾ de 8 del vespre, i des d’aquell dia ja no ho hem deixat de fer. Alguns matins potser només hi ha una persona, molts vespres podem ser cinquanta o seixanta, a vegades prop d’un centenar.
Ens posem en rotllana, asseguts en troncs o a terra, al mig hi tenim un mandala amb plantes, branques, pinyes, pedres i altres elements del bosc que hi havia en aquest indret fins fa només uns mesos. El nostre silenci a vegades és silenciós, i sempre ple de vida, però també pot ser sonor, i acompanyar-lo aleshores de paraules sorgides del cor, de poesies, de contes, de textos per reflexionar. Tampoc hi falten les guitarres per acompanyar el silenci de cançons i de música.
Fer silenci i contemplació és l’essència del Mas Blanc, la seva raó de ser, i aquest silenci és clarament incompatible amb una línia de la MAT que fereix el territori, destrueix el paisatge i la vida que s’hi aplega, a més de suposar una amanaça per a la salut dels que hi viuen o hi fan una escapada. La nostra consciència no ens permetia quedar-nos amb un silenci buit, era necessari omplir-lo de contingut, donar-li una dimensió de compromís i d’intervenció social noviolenta. És per això que aquest estiu hem traslladat el silenci del Mas a la base de la Torre 38, a menys de 100 metres d’una de les ermites habitades.
Energia humana
Davant aquesta descomunal línia de doble circuït de 400.000 volts, nosaltres plantegem com alternativa un generador d’energia humana a la base de la Torre 38 i un altre de més festiu a la Torre 37. El silenci compartit de la contemplacció genera un alt voltatge que fa que cada dia s’hi aplegui gent nova, amb una majoria de persones de l’entorn, però també molts amics del Mas Blanc d’arreu del país, i fins i tot de l’estranger, juntament amb les persones que s’han sentit commogudes per aquesta forma de protesta i s’han apropat a la Torre 38, en alguns casos per fer silenci i contemplació per primera vegada a la seva vida. Mentrestant, a la Torre 37, la que ja està construida, s’hi han fet diversos concerts força concorreguts, amb cançons de protesta i un gran ambient de solidaritat. Aquest recitals s’han continuat fent malgrat desaparèixer una pancarta amb el lema “Festacció, per una energia alternativa” i un petit generador que ens feia llum. Els fets van ser denunciats davant dels Mossos d’Esquadra, però fins ara no s’ha recuperat aquest material.
Canvi de paradigma
Amb aquesta presa de consciència col·lectiva volem col·laborar a demostrar que la MAT és un entrebanc que torna a demorar la construcció d’una nova cultura de l’energia, que ha de contribuir a aturar el canvi climàtic i donar una resposta intel·ligent a l’exhauriment del petroli i a la renuclearització. Apostem, en canvi, per una energia sostenible, renovable i distribuida, que no necessita grans línies de transport, a la vegada que ens comprometem, per coherencia, a fer un tomb en els nostres hàbits relacionats amb la producció, distribució i consum d’energia, que inclou l’estalvi i el seu ús eficient. Rebutgem aquesta línia imposada pels interessos de les transnacionals que necesiten interconectar Europa amb les futures centrals nuclears del nord d’Àfrica, que són les que han de substituir les centrals europees que ens pocs anys hauran exhaurit la seva vida útil.
Amb la contemplacció posem en marxa una acció sorgida de la contemplació de la unitat de la vida per protegir-la i estimar-la. I ho fem de manera noviolenta, entenent que es tracta d’un savi camí de transformació personal i social, davant qualsevol agressió a la vida.
GRUP DE CONTEMPLACCIÓ DE LA TORRE 38 DE LA MAT
by Martí Olivella | ag. 3, 2008 | 1. La Vida, 4. La Terra, Recomanats
Una vegada hi havia un país on el seu rei, per tal d’afavorir les arques d’uns quants cancellers avars, va decidir construir una gran línia elèctrica. Segons les mentides del monarca, aquella corrua d’enormes estructures metàl·liques que enfilava per sobre les carenes i pel mig dels conreus, era imprescindible per a la bona marxa de l’economia de xics i grans, pobres i rics, pagesos i menestrals. A la línia li van posar el nom de “MAT”, que volia dir: “Molt Alta Tensió”
De seguida, a les tavernes i als forns no es va parlar d’altra cosa. La gent dels pobles del voltant de la MAT estaven estranyats de que es malmetessin així els camps i els turons. Alguns dels més irats, van demanar explicacions i s’hi van mostrar obertament en desacord. Tot fou debades. Sense esperar les resolucions del jutge a qui varen acudir els súbdits atribolats i, emparades pels guardes del palau, es van iniciar els treballs per l’aixecament de les altíssimes torres, amb els seus vuit braços oberts al cel.
Primer de tot van aparèixer els grans cèrcols dels fonaments de les torres pels boscos del país. Unes grans rotllanes solcaren els camps i s’acostaren, desvergonyides, fins les cases de pagès i els pobles que es trobaven en el seu recorregut serpentejant vers les muntanyes. Llavors no hi van valer els planys dels amos dels trossos, els pèssims auguris de metges i apotecaris, o les propostes assenyades que els savis van llençar des de les places. Enmig de la indiferència generalitzada del país, apuntalada en la comoditat de la gent que només volia el plat segur a taula i un llum per encendre en la nit, gairebé ningú no va fer cas del lament de la terra ferida.
I heus ací que, quan els equips de treballadors s’enfilaven laboriosos com eixams, sobre els esquelets de les torres que creixien esparses pel traçat, algú va fer un gest nou davant mateix del palau reial.
– Oi que el rei no us ha explicat les autèntiques raons que justifiquen la construcció de la MAT? Cridava un titellaire vestit amb colors llampants, fent anar, amunt i avall, les seves figuretes plenes de cordills de seda. I mentre deia això, feia pujar els seus ninots per la petita ferramenta d’una torre elèctrica que, lentament, es desplegava davant la mirada dels passants, esdevenint així una rèplica terrible dels monstres de ferro que creixien pel país. I el titellaire afegia: – Què fareu ara, habitants dels pobles i ciutats, davant d’aquest pesta que s’abat damunt vostre? O és que potser no trobeu les torres que avancen com un foc descontrolat, un atemptat interessat com tants d’altres que el rei i els seus cancellers us imposen de mil maneres? I quan el titella que feia de rei, deixava anar el crit de victòria en acabar la torre de joguina, el titellaire aixecà la veu amb totes les seves forces: “què espereu doncs per ocupar les torres?….” Un silenci molt gran es va apoderar de la plaça i, per fi, els nois i noies que se’l miraven embadalits, van esclatar en una ovació eixordadora.
De resultes d’això alguns vilatans varen obrir els ulls i van constituir una entitat ben especial; s’anomenava: “Amics del Moviment per la Interconnexió de la Consciència (AMIC)” i des d’ella, van proposar d’aprofitar la base de cada torre, sense importar l’estat de la seva construcció, per convocar a una revolta tranquil·la. I heus ací que de primer tímidament, i després, com un seguit d’alimares que s’encenen en la nit, una altra mena de torres es van començar a construir calladament. A les orelles del rei arribaren des d’aquell dia alguns estranys missatges.
Algú informava que a la torre nº 9 una colla d’infants es reunien cada dia, a una hora determinada, per jugar a bitlles. La torre 11 s’havia convertit en un gran molí de vent i a la 29, un doctor hi oferia la seva consulta. A la torre 37, convenientment engalanada, havia estat convertida per un grup de joves en una central alternativa que anomenaven “festa-acció”. A la 38 un grup de contempla-actius hi feien silenci cada matí i cada vespre. A la torre 47, les comares del poble havien desplegat les seves eines de costura i enfilaven el safareig acostumat de cada dia. Els amics de la torre 74 s’hi trobaven sovint per llegir alguns poemes d’un poeta nostrat, al so de les flautes dolces. A la torre 83 s’hi feien classes de dansa i a la 95 s’hi feia teatre, música i poesia. Se sabia d’un noi solitari que es va acostar a la torre 110 per llegir-hi el seu llibre i que, a partir d’això, moltes altres persones s’hi havien anat sumant en una sessió silenciosa de lectura. A la torre 137, els propietaris afectats hi feien la trobada informativa cada divendres a la tarda. Un grup de monges, acompanyades de devots d’altres religions, feien servir la base de la torre 155 per aixecar al cel les seves pregàries. A la torre 173 els joves del poble hi havien instal·lat un campament d’estiu. A la torre 191 hi havia xerrades setmanals amb savis vinguts d’arreu per explicar els efectes nocius de la línia. En fi, a la torre 218 un pagès hi cultivava carabasses, a la 227 deien que s’hi trobaven els enamorats i fins i tot hi havia una torre, la 245, on s’hi feien cerimònies de bateig i de casament dels feligresos d’una parròquia veïna…
A la crida de l’AMIC, un seguit pintoresc, però altiu, d’activitats diverses es convocaven aprofitant cada torre de la línia. Fidels a la convocatòria totes elles compartien una actitud pacient de persistència tossuda i una valentia pacífica en la seva negativa al pas de l’estructura agressiva i imposada. Per fi hi havia una veu que es feia gran i que deia: prou!
I a aquesta veu no li va espantar ni el fred d’algunes tardes, ni la pluja, ni les visites sovintejades dels guardes de palau que no donaven l’abast, anant de torre en torre, explicant la il·legalitat d’aquelles conductes forassenyades. Seguint el crit del titellaire que viatjava per la línia, els homes i les dones del país, persistien en la seva voluntat d’ocupar les torres, en un acte de rebuig que s’estenia com la pólvora, i que cada cop prenia formes més divertides. Va arribar un dia que gairebé totes les torres foren ocupades pacíficament almenys per una estona, i la notícia d’aquest fet va arribar a tots els racons del reialme.
I així s’escaigué que un dia el rei, prenent els vestits de pagès, es va acostar furtivament a la torre 263. Es malfiava dels espies i volia saber per ell mateix les raons d’aquella revolta estèril i incomprensible. El que va veure el va deixar d’una peça. Sota un llençol pintat que deia: “l’AMIC per l’aturada immediata de la MAT”, centenars de persones s’havien reunit per la trobada habitual de la comunitat de les torres. Una noia es va adreçar a l’assemblea i va recordar que, com cada setmana dels últims sis mesos, abans de res es farien uns minuts de silenci per demanar que el rei reconegués les veritables raons de la seva decisió, i aturés la línia. Esverat, el sobirà es cregué descobert, però es calmà tot seguit comprenent que allò devia ser un ritual acostumat i que, sortosament, ningú s’havia adonat de la seva presència. Després del silenci, el representant de cada torre de la comunitat va fer el testimoni setmanal de l’activitat que s’hi estava portant a terme. Durant més de dues hores – que se li van fer eternes -, el rei va escoltar el repàs de les accions que creixien en quasi tots els punts de la línia i escoltà, amb el cor encongit, la remor sorda del seu poble que havia convertit cada torre en temple, escola, llit d’amor, espai de jocs, lloc de trobada…
Capficat com estava, no s’adonà que la gent s’havia dispersat i que, sota de la baluerna altiva de la torre, només hi eren ell i un curiós personatge. Era el titellaire que ara escenificava per últim cop i per l’únic espectador que quedava el seu espectacle macabre. Els ninots tornaren a aixecar la torre de joguina i, al final, el titella arrogant del rei llençà de nou el seu crit de victòria. El titellaire es va commoure en comprovar que l’espectador reressagat, enlloc d’aplaudir enfervorit com tots, deixava anar una llàgrima que, quasi imperceptible, li relliscava galta avall.
L’endemà, amb gran sorpresa de tothom i envoltat dels seus cancellers malmirrosos, el rei va anunciar l’aturada de la línia. Des de llavors, dels braços de les torres que es rovellen lentament, hi ha penjats milers de nius d’ocells i, als seus peus, els habitants del país segueixen inventant cadascú d’ells l’acció més impensable en un homenatge renovat i inacabable al seu propi valor.
Fet a la torre nº 38, el dia 3 d’agost de 2008.
by Martí Olivella | jul. 16, 2008 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
Dossier 6. La Molt Alta Tensió a Catalunya. Contextos, Actors, Contradiccions i Alternatives (en PDF)
De la Molt Alta Tensió (MAT) a la Generació Elèctrica Renovable i Distribuïda
INTRODUCCIÓ
La funció d’aquest dossier és suscitar una deliberació pública, a partir d’una informació
sintètica però el més àmplia, contrastada i completa possible, sobre els diferents elements a
tenir en compte, en un tema tan complex com el del transport de l’energia elèctrica a molt alta
tensió (MAT).
Aquest dossier no és un text tancat, sinó un procés obert als suggeriments, precisions o
a nous punts de vista, que seran incorporats en pròximes versions.
El que hem intentat amb aquest dossier és estructurar la informació rellevant sobre els
orígens i l’impacte de la construcció de la MAT a Catalunya, sobre els arguments a favor i en
contra, sobre les contradiccions que cal aclarir en un procés de diàleg públic. També hem
intentat deixar constància de les alternatives que poden permetre enfocar el transport de molt
alta tensió en un imprescindible nou marc d’estalvi i d’eficiència energètica, però també hem
volgut deixar constància de l’alternativa d’un nou marc de generació i transport d’electricitat,
amb fonts renovables i distribuïdes en el territori per al consum de proximitat, nous marcs
imprescindibles en el final de l’era del petroli i en plena crisi del canvi climàtic produït pel CO2.
