1. Facilitar l’assessorament sobre estratègia, acció i filosofia noviolenta als actors socials que estan emprenent accions de desobediència civil tant en el sector sobiranista com en el del 15M. Facilitar l’articulació d’aquestes estratègies per avançar en un alliberament social i nacional. Continuar contactes amb ANC i amb 15M en vistes a millorar la claredat de les seves declaracions i pràctiques. Identificar quines són les accions més rellevants i convidar els seus impulsors a un seminari-cicle obert de presentacions i sinergies per octubre-novembre:
– Objecció fiscal a la despesa militar, Penyora Fiscal per la transparència pública, NoVullPagar, Desobediència econòmica, Impostos a Agència Tributària Catalana, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, … (afegir altres iniciatives:………………………)
2. D’entre aquestes campanyes la que pot ser assumida pel màxim de sectors i que alhora toca de més a prop el nucli del problema (el sistema financer) creiem que és: la de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca – Ada Colau – amb les accions per impedir els desnonaments i la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament, contra els desnonaments i pel lloguer social (recollir 500.000 signatures pel novembre).
3. La campanya que plantegem és començar a preparar com a següent pas d’una estratègia noviolenta de transició la d’una consulta popular, ILP, referèndum… sobre el Desequilibri Intolerable de Renda (DIR). Creiem que toca el nucli del sistema (l’afany il·limitat de lucre) entorn una evidència: no és tolerable ni acceptable que el desequilibri entre la renda més baixa i la més alta en un país sigui il·limitat. Per tant, quina és la diferència tolerable de renda? Quin és el ventall acceptable?: d’1 a 5, a 10, a 20, a 50 a 100 entre qui cobra menys i qui cobra més?
A la XES d’1 a 2; a Mondragon d’1 a 7; a l’Economia del Bé Comú d’1 a 20…
4. Davant la situació d’incertesa i de manca de lideratge proposem la creació d’un Consell Ciutadà d’Emergència (o de Transició) format per una vintena de persones (10 homes i 10 dones) amb reconeguda autoritat moral guanyada per la seva independència política, la seva posició crítica i propositiva, provinents de diferents sectors (moviments socials, acadèmia, empresa social…) i territoris catalans, que puguin recollir i plantejar conjuntament crítiques i propostes a les polítiques públiques. Amb el compromís de no convertir-se en una opció electoral, sinó en una veu d’articulació del poble, (demò-tica vs polí-tica). La creació pot provenir d’una invitació personal, d’una consulta social, o entorn el llançament d’una de les campanyes citades…
5. Una estratègia com la plantejada haurà de seguir, en funció dels resultats obtinguts amb altres temes clau: Renda Ciutadana Garantida, Impost sobre Transaccions Financeres, Supressió legal del 500€, Crèdit sense interessos…
