Vivim una crisi sense precedents, perquè fins i tot aquells individus o països que creuen que no els afecta perquè estan fent-se rics, molt rics… estan caminant cap a un món estructuralment violent, desequilibrat i insostenible, que tard o d’hora, directament o indirecta, afectarà tothom, també a ells.
Com indica un recent informe[1]d’Oxfam Intermon: La meitat més pobra de la població mundial posseeix la mateixa riquesa que les 85 persones més riques del món. I afegeix: La concentració de la riquesa extrema corroeix les institucions, de manera que els Governs deixen de procurar el benestar dels seus ciutadans i passen a servir els interessos d’una minoria acabalada.(…) Cal actuar per revertir la desigualtat i la concentració de riquesa i així poder afavorir societats segures i pròsperes, i acabar amb la pobresa.
L’informe fa una crida als participants en el Fòrum Econòmic de Davos que tenen en les seves mans el poder de revertir el ràpid increment de la desigualtat. El conjunt de mesures que els hi proposa són molt interessants. Però, en acabar de llegir-les, hom té la sensació que no en faran massa cas.
Per canalitzar la indignació i per sortir de la impotència que ens provoquen aquests tipus de dades, tenim camins. I un d’ells, entre d’altres que estan sorgint també a casa nostra, el trobem en aquest llibre sobre l’Economia el Bé Comú.
Sé, sabem, per experiència que les innovacions socials acostumen a necessitar temps, molt temps, per a ser simplement conegudes, i ja no diguem per a ser acceptades i implantades àmpliament. Però l’Economia del Bé Comú està avançant a Catalunya més ràpidament del que és habitual. I això potser és degut a aquests factors: és una proposta ambiciosa però possible; recull un conjunt de valors emergents i els dóna forma per poder avaluar la seva aplicació en cada empresa, organització o institució que vulgui fer l’auditoria del Balanç del Bé Comú i, el seu autor, Christian Felber comunica molt bé la idea i ha tingut un magnífic altaveu en el programa Singulars[2] de TV3.
L’originalitat de la proposta és que planteja una alternativa operativa i gradual tant del comunisme com del capitalisme; una alternativa que té com objectiu tant lúcid i assumible el “maximitzar el benestar” de tota la societat i no el de maximitzar els guanys, el lucre, el robatori, en diuen beneficis, d’una minoria.
En el context mundial i global, aquesta proposta permet que cadascú, cada organització, cada país pugui avançar pacíficament cap a una economia que, sense negar el bé privat, estigui orientada a promoure el bé comú, sense el qual el bé privat no pot existir. Malgrat les ideologies individualistes que insisteixen en el contrari, el nostre origen, la nostra reproducció i la nostra vida com espècie són bàsicament comunitaris. Sense un entorn altruista i amorós tingui cura de la vida, sense un grup que comparteixi i que cooperi… cap nadó, – ni cap adult ? – podria sobreviure amb bones condicions.
Però, en el context de cada ciutat, de cada país, de cada regió… l’Economia del Bé Comú també ofereix una guia, un programa, que permet replantejar la majoria de regles de joc i d’institucions socials, polítiques i econòmiques. I en un moment de crisi dels partits, dels governs… però també de manca de visions, de projectes de societat alternatius viables, hi trobarem propostes sòlides, agosarades però assenyades, per canalitzar canvis polítics que permetin el què en dic, reconstituir la democràcia i aturar la plutocràcia, el poder del diner tant ben descrit en l’informe citat, que ha destruït la democràcia molt més profundament del què encara en som conscients.
És molt adient que la versió catalana surti el 2014. A Catalunya necessitem una proposta com aquesta, no sols per les 3 raons citades, com resposta al il·legítim govern internacional de l’1% dels més rics; com a camí de canvi que cadascú i cada organització podem emprendre i, com a guia per elaborar un programa polític alternatiu, sinó també perquè ens estem donant l’oportunitat de repensar el país que volem. Una part cada vegada més important de la població catalana expressa que vol decidir el seu futur, no sols per triar petites variants entre l’oferta electoral habitual, sinó per refundar-se com a país per tenir la capacitat d’autogovernar-se per aplicar innovacions socials que, en el marc polític actual, no veu possible, ni tant sols d’experimentar.
En l’imparable procés de la ciutadania activa cap a l’alliberament social i nacional, cap a la reconstitució de la democràcia, l’Economia del Bé Comú ens dóna pistes per passar dels ideals a la pràctica, tant en el camp personal, com en el dels col·lectius i en de l’organització política nacional i internacional.
Martí Olivella. marti@nova.cat
President de Nova – Centre per a la Innovació Social
[1] “Gobernar para las élites. Secuestro democrático y desiguladad económica: reflexiones sobre España”. 20 gener 2014. Teresa Cavero. www.oxfamintermon.org
[2] www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu
