– Podreu deliberar sobre temes difícils des de molts punts de vista, visualitzar graus de consens i arribar, si cal, a acords per consentiment.

– Podreu considerar el tema a tractar des de diversos punts de vista tot garantint que el desenvolupament de cada un d’aquests punts de vista, si és consistent, es pot complementar amb els altres.

– Els punts de vista de les minories tindran l’oportunitat de ser presentats, acceptats i recollits en els resultats si aquestes perspectives són considerades rellevants per al conjunt.

– Ningú no es quedarà fora del procés. Aquest respecta totes les veus en igualtat de condicions. Les persones se senten validades, escoltades i respectades, encara que els seus punts de vista no siguin plenament recolzats per tots.

– El procés de deliberació es basa en veure i construir argumentadament els graus de consens i, arribat el cas, en establir acords per consentiment.

– Per dirimir les diferències no es tractarà d’aconseguir un consens total, de vegades impossible, però tampoc de conformar-nos amb la descohesió que provoca una majoria de vots que guanya i una minoria que perd.

– Seguint l’enfocament basat en el consentiment, els participants que tenen forts desacords i objeccions amb els resultats, tenen l’oportunitat de proposar esmenes que, si són acceptades, no s’oposaran als resultats majoritaris.

 

El procés deliberatiu és molt adequat:

– Quan hi ha la necessitat d’involucrar a diversos actors, de conciliar perspectives divergents, d’aconseguir un acord de voluntats o d’aconseguir anar tots a una per definir i donar suport a la solució d’un problema difícil.

– Per tractar problemes amb un alt nivell de complexitat, que impliquen diferents dominis de coneixement, valors, necessitats, expectatives i aspiracions.

– Perquè diverses persones i grups d’interès puguin generar una visió comú.

 

No es recomana:

– per a les decisions simples o discussions que puguin ser considerades i resoltes adequadament per un petit grup de persones,

– quan la persona amb més autoritat espera tenir “l’última paraula”,

– quan la resposta pot ser calculada amb un algoritme.

En aquests casos no es necessita deliberar.

 

Les situacions on la deliberació pot ser beneficiosa es donen quan:

– Un col·lectiu està interessat en una decisió perquè hi ha una gran varietat de temes interconnectats.

– L’èxit d’un projecte o iniciativa depèn de la implicació dels diferents participants en el resultat de les deliberacions.

– S’han de reunir múltiples dominis de coneixement, o diverses cultures, per arribar a un acord.

– Els participants poden aportar noves idees i possibilitats per a la presa de decisions dels responsables, si aquests aposten pel diàleg sincer.

 

Exemples de situacions que es beneficiaran  del servei:

– Planificació estratègica

– Previsió d’escenaris futurs

– Planificació per presentar un nou producte o servei

– Planificació de la integració i posada en marxa de projectes

 

– Reunions de la Junta, sobretot per crear o dinamitzar plans estratègics

– Disseny de models de negoci

– Elaboració compartida de plans de transició o reconversió

 

– Formulació de polítiques governamentals, especialment quan han de dependre de polítiques d’altres àmbits

– Gestors comunitaris i activistes que volen implicar la ciutadania en la construcció d’un futur millor

– Ciutadans interessats que volen col·laborar amb altres per concebre i, finalment, proposar decisions i iniciatives a l’administració pública

– Equips per intentar resoldre problemes complexos i per garantir la sostenibilitat de les polítiques o programes proposats.

– Creació multi actors d’un “pla d’acció” per augmentar l’eficàcia de missions de cooperació o emergència.

 

www.delibera.info     /    www.deliberaweb.com