Quins són els canvis clau…
que poden obrir la porta a d’altres canvis?
Com democratitzar els poders perquè el poble esdevingui sobirà de la seva vida
Qualsevol moviment social o polític si vol poder incidir en les oportunitats que obren les crisis ha de tenir identificats quins són aquells pocs canvis clau que poden fer possible molts dels altres canvis que vol promoure.
Quan en un país, malgrat els canvis, reformes i revolucions que s’han produït al llarg del temps, els poders fàctics (de facto) continuen exercint la seva influència i mantenint la seva hegemonia per sobre dels poders legals (de iure), vol dir que cal identificar i prendre noves mesures no tingudes en compte fins ara.
La separació dels poders públics (legislatiu, executiu i judicial) ha estat un primer intent per combatre l’absolutisme, per evitar el perill de la concentració de poder polític en una sola persona o en un sol grup… des dels faraons i les monarquies absolutes fins als totalitarismes de partit únic.
Però la separació dels poders públics orientats teòricament al bé comú, al bé del poble, continua essent molt imperfecte i s’estableixen legalment o de facto vincles, dependències, confusions que amaguen nous tipus de totalitarismes formalment “democràtics”.
Encara més, els poders privats orientats al benefici privat influeixen, directament o indirecta, en la configuració i l’exercici dels poders públics, fent que s’orientin cada vegada més a favor de l’1% de la població i no a favor de la majoria que representa i a qui ha de servir. La concentració de poders i de diners en poques mans, no sols en l’àmbit nacional, també en el global (en 30 bancs i 500 transnacionals), usurpa i destrueix la democràcia, extrema els desequilibris i malmet la cohesió social.
La crisi que vivim en tots els àmbits ens obre l’oportunitat de superar la constant històrica de moltes revolucions: canviar-ho tot perquè tot – els poders fàctics de les elits – continuï igual.
Cal plantejar-nos un ampli acord sobre quins han de ser aquests pocs canvis clau, possibles, sense els quals molts dels altres canvis o no són possibles o són aparents?
Podem identificar quins són aquests “canvis clau”, els canvis que afecten les regles de joc bàsiques que condicionen totes les altres regles, normes i lleis?
Podem acordar un paquet de mesures per intentar acabar amb els poders fàctics, els poders que impedeixen la democràcia real?
Mentre els poders fàctics – globals i nacionals – manin sobre els poders de dret, no hi poden haver polítiques d’interès general que intentin fer front als grans reptes que com a país i com a món tenim, i fer-ho en les properes dècades abans no sigui massa tard.
Quines són les teves propostes de “canvis clau”?
En podem parlar?
