Esmenes al Full de Ruta del Moviment per a la Independència

by | nov. 27, 2022 | 2. La Política

Les 6 esmenes plantegen 3 objectius que no queden prou recollits en l’esquema del full de ruta.

  1. Sense una organització, tipus exèrcit civil noviolent d’alliberament, no serà fàcil ni aconseguir la independència ni mantenir-la un cop aconseguida la República catalana, sense haver de justificar la creació d’un exèrcit militar violent.
  2. Aquesta organització s’ha de preparar per un tipus de campanyes de lluita no violenta més efectives en el sentit de produir costos en els adversaris i debilitar pilars de poder.
  3. Disposar d’una moneda digital pròpia – no especulativa- ha de permetre enfortir l’economia interior i dotar d’una eina de sobirania al nou sistema financer, amb capacitat de finançar els projectes de país sense haver de recórrer a l’endeutament.

Text:

9.1.4. Objectiu específic 4: les relacions internacionals entre estats es basen en els interessos. Detectar els possibles interessos d’altres estats, especialment de les grans potències, és el primer pas per acordar el reconeixement del nou Estat quan s’instauri la República catalana en territori propi i es pugui mantenir i defensar el nou Estat. Cap estat donarà suport a la nostra independència sense treure un profit major que el risc que pugui córrer en fer-ho.

Esmena

9.1.4. Objectiu específic 4: les relacions internacionals entre estats es basen en els interessos. Detectar els possibles interessos d’altres estats, especialment de les grans potències, és el primer pas per acordar el reconeixement del nou Estat quan s’instauri la República catalana en territori propi i es pugui mantenir i defensar el nou Estat. Cap estat donarà suport a la nostra independència sense treure un profit major que el risc que pugui córrer en fer-ho. Un dels elements clau serà un nou tipus de contribució a la seguretat humana en general i a les polítiques de seguretat, defensa i manteniment de la pau, sense entrar en blocs militars ni haver de justificar la creació d’un exèrcit.

Justificació

La participació en organismes econòmics i polítics internacionals, comporta també la participació en organismes de seguretat i pau, i en el tot el FdR no se cita en cap moment. Sense un projecte clar, el pragmatisme del moment a la cerca de reconeixement internacional, portarà entrar, p. ex. a l’OTAN.

Text

9.1.5.1. Projecte 01. Nou paradigma: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d’un nou model d’Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Es tracta d’un projecte sense una organització/entitat identificada com a impulsora “natural” del projecte i, per tant, s’ha de crear el grup impulsor entre les persones que s’adscriguin al projecte.

Esmena

9.1.5.1. Projecte 01. Nou paradigma: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d’un nou model d’Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Contribuir a aquest nou ordre mundial per resoldre conflictes internacionals no pot consistir en entrar acríticament en organismes i blocs que mantenen el vell ordre, i que, en gran part son causa d’aquests conflictes. (Es tracta d’un projecte sense una organització/entitat identificada com a impulsora “natural” del projecte i, per tant, S’ha de crear el grup impulsor entre les persones que s’adscriguin al projecte, i s’ha de comptar amb les Organitzacions No Governamentals de La Fede, https://www.lafede.cat/ca/ alguns departaments universitaris (com l’Escola Cultura de Pau https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/ ) i alguns organismes públics (com l’Institut Català Internacional per la Pau https://www.icip.cat/ca/  o l’ACCD).

Justificació

En coherència amb l’esmena a 9.1.4. No podem passar de puntetes per un tema tan cabdal com aquest. I cal ternir en compte la feina feta per les organitzacions citades.

Text

9.2.2.1. Projecte 04. Mobilitzacions massives: Tornar a mostrar la força del suport popular al carrer, tant en manifestacions multitudinàries, com en accions espectaculars que tinguin ressò mundial, sempre de caràcter pacífic i festiu. L’actor fonamental en aquest projecte és l’ANC.

Esmena

9.2.2.1. Projecte 04. Mobilitzacions massives: Tornar a mostrar la força del suport popular al carrer, tant en manifestacions multitudinàries, com en accions espectaculars que tinguin ressò mundial, sempre de caràcter pacífic i festiu. L’actor fonamental en aquest projecte és l’ANC. Cal reconèixer però, que aquestes mobilitzacions difícilment tindran la força que tingueren en el passat i en quedar integrades en el sistema, totes soles, no generen costos als adversaris. Cal convertir-les en actes per iniciar i promoure campanyes de lluita noviolenta, de no cooperació, de desobediència, de construcció de sobiranies… que toquin pilars de poder, com les anunciades en 9.2.2.2. i 9.2.2.3.  

Justificació

Ja no serveix una gran mani i tots a casa…

Text

9.2.2.2. Projecte 05. Mobilització permanent: Fomentar i potenciar campanyes permanents que promoguin la presència en les carreteres i carrers de les nostres viles i ciutats de banderes, escuts, pancartes, lemes, i tot tipus de símbols, tant en espais públics com privats, que facin palesa davant dels públics interiors i de visitants la desconnexió de Catalunya i el seu distanciament de l’Estat Espanyol.

9.2.2.3. Projecte 06. Mobilitzacions especials: poden ser de tipus molt divers, en funció del seu objectiu i la rapidesa d’execució En general, han de ser accions molt ben planificades, amb missatges clars i que obtinguin el reconeixement i acceptació de la majoria de la societat, encara que tinguin una execució que pugui pertorbar el normal funcionament de la ciutat, barri o població afectada. L’actor fonamental en aquest projecte també és l’ANC, tot i que en funció de l’objectiu, hagi de col·laborar amb alguna entitat o organització directament relacionada amb el tema que motiva l’acció.

Esmena

9.2.2.2. Projecte 05. Mobilització permanent: Fomentar i potenciar campanyes permanents que promoguin la presència en les carreteres i carrers de les nostres viles i ciutats de banderes, escuts, pancartes, lemes, i tot tipus de símbols, tant en espais públics com privats, que facin palesa davant dels públics interiors i de visitants la desconnexió de Catalunya i el seu distanciament de l’Estat Espanyol.

9.2.2.3. Projecte 06. Mobilitzacions especials: poden ser de tipus molt divers, en funció del seu objectiu i la rapidesa d’execució En general, han de ser accions molt ben planificades, amb missatges clars i que obtinguin el reconeixement i acceptació de la majoria de la societat, encara que tinguin una execució que pugui pertorbar el normal funcionament de la ciutat, barri o població afectada. L’actor fonamental en aquest projecte també és l’ANC, tot i que en funció de l’objectiu, hagi de col·laborar amb alguna entitat o organització directament relacionada amb el tema que motiva l’acció. https://lluitanoviolenta.cat/  

Tot així, cal apostar per a campanyes que no tinguin només objectius simbòlics ni que pertorbin la vida de la ciutadania. Han de suposar el màxim cost per als adversaris, forçant-los a modificar les seves posicions i el mínim cost per a la nostra població, especialment per aquella que no impulsa la campanya.

Justificació

La pròpia esmena serveix de justificació. Continuar fent el mateix tipus de mobilitzacions crema la nostra gent i deixa tranquils als adversaris.

Text

9.2.2.4. Projecte 07. Grups d’acció territorial: Aquest projecte s’ha d’impulsar a partir de la creació d’un grup especialitzat que per una banda haurà d’elaborar l’estratègia corresponent i dur a terme la formació i preparació en els mètodes de la lluita noviolenta i, per l’altra, identificar els punts neuràlgics del país que han de quedar protegits, en qualsevol circumstància, des del mateix moment de la instauració de la República catalana en territori propi.

Esmena

9.2.2.4. Projecte 07. Grups d’acció territorial: Aquest projecte s’ha d’impulsar a partir de la creació d’un grup especialitzat que per una banda haurà d’elaborar l’estratègia corresponent i dur a terme la formació i preparació en els mètodes de la lluita noviolenta i, per l’altra, identificar els punts neuràlgics del país que han de quedar protegits, en qualsevol circumstància, des del mateix moment de la instauració de la República catalana en territori propi.

Aquests grups d’acció noviolenta territorials no sols seran clau – imprescindibles-  en el procés per arribar a la instauració de la República sinó que seran la base per a la seva defensa posterior, un cop proclamada, sense haver de cedir aquesta funció a un exèrcit professional que, tard o d’hora, passa a ser un estat dins l’estat.

Aquests grups, estructurats com a Sistema civil de defensa noviolenta catalana seran també decisius per al reconeixement internacional de la nova República catalana en matèria de seguretat, defensa i manteniment de la pau en l’àmbit internacional, essent una contribució al nou ordre per afrontar i no provocar conflictes (esmena 9.1.5.1.) Vegis https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

Justificació

En la mateixa línia esmenada en 9.1.5.1., cap estat pot pretendre aconseguir i mantenir seva independència sense una força organitzada, en aquest cas civil i noviolenta, que tingui capacitat dissuasiva, en aquest cas, per a la seva capacitat de no fer rendible cap invasió gràcies a l’organització prèvia d’una no cooperació i desobediència total.

Text

9.6.5.4. Projecte 17. Moneda digital catalana: És un projecte també en marxa i que s’anirà implementant progressivament en la plataforma de comerç electrònic fins agafar la consistència i volum necessari per acabar d’introduir-la, des del Consell de la República i prèvia aprovació de l’Assemblea de Representants, com a moneda digital d’àmbit català.

Esmena

9.6.5.4. Projecte 17. Moneda digital catalana: És un projecte també en marxa i que s’anirà implementant progressivament en la plataforma de comerç electrònic fins agafar la consistència i volum necessari per acabar d’introduir-la, des del Consell de la República i prèvia aprovació de l’Assemblea de Representants, com a moneda digital d’àmbit català. Cal evitar la temptació de basar-la en una criptomoneda especulativa que deixa a la deriva dels mercats el valor de l’economia dels països que l’adopten. Cal aprofitar la feina feta per iniciatives com https://rec.barcelona/

Justificació

La sobirania monetària és juntament amb el sistema de defensa, dos dels tres pilars tradicionals base de qualsevol estat. El fracàs de El Salvador, adoptant el Bitcoin com a moneda nacional, és prou significatiu. És totalment compatible pertànyer a l’Euro per a operacions internacionals i en la moneda digital catalana per a operacions internes.

Projecte “Sistema Civil de Defensa Noviolenta Catalana”

by | set. 13, 2022 | 2. La Política

Antecedents i justificació

Quan als anys 70 vàrem impulsar l’objecció de consciència al servei militar, el nostre objectiu no era sols el reconeixement d’un dret, sinó que era contribuir, amb el nostre gest, a acabar amb els exèrcits i les guerres. En 30 anys de lluites noviolentes i amb 1000 anys de presó d’objectors i d’insubmisos, vàrem contribuir a acabar amb el servei militar obligatori, però van quedar pendents els dos objectius de fons citats.

Durant 50 anys, especialment, amb la fi de la guerra freda, hem abandonat els projectes de defensa popular o civil noviolenta, i per tant, el posar les bases d’una alternativa als sistemes militars de defensa armada. Aquí, i arreu del món, algunes minories, hem continuat recollint experiències i bastint un marc teòric que fonamentin la necessitats i la viabilitat de sistemes civils de defensa noviolenta.

Un dels fonaments és que els riscos, amenaces i perills són molt més amplis que els contemplats en els sistemes de defensa i seguretat militars. I, per tant, cal posar en marxa sistemes de “seguretat humana” en tots els àmbits, no sols de “seguretat i defensa nacional” (vinculats als interessos dels estats i de les fronteres).

Ara bé, les guerres llunyanes o properes, continuen existint i fent estralls. I, més enllà d’intentar combatre les causes que les provoquen o d’aplicar polítiques que les evitin, les societats, a manca d’alternatives efectives, es decanten cap als exèrcits quan un conflicte armat esclata o quan creu estar sota la seva amenaça.

Per tant, mentre no hi hagi una alternativa de defensa noviolenta, les societats ballen al so de la dramàtica música militar i justifiquen la seva existència, emparades en el dret a la legítima defensa. Fa tants segles que ens han fet associar legítima defensa (protecció i seguretat) a defensa militar armada violenta (desempara i inseguretat) que ja no ens adonem de com la defensa militar armada violenta és l’arma dels poderosos per mantenir o redistribuir els seus privilegis i per acumular més diners, tant en la indústria de la destrucció com en la de la reconstrucció; i que, en nom de la defensa, es provoca més destrucció de la que es volen evitar

Tot poble, nació, estat… te dret a la legítima defensa, però aquesta no és efectiva si es fonamenta en la destrucció de la també invocada legítima defensa del seu adversari, i menys, en l’era de l’amenaça nuclear: el seu ús en nom de la legítima defensa porta a la mútua destrucció assegurada!

Les societats necessiten millorar la seva seguretat mútua, i per tant, han de reduir qualsevol sistema i despesa que sigui una amenaça per a d’altres societats i per al món.

La via de la defensa militar violenta no té futur. Cal, per tant, apostar per les vies civils de defensa noviolenta. Els pocs estats que han creat polítiques de defensa civil, les han fet complementàries a les de defensa militar.

Només iniciatives ciutadanes, civils, populars… d’autodefensa noviolenta poden posar les bases d’un alternativa als exèrcits. No n’hi ha prou de dir “no a la guerra” o de “criticar el militarisme” o de “fer objecció fiscal a la despesa militar per a dedicar-la a fins socials”.  

Igual que els primers objectors vàrem mostrar amb els serveis civils autogestionats que hi havia una alternativa al servei militar obligatori, avui hem de mostrar que tenim alternatives als sistemes de defensa i seguretat militars violents amb una xarxa d’agrupacions civils de d’autodefensa noviolenta del territori.

La proposta de posar en marxa agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta pretén crear cercles locals, entrenats en la lluita noviolenta per defensar cada territori de les agressions, inseguretats, desequilibris de tot ordre que avui pateix; cercles que podran ser, quan calgui, la base organitzada per controlar efectivament el territori, per afrontar agressions armades, qualsevol que en sigui el seu origen.

L’articulació local entre persones de diferents moviments i entitats socials permet entendre, enfortir i vincular les corresponents lluites per fer-les més efectives en cada indret i en el conjunt del país.

Aquesta articulació local, comarcal… no nega, sinó que reforça, la posada en marxa d’un sistema civil de defensa noviolenta catalana, útil per avançar cap a la independència i per a la seva defensa un cop aconseguida.

Comitè de crisis  17/10/2019

by | oct. 17, 2019 | 2. La Política

1. Cal un acord urgent (avui) entre entitats, partits i institucions i una exposició pública conjunta que potenciï les mobilitzacions massives pacífiques, i denunciï qualsevol tipus de violència contra les coses i contra les persones, sigui d’alguns manifestants sigui d’alguns policies. Si ja no hi és, cal un comitè de crisi permanent -social i polític- per enfocar els següents passos.

2. Cal, d’una vegada, davant la crisis, un acord estratègic amb lideratge clar. És la prioritat. Mentre no es resolgui tothom fa el que pot. I no arribar a aquest acord és la més greu irresponsabilitat.

3. Cal apostar per accions noviolentes amb visió estratègica, audaces, amb les actituds adequades que canalitzin la indignació i que acostin als objectius compartits. Si s’invoca la lluita noviolenta i la desobediència civil i no es fan actes conseqüents estem cremant el darrer recurs

4. Implicar els CDRs, la CUP, les joventuts… a trobar un missatge i una posició clars que canalitzin l’energia cap a actes audaços però no d’aldarulls.

5. Després d’una setmana, plantejar seriosament a tothom quin és l’objectiu d’aturar la mobilitat interna. Qui beneficia i qui perjudica? Amb aquestes accions afeblim els pilars de poder de l’estat? En acostem als objectius generals?

6. Evitar convocatòries en indrets sensibles que poden encobrir aldarulls. Retirar contenidors. Evitar també fer-les als vespres.. quan el foc és més atractiu. Acabar amb actes festius, música, concert..

7. Demanar que com s’havia acordat, les entitats organitzin serveis d’ordre / interposició preparats per vetllar les mobilitzacions, abans, durant i després (no n’hi ha prou a desconvocar al costat d’un polvorí). Les 300 entitats de la Taula per la democràcia també s’han de pronunciar.

8. Que Interior exposi els resultats dels informes-avaluacions de les accions del Mossos que des de fa anys anuncia i que mai dona a conèixer, inclòs els expedients oberts i les sancions o denúncies aplicades amb diligència!

9. Les accions violentes minoritàries han de ser aïllades. Si les que fan policies dins cossos jeràrquics i exemplaritzants no són denunciades, com es pot pretendre fer-ho entre grups anònims?

10. Si hi ha provocadors infiltrats – cada vegada hi ha més testimonis a validar – cal que el Mossos els detinguin, denunciïn i no els encobreixin. I cal que els moviments socials no demanin llibertat per tots els detinguts pel sols fet de ser-ho.

Lluís Fenollosa i Coral (Barcelona, 1937)

Marxa Ginebra – València per la llibertat de Pep Beunza (detingut i jutjat, 1971).

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945)

Co-president Pax Christi (1974) i president Justícia i Pau (2001) (Detingut a la Marxa de la Llibertat, 1976).

Pepe Beunza Vázquez (Beas de Segura, Jaén, 1947)

Primer objector noviolent (empresonat i jutjat, 1971-1973), Vice-president de NOVACT

Núria Breu i Benach (Barcelona, 1948)

Del primer Equip de suport als objectors al servei militar (1970), Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs.