Iniciatives en el #15M sobre el #20N

Algunas iniciativas surgidas en el #15M entorno al #20N: alternativas electorals y  constitucionales

(ACTUALIZAT a 15/09/2011)
Estan sorgint diverses iniciatives en el marc del 15M sobre com enfocar la convocatoria electoral del 20N, sigui per tenir impacte en els resultats electorals sigui per endegar procesos de reforma constitucional.

Recullo algunes d’aquestes iniciatives i convido a que qui en conegui més les aporti per poder obtenir un panorama més clar de les opcions que s’estan gestant, en vistes a fer-les confluir al màxim.

Vot simbólic 15M en urna no oficial (nou)

Col·locar una urna per a un vot simbòlic per al 15M (poden ser atoconstruides en cartró) a les portes dels col·legis electorals on es pugui votar, com ja es feu en anteriors consultes ciutadanes. Permet votar només 15M i, si es vol,  altres candidatures.

Serviria només a mode indicatiu, reforçant internament la lluita i les conviccions, encara que hi hagués una participació menor del 20%; oferiria una nova entitat política simbòlica al moviment. Els desavantatges, és que no tindria cap pes legal, que podria ser il·legalitzat per la comissió electoral, portant-nos a noves confrontacions legals i policials, i que interpelaria menys al model avui hegemònic que no pas vots vinculants. L’avantatge és que caldria menys organització i moguda institucional que introduir els vots oficialment. Caldria veure com donar-li la major legitimitat dintre del marc simbòlic, com es feu en els referèndums per l’autodeterminació, amb els DNI, etc.

Ens permetria saber, si més no, quins d’entre els vots blancs, nuls i abstencions (50% a Catalunya a les darreres eleccions autonòmiques) s’apropen a les redefinicions i profunditzacions democràtiques que proposa el 15 m.


Rebel·lió a les urnes (nou)                                                                           Estudi en relació al moviment 15M/Indignats front les properes Eleccions Generals

 

1- http://www.kaosenlared.net/noticia/rebel.lio-fallida-a-les-urnes

2- http://www.kaosenlared.net/noticia/crisis-legitimitat-democratica

3- http://www.kaosenlared.net/noticia/el-laberint-electoral

4- http://www.kaosenlared.net/noticia/trencant-laberint-despills-sistema-electoral-2

Fets:

  • Hi ha centenars de milers de ciutadans que, per molt diverses raons, a les convocatòries electorals no recolzem cap de les opcions que se’ns ofereixen.
  • Aquest refús es manifesta tant sota la forma de vot en blanc con el vot nul i l’abstenció. Aquestes diverses modalitats de refús tenen a Catalunya un pes creixent en les successives convocatòries electorals.
  • L’actual sistema electoral està construït de tal manera que reconverteix aquest refús en una sobrerepresentació dels partits majoritaris. Aquesta usurpació de legitimitat és un fet objectiu i és independent de les motivacions i intencions subjectives de tots aquells que optem per no recolsar cap proposta electoral.

Conviccions:

  • En tant que una major participació no es tradueixi en vots directes per a cadescún dels partits en particular, el joc electoral està dissenyat per a que tots els partits estiguin interessats en potenciar l´abstenció, el vot en blanc i a partits excèntrics/extraparlamentaris.
  • En tant que la situació actual els és més que favorable, la classe política institucional en el seu conjunt no te cap motiu per impulsar cap canvi substancial. Això tan sols serà possible quan hi hagi una visualització permanent del dèficit de legitimació democràtica i el no-recolzament no pugui pervertir-se en el seu contrari, tal com es fa ara.

Proposta:

  • La fórmula més pràctica i concreta per anar assolint aquests dos objectius són candidatures que tinguin com a única funció acullir les diferents voluntats de no recolçar a cap partit determinat (opció Zero). Les persones escollides en aquestes candidatures Zero, obligatòriament estarien compromeses a:
  1.  No emetre cap declaració de cap tipus.
  2.  No emetre cap vot en cap sentit
  3.  No percebre cap remuneració en tant que membres electes.
  • A Catalunya ja existeix aquesta opció Zero i es la representada per Escons en Blanc.
  • El debat i les diferents opcions per a potenciar una major transparència i participació ciutadana en les decisions i el control de les qüestions públiques és quelcom que atany al conjunt de la societat civil i les diferentes forces polítiques.
  • L´ocpció Zero no defensa cap posició determinada més enllà de propiciar que aquest debat sigui el més ampli i viu possible.

 

Democracia www.estructura.democraciaparticipativa.es/

Asociación de ciudadanos
Profundizar en la calidad democrática de las instituciones
Fomentar la participación ciudadana en el poder del Estado y en la producción de las leyes
Como principios básicos que informan su actuación los ciudadanos asociados en DP  un manifiesto, al que se han adherido numerosas personas y entidades. Este manifiesto constituye el marco de mínimos que los ciudadanos de DP consideran deseable para la vida pública.

Por la democracia directa  http://porlademocraciadirecta.org/

Esta es una campaña surgida de diferentes asambleas pertenecientes al Movimiento 15M que han iniciado una campaña de recogida de firmas para solicitar la reforma de los artículos 87, 92 y 166 de la Constitución Español.

Esta modificación constitucional nos daría derecho a los/as ciudadanos/as a solicitar referéndums vinculantes para decidir sobre todos aquellos aspectos que consideremos de importancia nacional, así como a proponer reformas constitucionales y legales.
Estos derechos ahora nos son negados por la propia Constitución, que sólo permite al Presidente del Gobierno la convocatoria de un referéndum y que excluye a la ciudadanía de la posibilidad de promover reformas constitucionales y restringe al máximo la presentación de iniciativas legislativas populares.
En definitiva, estamos excluidos/as de la posibilidad de debatir y decidir cuestiones de especial relevancia política, económica, social y cultural.
Creemos que es el momento de que nuestra sociedad articule instrumentos eficaces de democracia directa, como es el referéndum y las iniciativas legislativas y de reforma constitucional.
Las firmas que recojamos se entregarán, ejerciendo el Derecho de Petición a los diferentes Parlamentos Autonómicos, para que remitan una propuesta de reforma constitucional a la Mesa del Congreso de los Diputados.
Propuesta para una asamblea constituyente
https://n-1.cc/pg/file/read/555304/propuesta-de-accin-para-el-cambio-a-un-periodo-de-debate-constitucional-o-de-liberta-constituyente

Con la misma dinámica de las asambleas, extendida por todas las provincias, pueblos y barrios, hemos de organizar este proceso de manera autogestionada, confiando en su éxito y en la expresión más amplia de los ciudadanos para que, a caballo de las Elecciones Generales, la sociedad se pronuncie sobre la necesidad del nuevo Pacto.

Para tal efecto, invitaremos a votar el día de las Elecciones Generales, en lo que llamaremos un plebiscito, para proponer la creación de una Asamblea Constituyente Ciudadana. Todo el proceso organizativo del plebiscito caerá en el Movimiento 15M, encargado de garantizar una total transparencia de la votación y de sus resultados.

De obtenerse una votación mayoritaria a favor de la Asamblea Constituyente Ciudadana (sobre el centro electoral indicado para las Generales, consideramos que el resultado sería vinculante para todas las instituciones del Estado, que deberían ponerse manos a la obra para convocar una Asamblea Constituyente Ciudadana. En este contexto estaría el Movimiento 15M legitimado para participar en todo el proceso de organización del nuevo Pacto Constituyente que se habrá de manifestar en una Asamblea Constituyente Ciudadana.

De manera práctica instalaremos urnas en todos los puestos de votación con responsable de las mismas y buscaremos los mecanismos legales para que oficialmente se haga el recuento de los votos, privilegiando

El poder dual en nuestro imaginario. Una opción estratégica para acompañar una nueva carta constituyente.
https://n-1.cc/pg/blog/read/530891/el-poder-dual-en-nuestro-imaginario-una-opcin-estratgica-para-acompaar-una-nueva-carta-constituyente
Nuestras acciones de desobediencia civil no violenta ante los poderes públicos ya están siendo atacadas por los políticos argumentando que ellos tienen más legitimidad para estar elegidos por la ciudadanía como representantes (lo vimos en el 15-J). Es en este contexto que se haría especialmente importante hacer pública una propuesta seria y potente de democracia directa, pero hay que considerar que legalmente cualquier propuesta de este tipo debe pasar por la reforma de la constitución que ahora mismo impide, creando un bloqueo circular, que desde la democracia directa se puedan rehacer las leyes orgánicas que impiden esta participación directa.

Si planteáramos simplemente una reforma de la constitución, llevar en paralelo una estrategia de democracia directa autoorganizada podría hacerse, pero su alcance estaría limitado por la falta de argumentaciones políticas que acompañarían este autogobierno. Pero si lo que hacemos es una nueva carta constituyente, la cosa cambia, ya que estaríamos escogiendo el mismo principio que históricamente a permitido constituir nuevas sociedades.
Podemos reivindicar una reforma o una nueva redacción de esta constitución, pero lo que me parece claro que tenemos que hacer en paralelo es crear las bases para que podamos construir una nueva carta constituyente sin depender de los políticos, es decir una nueva constitución creada desde abajo, horizontal y con la mayor participación posible, que si las reivindicaciones hacia arriba no son aceptadas, servirá como principal fuente de legitimidad del autogobierno del poder popular como poder legítimo nacido de la soberanía popular.

Además, la propuesta de ser aceptada, opción remota, significaría tal transformación de las vías de participación que abriría las puertas al resto de transformaciones profundas de la sociedad que estamos planteando. Son este tipo de propuestas, las que tiene sentido plantear, inasumibles porque si se asumieran significarían realmente un gran cambio.

Se trata pues de una estrategia que gracias al imaginario del poder dual, nos permitirá salir ganando, haga lo que haga el gobierno. Las mejores estrategias son como estas, las que siempre te llevan a ganar.

Candidatura 15M  http://www.candidatura15m.com/

https://n-1.cc/pg/groups/472676/candidatura15m/

Candidatura15m no es una formación política. Es una asamblea que pretende unir a todas aquellas entidades que desean postular electoralmente para que las cosas cambien. Con la nueva ley electoral se van a necesitar del orden de 300.000 firmas y diferentes actas notariales en diferentes capitales de provincia.

Por eso nos quedamos muy asombrados ante tantas agrupaciones minoritarias que están apareciendo, prometiendo que se presentarán a las elecciones generales. ¡En la vida lo conseguirán, y todo lo que sea moverse con discursos de ese tipo sólo lleva a marear la perdiz o a ensoñaciones particulares que no tienen nada que ver con la realidad social!

Creemos que es necesario crear una asamblea nacional, una candidatura conjunta y sólida que parta de unos mínimos democráticos, solicitando una lista de acuerdos pactados en dicha asamblea.

Es momento de saltar al barro, de dejar a un lado los intereses personales, los puritanismos en cuanto a ideologías propias…de ser claros, de no confundir las ilusiones de la gente con promesas electorales que sólo van a quedar en fantasías, y sobre todo de no realizar trabajos de desgaste unitarios, cuando podemos sumar esfuerzos y remar en la misma dirección.

Debate de estrategias

https://n-1.cc/pg/blog/read/609610/propuesta-de-debate-estrategias-ante-el-20n

Plantea estas líneas de estrategia:

  • constituir un partido asambleario
  • unirse a un partido ya constiuido que quiera adoptar el funcionamiento asambleario
  • defender el voto nulo como indicador del descontento con el sistema actual
  • desarrollar el sistema que defendemos, venimos diseñando y aprendiendo en un entorno que no involucre enfrentamientos directos con el poder actual establecido. Es decir, repoblar pueblos abandonados, aprender de los modelos actuales de las eco-aldeas existentes como base para implementar el sistema que venimos diseñado, construyendo y creciendo con él.

La propuesta es por tanto debatir sobre estas lineas para pasar a la acción concreta y unificada en alguna de estas lineas u otra linea que resulte de la fusión de algunas de ellas. Siento que por la proximidad de la fecha de las elecciones generales, es muy importante después de las acciones de denuncia ante la visita del papa financiada con fondos públicos, debatir que posición tomamos como grupo de personas y alcanzar un consenso mayoritario que nos una al mayor número de personas posibles para trabajar en ello. Ignorarlo creo que puede ser la muerte de nuestra lucha, puesto que dejaría abierta la puerta para que nos considerasen únicamente anti-sistemas, al tener la oportunidad de plantear el cambio social y no considerarlo.
Es nuestra responsabilidad materializar los cambios que requiere la huma-unidad. Por eso estamos aquí. Es mejor arriesgar y perder que perder por no haber arriesgado.
Te invito a hacer una valoración de la propuesta en propongo así como a expresar matices y/o apoyos a través de los comentarios.

Iniciativa debate público http://iniciativadebate.wordpress.com/

http://iniciativadebate.wordpress.com/2011/07/04/abrimos-el-debate-constituyente/

parece claro que una nueva ley que regule la ILP quedaría coja sin una reforma del artículo 87.3 de la Constitución. Y, ya metidos en harina, y vistas las numerosas limitaciones y carencias del modelo actual, ¿por qué no abordar sin complejos el debate constituyente en toda su dimensión? ¿Por qué no seguir el ejemplo de los vecinos islandeses para explicarles a los descastados que dicen representarnos qué es lo que de verdad quiere el Pueblo español? ¿Puede haber un proyecto más integrador que el de decidir desde abajo cuáles deben ser las normas fundamentales de NUESTRO Estado? ¿por qué no vamos a por todas en un proyecto que de verdad es de todos y donde que caben todas las propuestas para que aparezca como algo concreto, único, y unánime en lugar de proponer cada grupo por su cuenta?

¿Por qué no empezamos a tratar este tema con seriedad en las diferentes asambleas, marchas y acampadas?

Si me presentara a unas elecciones y las ganara

http://www.burcet.net/loqueharia.asp

Entre participantes de los movimientos 15 M se empieza a popularizar la posibilidad de concurrir a las elecciones generales con una marca política blanca, sin ánimo de querer formar gobierno. La idea es que en el parlamento exista una presencia de la sociedad civil, sin estar mediatizada por los partidos políticos.

Esta posibilidad gana adeptos entre un círculo amplio de personas que simpatizan con algunas propuestas de las movilizaciones populares y que comparten estas cuatro impresiones:

  • la política institucionalizada ha perdido credibilidad,
  • la clase política vive dentro de una burbuja,
  • los ciudadanos ya no son súbditos semi-analfabetos,
  • la innovación en política no la harán los partidos de la misma manera que los escribanos no inventaron la imprenta, ni los contables idearon la hoja de cálculo, ni los bibliotecarios pusieron en marcha Google.

PUNTO DE BIFURCACIÓN

Aparece una declaración que propone lo siguiente:

Si yo fuera el líder de una fuerza parlamentaria surgida del desencanto por la política institucionalizada y tuviera la mayoría absoluta en el parlamento ofrecería la investidura como Presidente del Gobierno a la persona que designara la segunda fuerza política más votada, con dos únicas condiciones.

  1. Que se formara un gobierno de concentración con personas procedentes de todos los partidos con representación parlamentaria, en unas proporciones justas y de acuerdo con los pactos que establezcan entre ellos.
  2. Que se propiciara de inmediato la puesta en marcha de un gran esfuerzo colectivo para concebir e implementar otro modelo económico y una nueva forma más efectiva de participación ciudadana por parte de la sociedad civil.

En mi campaña electoral habría dejado bien claro que el propósito de mi formación no sería alcanzar el poder, ni disfrutarlo, sino tener una ocasión real de contribuir a la evolución de nuestra sociedad desde canales nuevos.

Nolesvotes

http://usuario-nolesvotes.blogspot.com/2011/07/motivos-y-procedimientos-para-formar.html?spref=tw

MOTIVOS Y PROCEDIMIENTOS PARA FORMAR PARTIDOS DESDE LAS PLATAFORMAS

La dirección de e-mail que se usará para formar la coalición es: nolesvotes.electoral@gmail.com

Cinco razones para formar partidos desde las plataformas

Como ya he repetido en otras ocasiones, en las recientes elecciones el PSOE sólo ha obtenido respaldo del 18% del censo de votantes, y el PP el 25%. El mayor respaldo popular, con superioridad abrumadora,  radica en el bloque abstencionista con el 34%, que sumado al 13% de votos nulos, en blanco, de partidos minoritarios y de indignados supondrían el 47% del censo. Por tanto nada está decidido, hay muchísimos votos que no tienen todavía destino, yen la revolución de indignad@s o #15m radica el deber y la posibilidad de intentar recoger estos votos, debido a las siguientes razones…

Voto nulo con texto común

https://n-1.cc/pg/file/read/610800/propuesta-para-las-elecciones-del-20-de-noviembre

Dado que la Ley Electoral vigente viola el principio democrático de proporcionalidad e impide así que todos voten libremente lo que prefieren, dado que por otra parte tampoco hay control alguno de los electores sobre los elegidos, dado que en consecuencia se limitan éstos a decidir lo que ha sido ya decidido por sus jefes, dado que por todo ello la “democracia” vigente es una farsa vergonzante que sólo sirve a los poderosos, no me queda otra alternativa decente que desmarcarme de ella y emitir el presente VOTO NULO.

Per una gestió pública transparent (proposta de compromisos electorals UE 2009)

Proposta de compromisos electorals de Transparents.org a les candidatures de les eleccions europees del 2009

 

  1. Per un finançament de partits transparent
  2. Per unes depeses electorals transparents
  3. Per uns pressupostos públics transparents
  4. Per unes licitacions públiques transparents
  5. Per un règim de transparència del sector públic
  6. Per un sistema de supervisió del sistema financer transparent
  7. Per una desaparició dels bitllets de banc que afavoreixen els delictes
  8. Per un sistema monetari informatiu i responsabilitzador
  9. Per una promoció de l’estalvi i la inversió en economia real
  10. Per una renda bàsica que asseguri a tothom un mínim vital
  11. Per una eradicació total dels paradisos fiscals
  12. Per una taxa sobre transaccions financeres i de divises
  13. Per una condonació del deute extern il·legítim
  14. Per una contribució decidida als objectius del Mil·lenni
  15. Per crear un nou consens internacional

 

Els ciutadans i ciutadanes contribuïm amb els nostres recursos a finançar les despeses públiques que permeten disposar d’uns serveis comuns. Escollim uns gestors perquè administrin els nostres recursos, els recursos del poble, de la forma més eficient possible.

Els gestors públics, els gestors dels diners del poble, han de donar comptes permanentment del bon ús dels recursos que el poble els hi ha encarregat d’administrar.

Avui no hi ha cap impediment tècnic perquè la ciutadania no puguem saber, dia a dia, l’ús que els gestors públics fan dels diners públics. Els continus escàndols de suborns, corrupció, comissions, finançament il·legals de partits… posen en perill la legitimitat democràtica i generen una creixent desconfiança de la ciutadania en els partits i en les administracions públiques.

Volem uns partits i uns governs lliures de peatges perquè puguin servir el poble i no depenguin dels favors de ningú.

L’actual crisi ha posat de manifest que els Governs no han sabut o no han volgut fer que l’economia real productiva estigués orientada a aconseguir la cobertura universal de les necessitats humanes bàsiques de totes les persones, de tots els països del món, presents i futures. Més aviat han tolerat o han estat còmplices de que que l’economia hagi estat al servei de la distribució de dividends entre els accionistes, de sous milionaris dels executius de les grans multinacionals o dels guanys a curt termini dels especuladors financers. Tampoc han vetllat per tal que les finances estiguessin al servei de l’economia real i no a l’inrevés. No s’han de convertir en pura especulació sobre “papers”, sostraient recursos a la inversió real.

Per tot plegat s’han de revisar a fons totes les regulacions, institucions i pràctiques que contradiguin aquests principis. Hem de passar d’una societat de la informació -amb molta opacitat real- a una societat de la transparència, base d’una transformació responsable. Aquesta suposada societat de la informació ha permès augmentar la creativitat financera per davant dels reguladors, i ha permès augmentar el control sobre els ciutadans per part dels governs, però no ha permès aclarir les responsabilitats empresarials i polítiques ni el volum del frau. La llibertat, sense cobertura real de les necessitats bàsiques, és tan retòrica com la informació sense transparència.

El sistema financer, que inclou els mitjans de pagament, és un sistema tan o més vital que el sistema energètic o alimentari, que el sistema polític, judicial o de comunicacions. Els sistemes vitals de la societat són un bé comú que ha de ser gestionat com un servei públic: no poden deixar-se a les mans d’interessos lucratius privats, però tampoc a les mans de burocràcies corruptibles.

El dilema no està sols en el pes del públic o privat, de l’estat o del mercat. El dilema és entre transparència responsable o opacitat sospitosa, entre una gestió pública dels interessos del poble en el seu conjunt, controlada pel poble, i una gestió privada dels interessos dels ciutadans controlada pels mateixos ciutadans. Aquest control de baix a dalt, aquesta transformació responsable, avui és possible gràcies a la societat de la informació convertida en societat de la transparència. Qualsevol altre camí servirà perquè alguns rics ho siguin molt més a compte d’augmentar la pobresa i la misèria de la majoria i reforçar la submissió de la democràcia a la plutocràcia (dinercràcia): deixar el poder real i formal sota el control d’una elit que te molts diners, perquè cada vegada tingui més poder gràcies a tenir més diners.

Cal emprendre un procés participatiu conjuntament amb els partits que en el marc d’un pacte ciutadà per la transparència concreti els necessaris canvis legislatius. Acordar i aprovar una Llei sobre Transparència que fonamenti la confiança de la ciutadania en una gestió pública eficient. Aquesta Llei ha de garantir la transparència en tot el procés (finançament dels partits, despeses electorals, accés per internet dels comptes públics, del registre de licitadors, política econòmica i financera..) i ha de recollir les recomanacions de l’”Informe sobre el bon govern i transparència administrativa”.

Cal que els partits polítics assumeixin compromisos electorals per la transparència

estudiant i promovent els següents objectius:

  1. Per un finançament de partits transparent, amb les mesures legals que:
  • facin transparent el finançament dels partits i de les campanyes electorals,
  • basin el finançament en les contribucions nominals dels ciutadans i de les seves organitzacions,
  • reforcin un sistema públic de finançament dels partits més equitatiu,
  • instrumentin un sistema transparent de rendiment de comptes dels partits.

 

  1. Per unes depeses electorals transparents, amb les mesures legals que:
  • redueixin i limitin els costos de les campanyes electorals,
  • facin més eficient les campanyes electorals com a sistema públic d’informació i de presa de compromisos electorals avaluables i verificables,
  • donin més igualtat d’oportunitats a totes les opcions, no sols les majoritàries, oferint espais semblants.

 

  1. Per uns pressupostos públics transparents, amb les mesures legals que:
  • obliguin a publicar on-line per internet els pressupostos de cada administració pública i totes les anotacions comptables pel seguiment transparent de la seva execució.

. afavoreixin l’elaboració i aprovació participativa dels pressupostos.

. facilitin processos de proposició, diàleg i consulta permanents sobre la gestió pública.

 

4.Per unes licitacions públiques transparents, amb les mesures legals que:

  • obliguin a inscriure’s en un sols registre de licitadors de les administracions públiques,
  • facin publicar i fer accessible per internet aquest registre de licitadors,
  • publiquin per internet totes les licitacions i concursos i llurs resolucions,
  • publiquin per internet totes les adjudicacions directes tot indicant els responsables i els beneficiaris de les mateixes.

 

  1. Per un règim de transparència del sector públic, amb les mesures legals que:

. facin que totes les administracions públiques, tots els càrrecs electes i de confiança, tots els funcionaris públics i totes les empreses i organitzacions que tinguin contractes o subvencions públiques s’acullin a un règim de transparència sota el qual es considerarà un delicte emprar diner en efectiu (per definició, diner opac).

. facin emprar únicament diner personalitzat (targetes, transferències, xecs nominatius) que deixi constància documentada de les operacions públiques.

. portin a emetre una targeta de pagament oficial pública, no privada, per facilitar aquesta operativa.

 

  1. Per un sistema de supervisió del sistema financer transparent, amb les mesures legals que:

. creïn una agència de supervisió financera independent dels governs i dels bancs centrals.

. assegurin un control permanent i transparent de les entitats financeres i de les seves operacions.

. garanteixin els sistemes de taxació i valoració dels béns per evitar la sobre valoració dels mateixos, base de la concessió dels crèdits (i de gran part de la crisi actual).

. obliguin a una regulació transparent de la remuneració del alts executius i a una revisió dels incentius des d’una perspectiva ètica.

  1. Per una desaparició dels bitllets de banc que afavoreixen els delictes

. començar a suprimir els bitllets de banc de 500 i de 200 €, que afavoreixen la impunitat del frau fiscal, dels tràfics il·legals de persones, de droga, d’armes, l’evasió de divises… la compra d’informació privilegiada i de publicacions tendencioses, de voluntats… Aquesta mesura serà millor compresa si prèviament s’aplica el règim de transparència de forma contundent al sector públic (punt 5).

 

  1. Per un sistema monetari informatiu i responsabilitzador, amb les mesures legals que:

. permetin instaurar un sistema monetari personalitzat (perquè la justícia pugui documentar les seves sentències) i informatiu (per tal que la societat, l’estat, els mercats puguin conèixer les dades actualitzades de l’economia).

. amb aquest sistema – dotat d’un eficient sistema de protecció de dades personals – es pugui avançar cap a una societat amb una llibertat responsabilitzada i amb una socialització del coneixement, – més important que socialització de les empreses –, mesures necessàries per defensar l’estat de dret i per prevenir i gestionar els cicles econòmics, amb un coneixement de causa protegit de les manipulacions interessades.

. permetin minvar progressivament i acabar amb l’escandalós frau fiscal actual.

 

  1. Per una promoció de l’estalvi i la inversió en economia real, amb les mesures legals que:
  • redueixin la cultura de l’endeutament i apostin per la cultura de l’estalvi i l’autoinversió.

. distingeixin entre préstecs (amb base d’estalvi col·locat a termini) i crèdits (creació monetària amb base a la reserva dels dipòsits en compte corrent).

. clarifiquin que els préstecs són el negoci normal dels bancs, mentre que els crèdits – creació monetària – poden gestionar-los els bancs, però han de crear-se en funció de la necessitats de l’economia real, conegudes per un sistema monetari informatiu (proposta 8) que permeti saber quin volum de diner és necessari en relació amb les necessitats de la producció, la inversió i el consum.

. augmentin el percentatge de reserva del 8% dels dipòsits, acordada a Basilea II i el facin complir. Percentatge clarament inferior en la majoria dels bancs que han sucumbit, amb la passivitat o complicitat dels bancs centrals, de les entitats de supervisió i de les autoritats monetàries.

. facin recuperar per part dels estats i la Unió Europea, – a través d’una agència pública independent- la seva capacitat de creació monetària, amb un sistema que els responsabilitzi, i que eviti haver d’endeutar-se i pagar interessos quan la creació de massa monetària sigui necessària per equilibrar l’economia.

  • reformin les borses, els mercats de valors, perquè no siguin un simple casino: han de captar inversors i no especuladors, de cara a la inversió en béns i serveis reals. Cal revisar el sistema de mercat continu, que provoca oscil·lacions especulatives.

 

  1. Per una renda bàsica que asseguri a tothom un mínim vital, amb les mesures legals que:
  • portin a distribuir als ciutadans les mateixes quantitats, aportades pels estats o pels bancs centrals per cobrir les irresponsabilitats o/i els errors de molts bancs, en forma de renda bàsica.

. acabarien amb la misèria, dinamitzarien l’economia real, permetrien pagar els deutes i les hipoteques i evitarien la perillosa super-acumulació a les mans dels que ja han acumulat, perquè mitjançant la inversió directa en el ciutadà dinamitzarien la iniciativa privada en l’economia real i el consum.

. demostressin perquè si tècnicament és possible aportar aquestes quantitats tan importants a la banca (sense perill que l’economia trontolli), no ha de ser possible fer aquestes altres aportacions per cobrir necessitats bàsiques humanes (i dinamitzar l’economia des de la demanda).

 

 

  1. Per una eradicació total dels paradisos fiscals, amb les mesures legals que:
  • considerin un delicte qualsevol ubicació d’una entitat financera en qualsevol paradís fiscal.

. considerin un delicte qualsevol operació feta en o mitjançant un paradís fiscal.

 

  1. Per una taxa sobre transaccions financeres i de divises, amb les mesures legals que:

. implantin una taxa tipus Tobin sobre les transaccions financeres

. implantin un Impost Global sobre transaccions de Divises

. que redueixin la cobdícia especuladora i que dotin de recursos els fons per reduir la pobresa.

 

  1. Per una condonació del deute extern il·legítim, amb les mesures legals que:
  • avaluïn el deute extern com un instrument d’il·legítima submissió de gran part de la població mundial per compromisos que no l’ha beneficiat i que l’està convertint a un estat de servitud (el Sud paga al Nord en concepte d’interessos, cada any, 8 vegades més que el que Nord aporta al Sud en concepte d’ajut al desenvolupament)

. identifiquin i denunciïn els principals bancs i estats beneficiaris dels il·legítims interessos del deute extern.

. evitin, amb l’excusa de la crisi, noves dinàmiques de creació de més deute insostenible

 

  1. Per una contribució decidida als objectius del Mil·lenni, amb les mesures legals que:

. comprometin els governs a finançar urgentment els Objectius del Mil·lenni per al 2015 (eradicar la pobresa extrema i la fam, educació universal, igualtat entre gèneres, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la SIDA, sostenibilitat ambiental i aliança mundial) que van acordar tots els països en NNUU. Amb sols 20.000 M de $ es complirien els objectius previstos per a 2010. Els gairebé 3 bilions de $ que els governs estan aportant per cobrir les delictives irresponsabilitats de molts bancs, representen 150 vegades més de diners que els que permetrien resoldre la crisi global de les necessitats bàsiques no cobertes de milions de persones (sense considerar els ajuts públics anuals als sectors agrícoles en països industrialitzats de més de 376.000 milions de dòlars i les despeses en armament d’1,2 bilions de dòlars cada any).

 

  1. Compromís per recolzar un procés constituent per un nou consens internacional, amb tots els estats en el marc de Nacions Unides i amb la participació de les organitzacions no governamentals, que asseguri la democratització de les institucions financeres, comercials i polítiques internacionals. En un món globalitzat han quedat obsoletes les institucions i regles creades per sortir de les crisis del segle XIX que van portar al feixisme i a la guerra total.

La crisi ve de molt lluny. Potencialment va començar amb els acords de Bretton Woods en els quals els Estats Units van sotmetre als seus interessos les noves regles i institucions financeres internacionals, gràcies a l’hegemonia que havia adquirit amb la Segona Guerra i la debilitat i endeutament del Regne Unit i de les altres potències vencedores de la 2a Guerra Mundial. Els Estats Units de nou van reforçar les bases de la crisi actual en els anys 70 amb la seva ruptura unilateral dels acords de Bretton Woods que va convertir al dòlar lliure de l’or, en l’arma més potent de domini econòmic financer i polític. El que quedava de Bretton Woods i del Consens de Washington han mort per la seva incapacitat de crear un sistema internacional equilibrat, al servei de la cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques.

 

Ciutadania Activa

Barcelona, 14 d’abril de 2009