26
nov

LES MONEDES SOCIALS I COMPLEMENTÀRIES

LES MONEDES SOCIALS I COMPLEMENTÀRIES (PPT en PDF)

 

«És molt bo que la gent no entengui el nostre sistema bancari i monetari, perquè si ho fes, crec que hi hauria una revolució abans de demà al matí». Henry Ford (fundador de Ford Motor Company i pare de les cadenes de producció).

Les causes: el desgavell del sistema monetari i financer

Les monedes complementàries sorgeixen davant el desgavell del sistema monetari i financer mundial; són una resposta viable i de proximitat a la impotència per aturar i canviar les regles del joc imperants; regles imposades per unes petites minories amb la ignorància i complicitat dels governs dels països i de les autoritats monetàries.

François Morin[i], ex-conseller del Banc Central de França, recull molt bé aquesta intuïció popular en el seu recent estudi empíric «La hidra mundial: l’oligopoli bancari».

«El món, la política, les democràcies i les finances estan dominats per una hidra mundial formada per 28 grans bancs internacionals, que amb les seves polítiques fixen el curs no només de les finances sinó, també, de les democràcies parlamentàries.

La “hidra mundial” és un conglomerat de 28 bancs “interconnectats” que creen els productes tòxics pels quals després paguen els Estats, o sigui, els ciutadans; influeixen en les polítiques econòmiques i modelen les democràcies al seu gust.

Maniobres fraudulentes, pactes secrets, lobby contra la democràcia, manipulació dels mercats, aquests bancs “sistèmics” tenen un paper nefast en les societats del món alhora que han fet de la democràcia un ostatge dels seus interessos privats.

Els estats han perdut la sobirania monetària. Actualment, el 90 per cent de la moneda és creada pels bancs, contra el 10 per cent pels bancs centrals. Aquest oligopoli manipula segons com li convé els dos paràmetres fonamentals de la moneda: la taxa canvi i la taxa d’interès. “Els Estats són alhora ostatges de l’hidra bancària i estan també disciplinats per aquesta”, diu Morin. Entre els 28 bancs de l’oligopoli, n’hi ha 14 que “produeixen” els productes derivats tòxics el valor dels quals arriba als 710 bilions de dòlars, és a dir, l’equivalent a 10 vegades el PIB mundial.

L’autor insisteix en cridar a una mobilització mundial per recuperar la dimensió política segrestada pel sector financer privat.»[ii]

Les alternatives: canviar el sistema monetari-financer i crear sistemes complementaris

No cal afegir res més. Obrir els ulls i posar-se en acció en un dels dos camins que ja estan en marxa en diferents indrets del món.

El camí més difícil, però que va al nucli del problema, que cerca recuperar la sobirania monetària i financera pública, és la de les iniciatives ciutadanes perquè els bancs centrals reprenguin el monopoli de la creació monetària, que no haurien hagut de perdre mai; són accions per modificar el marc legal, via referèndum a Suïssa, via tribunals al Canadà.

El camí aparentment més fàcil, però de menys impacte pel seu caràcter local i voluntari, és el de les monedes socials i complementàries, que cerca recuperar la sobirania monetària per part de la ciutadania, sense banc central ni banca privada. Centenars d’experiències arreu del món assagen des de fan anys, amb més o menys èxit, sistemes d’intercanvi, amb monedes pròpies, locals, complementàries a les monedes oficials. En general volen dinamitzar l’economia real de proximitat, amb un o altre àmbit (barri, municipi, comarca…) o accent (economia social i solidària, petita i mitjana empresa, serveis socials municipals…).

Canviar el sistema monetari – financer

A llarg del segle XX els estats han anat perdent la tradicional sobirania monetària que exercien mitjançant els seus bancs centrals i la banca privada s’ha anat convertint en la principal creadora de diner escriptural mitjançant el crèdit.

En els darrers anys s’han anar formant corrents d’opinió, especialment d’economistes crítics que han plantejat la necessitat i urgència de que els estats i els bancs centrals recuperin el monopoli de la creació monetària. Un d’aquests corrents és Positive Money. I dues experiències d’iniciatives ciutadanes per aplicar aquesta política són les de Suïssa i Canadà.

Positive Money www.positivemoney.org   http://internationalmoneyreform.org/

Aquest moviment ha estat investigant els problemes causats per l’actual sistema monetari basat en el deute i la forma de solucionar-los. Planteja que si volem fer front als grans reptes socials, econòmics i ambientals que ens enfrontem avui dia, hem de començar per canviar el nostre sistema monetari: 1. Prendre als bancs el poder de crear diners i tornar-lo a un procés democràtic, transparent i responsable. 2. Crear diners lliures de deute. 3. Posar el nou diner creat en l’economia real enlloc de en els mercats financers i les bombolles immobiliàries.

 

Creu que l’economia seria més estable i la societat millor si eliminem completament el poder que els bancs tenen de crear diners. Aquestes idees han existit des de la dècada dels anys 1930, però les han actualitzat per al sistema financer actual. En l’Informe: La creació d’un sistema de diners sobirà presenta una reforma del sistema bancari que eliminaria la capacitat dels bancs per crear diners, en forma de dipòsits bancaris, quan fan préstecs. Seria transferir a l’Estat la capacitat de crear diners nous en exclusiva, la creació del que anomenen un sistema de “diners sobirà”.

Aquesta proposta s’està estenent a una vintena de països amb el Moviment Internacional per la Reforma Monetària.

Iniciativa popular a Suïssa  http://www.vollgeld.ch/fr/

L’associació Modernització Monetària (MoMo) s’ha compromès a posar l’economia financera, l’economia real i el sistema monetari al servei de la ciutadania.

«La majoria de les persones no són conscients d’una de les principals causes de la crisi financera: la creació de moneda electrònica per part dels bancs. La iniciativa de la “moneda plena” és que només el Banc Nacional creï moneda, tal com està previst en la constitució federal. Es va prohibir als bancs, fa més de de cent anys, que poguessin imprimir paper moneda. El mateix caldrà fer ara amb la moneda escriptural creada pels bancs, ja que representa el 90 per cent de la moneda. La “moneda plena” té grans avantatges: el franc suís es convertirà en la moneda més segura del món, es previndran les bombolles financeres i la inflació, i la creació de diners beneficiarà a tothom».

Està recollint 100.000 signatures d’aquí a finals de 2015 per convocar un «Referèndum sobre recuperació pel Banc Nacional del monopoli a crear moneda escriptural»:

Alguns dels articles de la Constitució que es proposen modificar són:

«Art. 99 Ordre Monetari i mercat financer

  1. La Confederació garanteix l’oferta de diners i de serveis financers a l’economia. Per tant, podrà establir excepcions al principi de llibertat econòmica.
  2. Sols la Confederació emet moneda, bitllets de banc i moneda escriptural com a mitjans de curs legal.
  3. L’emissió i l’ús d’altres mitjans de pagament són autoritzats sempre que siguin de conformitat amb el mandat legal del Banc Nacional Suís.
  4. La llei organitza el mercat financer en l’interès general del país.
  5. Els proveïdors de serveis financers gestionen els comptes per les operacions de pagament dels clients fora dels seus balanços. Aquests comptes no s’inclouen en el càlcul d’una fallida.

Art. 99a Banc Nacional Suís

  1. En tant que banc central independent, el Banc Nacional Suís porta a terme la política monetària servint els interessos generals del país; gestiona la massa monetària i garanteix el funcionament de les operacions de pagament així com l’aprovisionament de l’economia amb crèdits pels proveïdors de serveis financers.
  2. El Banc pot establir períodes mínims de manteniment de les inversions financeres.
  3. En el marc del seu mandat legal, posa en circulació, sense deute, nous diners emesos, mitjançant de la Confederació o dels cantons o atribuint-los directament als ciutadans. Pot concedir préstecs als bancs limitats en el temps.
  4. A partir dels seus ingressos, constitueix suficients reserves monetàries, part de les quals han de consistir en or.
  5. Distribueix com a mínim dos terços dels seus guanys nets als cantons».

Iniciativa legal al Canadà http://www.comer.org/

The Committee on Monetary and Economic Reform (COMER) de Toronto, (Canadà) estudia la desestabilització que les polítiques econòmiques i monetàries actuals han causat i estan causant a la ciutadania. Proposa una reforma monetària a través de retornar el mandat recollit en la Llei del Banc de Canadà: proposa que per finançar el deute nacional el govern demani prestats els diners al banc central i no als bancs privats.

COMER ha presentat una demanda a la Cort Federal de Canadà contra el Govern canadenc, perquè, en contra del que obliga la Llei del Banc de Canadà, a partir de 1974 la política monetària i financera de Canadà ha estat dictada pels bancs privats estrangers i els interessos financers. Vol reactivar les competències del Banc de Canadà per proporcionar finançament a tots els nivells de govern al Canadà, en gran part amb préstecs sense interessos; vol recuperar el que es va fer entre 1935 i 1975 amb una inflació molt baixa, que permeté sortir de la Gran Depressió i prosperar amb la construcció de les infraestructures i dels programes socials durant els trenta anys de la postguerra.

El 26 de gener de 2015, 3 jutges de la Cort Federal de Toronto van dictar una sentència històrica en el cas contra el Banc de Canadà: van rebutjar l’última apel·lació en nom de la corona perquè el cas fos desestimat. L’octubre de 2015 es celebra una nova audiència.

Crear sistemes de moneda social i complementària[iii]

Una moneda social i complementària és una eina creada i utilitzada per comunitats, col·lectius i particulars amb l’objectiu de poder facilitar intercanvis tant de productes com de serveis o de coneixements. Bernard Lietaer precisa: «És un acord en una comunitat per fer servir alguna cosa com un mitjà d’intercanvi».

La informació més actualitzada en castellà la recull l’Institut de la Moneda Social http://www.monedasocial.org/. Un recent article de Neil Hughes analitza el panorama del diner comunitari a l’Estat Espanyol. Revela un panorama dinàmic i ple de diversitat d’unes 400 experiències en total. Aquestes inclouen sistemes ja clàssics com bancs del temps, però també sistemes de crèdit mutu i de monedes regionals com l’Ekhi a Bilbao, així com iniciatives més innovadores (botigues de bescanvi i targetes de fidelització). El fenomen, ha crescut ràpidament en els últims anys com una reposta a la crisi estructural.

La majoria de monedes socials complementàries creen «diners» per fomentar el consum local i augmentar la liquiditat de la comunitat. Actualment hi ha unes 5.000 monedes socials repartides per diferents països del món: Alemanya, Bèlgica, França, Anglaterra, Japó, Estat Espanyol i diversos països d’Amèrica llatina.

La moneda complementària no la crea ni el Banc Central de cada país ni la banca privada: la crea col·lectius i institucions ciutadans no lucratius pel benefici de la societat. Igual que les monedes convencionals, són un sistema monetari basat en la confiança. Acostumen a tenir un àmbit d’actuació de proximitat (local, regional..)

La majoria de monedes socials es creen per promoure els recursos locals, per incentivar la petita empresa i els autònoms i per enfortir l’economia local; però també per amortir l’impacte de les fluctuacions del sistema economico-financer actual.

Apoderen la comunitat, generen participació ciutadana, impulsen les relacions entre els veïns, dinamitzen el barri, la ciutat…

Tenen diferències entre elles i poden funcionar amb formes molt diverses. Es poden diferenciar del sistema del diner de curs legal quan plantegen una certa depreciació gradual del seu valor, el que s’anomena interès negatiu, amb l’objectiu de dissuadir que el diner es pugui acumular. Les monedes socials i complementàries acostumen a tenir equivalència, paritat, amb la moneda de curs legal del país.

També hi ha altres formes “no monetàries” orientades a l’intercanvi / bescanvi / troc de temps, serveis, coneixements… que cerquen alternatives a un sistema monetari i financer que no acompleix els seus objectius socials.

Algunes experiències més rellevants arreu del món

El banc WIR de Suïssa http://wirbank.ch/fr/la-banque-wir/

Opera a Suïssa a favor dels treballadors i petites empreses, de qui vol ser un soci fiable des dels seus inicis com a cooperativa el 1934, després de la Gran Depressió del 1929 per fer front a la escassetat de divises i a la inestabilitat financera mundial, gràcies a la idea del diner lliure citada per  l’economista Silvio Gesell.

Funciona amb la seva pròpia moneda, sense diners en efectiu, i és una gran eina de màrqueting. Els dipòsits en WIR no meriten interessos. Els crèdits WIR es poden combinar amb crèdits en francs suïssos i es troben entre les ofertes de finançament més favorables en el mercat suís. També els clients particulars poden gaudir dels beneficis del sistema de WIR amb certes condicions.

És utilitzat per unes 70.000 petites i mitjanes empreses, amb un volum equivalent a 3.000 milions d’euros anuals. ”WIR” prové de Wirtschaftsring que vol dir ”nosaltres”: la moneda i el sistema econòmic es fonamenten en la comunitat. D’altra banda, l’existència del banc equilibra les fluctuacions econòmiques ja que complementa l’economia convencional. Segons l’economista Bernad Leitaer el sistema actual està en decadència i per això recomana als altres països que haurien de crear una moneda social semblant al WIR suís. En moments de recessió, el WIR ha estat una via alternativa real perquè les empreses trobin la liquiditat suficient que no aconsegueixen als bancs convencionals.

Bristol Pound http://bristolpound.org/

Bristol és una ciutat del sud-oest d’Anglaterra de 500.000 habitants; destaca perquè té una moneda local sense ànim de lucre. El seu símbol és £B, i el seu canvi respecte a la lliura esterlina, és la paritat. Es pot pagar de tres maneres diferents: en bitllets de Bristol Pound, enviant un SMS amb el innovador sistema txt2pay i online pel web. Algunes de les botigues de Bristol ofereixen descomptes. El propòsit principal del Bristol Pound és beneficiar al comerç local i que el diner gastat a Bristol no surti de la ciutat, ja que normalment els diners generats per la ciutat van a les grans empreses que especulen amb aquests diners. El Bristol Pound està dissenyat per complementar la lliura esterlina no per reemplaçar-la.

Regiogeld i Chiemaguer http://www.chiemgauer.info/

En tots els territoris de parla germana (Alemanya, Àustria i Suïssa) hi ha més de seixanta iniciatives de monedes regionals. L’any 2006 es va crear una associació a nivell regional anomenada Regiogeld, que agrupa totes les monedes regionals alemanyes que tenen un objectiu concret: impulsar l’economia local i la solidaritat entre les comunitats i els lands. Entre les Regiogeld, destaca una moneda regional anomenada Chiemaguer utilitzada per més de 2.500 consumidors i 600 empreses. És la que ha arribat a tenir més èxit. Va ser creada per un professor d’economia el 2002. És una moneda que s’emet amb el mateix valor que l’euro i té un interès negatiu del 2%, és a dir, perd un 2% del seu valor cada trimestre. Cal actualitzar els bitllets cada 3 mesos si no han canviat de mà.

També està tenint molta acceptació el Sardex www.sardex.net a Sardenya. I des de la Unió Europea s’està finançant la millora d’aquests sistemes de pagament www.digipay4growth.eu/ amb projectes pilot a Bristol, Sardenya i Catalunya (Santa Coloma, Granollers i El Bergadà).

Algunes experiències a l’Estat espanyol i a Catalunya

En nombroses poblacions de l’Estat Espanyol s’estan implantant monedes social en sentit estricte (més de 70 monedes diferents). Moltes d’elles s’inspiren en el primer sistema d’intercanvi local, anomenat LETS (Local Exchange Trading System), creat a Vancouver, (Canadà) el 1982.

«A Catalunya el 2009 va començar una experiència de moneda: l’EcoXarxa Montseny i la seva moneda EcoSeny que ha donat peu a altres 20 EcoXarxes a Catalunya. Utilitza un bitllet físic d’emissió local i un web desenvolupat per una altra xarxa a Sud-Àfrica, el CES: Community Exchange Systems (sistemes comunitaris d’intercanvi), que permet a qualsevol comunitat començar un sistema de registre virtual dels intercanvis de manera descentralitzada (www.ecoxarxes.cat , www.ces.org.za). El 2014 es posà en marxa l’Integral CES amb una estructura semblant al CES però millorada i amb Software Lliure (www.integralces.net)».[iv]

Una altra de les pioneres ha estat la Turuta de Vilanova i la Geltrú http://bloc.turuta.cat/: és un sistema d’intercanvi en forma de saldo virtual, que serveix com a mitjà de pagament per adquirir o intercanviar. Creada a finals de 2010 és una a unitat de compte interna entre socis de l’associació. Les transaccions s’anoten a la Targeta d’intercanvis de cada soci. El nombre de socis s’acosta als 300.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya també ha impulsat l’Ecosol durant 3 anys  www.mercatecosol.cat entres les empreses de l’economia social.

L’oportunitat catalana

L’inconvenient de les monedes socials complementàries per fer front als grans reptes del sistema financer actual és que cada moneda té un nombre limitat d’usuaris i s’implanta en zones concretes d’alguns països. L’avantatge, és que són un clar símptoma que el sistema monetari oficial no funciona i que poden ser la llavor d’un canvi a gran escala del mateix si es vertebren i guanyen pes social i ambició.

La iniciativa de l’Eurocat www.eurocat.cat (vegis article de Susana Martín) es planteja en l’àmbit català, no sols el local. Aquest fet en dificulta la implantació, però, alhora, planteja noves oportunitats d’incidència en el canvi del sistema monetari-financer. Més enllà de com segueixi el procés per exercir el dret a decidir, per enfortir la sobirania, per avançar cap a la independència… més enllà de la creació d’estructures d’estat, no farem gran cosa mentre la sobirania financera mundial estigui, com hem vist, en mans de 28 grans bancs (entre ells el Santander i el BBVA).

L’Eurocat és una oportunitat per començar a exercir la sobirania financera des de la sobirania popular i és una diversificació de riscos davant les incerteses de l’Euro; també pot ser l’expressió d’una força ciutadana per incloure en la nova constitució un articulat semblant al que la iniciativa popular està reclamant a Suïssa, la sobirania del Banc Central Català, sigui per participar en la zona euro en altres condicions sigui per mantenir un sistema de creació monetària propi, si cal, complementari.

[i] L’hydre mondiale. L’oligopole bancaire, François Morin. PUF 2015, 148 p.

[ii] Eduardo Febbro. Entrevista a François Morin, economista francés de la Universidad de Toulouse. El oligopolio bancario actúa como una banda organitzada.

[iii] Agraeixo la recopil·lació de Pau Ramon Simó que m’ha permès extreure algunes de les referències extretes del seu treball no publicat L’Eurocat, 2014.

[iv] Aportacions de Dídac S.-Costa, un dels experts pioners en estudiar i aplicar les eco xarxes.

 

RESUMEN

 

Las monedas complementarias surgen ante el desbarajuste del sistema monetario y financiero mundial; son una respuesta viable y de proximidad a la impotencia para detener y cambiar las reglas del juego imperantes; reglas impuestas por unas pequeñas minorías con la ignorancia y complicidad de los gobiernos de los países y de las autoridades monetarias. El inconveniente de las monedas complementarias para hacer frente a estos grandes retos del sistema financiero actual es que cada moneda tiene un número limitado de usuarios y se implanta en zonas concretas de algunos países. La ventaja es que son un claro síntoma de que el sistema monetario oficial no funciona y que pueden ser la semilla de un cambio a gran escala del mismo si se estructuran y ganan peso social y ambición.

 

ABSTRACT

Complementary currencies arise before the disruption of the world monetary and financial system; they are a viable and proximity response to impotence and to stop and change the rules of the prevailing game; rules imposed by a small minority with ignorance and complicity of the governments of the countries and monetary authorities. The drawback of complementary currencies to meet these great challenges of the current financial system is that every coin has a limited number of users and is implanted in specific areas of some countries. The advantage is that they are a clear sign that the official monetary system does not work and can be the seed of a large-scale change if they are structured and gain social weight and ambition.

 

PALABRAS CLAVE

Moneda social y complementaria; Creación monetaria; Medio de pago; Sistema de crédito mutuo; Ciudadanía activa;

 

KEYWORDS

Social and complementary currency; Monetary creation; Means of payment; Mutual credit system; Active citizenship;

Comparteix-ho .
Share on FacebookShare on LinkedInTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Comentaris ( 0 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>