03
oct

Fòrum 2015. Eines per a una societat transformadora. Manresa.

Plantegem experimentar una sessió de Parlament Ciutadà dedicada a la reflexió estratègica

Què és el Parlament Ciutadà www.parlamentciutada.cat

 

1. Introducció : elements clau per entendre les causes de l’estat del món:

Fragments de La Hidra Mundial, l’Oligopoli Bancari
“El món, la política, les democràcies i les finances estan dominats per una hidra mundial composta per 28 grans bancs internacionals les polítiques fixen el curs no només de les finances sinó, també, de les democràcies parlamentàries.”

“Aquest és l’argument implacable i rigorosament demostrat per l’economista francès François Morin en el llibre d’investigació que acaba d’aparèixer a França: La Hidra Mundial, l’Oligopoli Bancari (Lux Editeur).  És professor emèrit de ciències econòmiques a la Universitat de Tolosa, François Morin va ser membre del Consell General del Banc de França i del Consell d’anàlisi econòmica.”

“La hidra mundial” és un conglomerat de 28 bancs coordinats entre si – “interconnectats” – que manegen el mercat canviari, les taxes d’interès, creen els productes tòxics pels quals després paguen els Estats, o sigui, els ciutadans, influeixen en les polítiques econòmiques i modelen les democràcies al seu gust”.

“És La primera vegada que tenim un món tan globalitzat on els capitals poden desplaçar-se d’un costat a l’altre del planeta a la velocitat de la llum, i on hi ha actors tan potents enfront dels Estats. En el passat hi va haver confrontacions entre el poder financer i el poder polític, però és la primera vegada en la història que aquesta confrontació té lloc a escala mundial. Aquesta és la novetat”

“Avui els estats estan disminuïts, han perdut la sobirania monetària i tenen al davant un gegant híper-vigorós. Actualment, el 90 per cent de la moneda és creada pels bancs, contra el 10 per cent pels bancs centrals. Ara bé, aquest oligopoli manipula segons com li convé els dos paràmetres fonamentals de la moneda: la taxa canviària i la taxa d’interès. “Els Estats són alhora ostatges de l’hidra bancària i estan també disciplinats per aquesta”

“El que passarà és que, si no es fa res, hi haurà una nova crisi financera. I aquesta actitud passiva, apàtica, pot comportar trastorns enormes els efectes polítics i socials serien dramàtics precisament perquè aquest trastorn no va ser anticipat per les forces polítiques i socials. Per descomptat, es requereixen mobilitzacions ciutadanes. No serà fàcil. Miri el que ha passat a Grècia, amb el primer ministre Alexis Tsipras i el partit Syriza. Les traves per canviar la relació entre el polític i l’econòmic han estat gegantines. La història no ha acabat encara. Hem vist a un govern acceptar un acord en el qual no creu. Això ens mostra fins a quin punt s’ha posat en dubte la democràcia!

“No crec que es pugui dir per avançat que les mobilitzacions ciutadanes iniciaran els canvis que esperem. Potser, amb les xarxes socials i els moviments, puguem esperar que comenci un procés. Cal una paraula política forta capaç de sintetitzar el món d’avui i, també, llançar la consigna capaç d’obrir el camí de canvis reals. La veritat és que sense acció col·lectiva no sortirem d’això. Com imaginar el que ve, com donar volta aquesta relació de forces totalment desigual entre les potències bancàries i els Estats debilitats? “

“Reconec que les democràcies estan en perill, però crec que l’única solució passa per una reconquesta política que pot prendre diverses formes. En el curs dels últims anys, els Estats han anat abandonant progressivament la seva sobirania política, monetària i pressupostària. Hem de tenir en compte la realitat de la globalització del món. Els Estats han de recuperar el seu marge de maniobra, la seva sobirania, però dins d’un marc organitzat, a escala planetària. Això suposa que els Estats actuïn col·lectivament organitzant, per exemple, una gran conferència del tipus Bretton Woods (1944). “

“Un altre camí consisteix que els ciutadans empenyin als Estats a actuar, en tot el món, amb moviments diversos. No obstant això, primer de tot, aquestes opcions suposen que es prengui consciència de l’estat del món, de les relacions de força existents. És indispensable que el polític torni al primer pla de la gestió dels assumptes econòmics. La moneda ha de ser un bé públic i no un bé privat.”

 

Algunes iniciatives ciutadanes pràctiques que hi intenten donar resposta:

 

  1. Ronda per identificar i prioritzar els principals problemes del món, país, ciutat…
  • En grups d’entre 5 i 7 participants

3.Posada en comú i priorització dels problemes comuns

 

  1. Ronda per identificar i prioritzar les principals propostes als problemes identificats
  • En grups d’entre 5 i 7 participants

 

  1. Posada en comú i priorització de les propostes comunes.

 Pistes d’un pla d’acció d’entitats o/i conjunt

 Martí Olivella

 

Comparteix-ho .
Share on FacebookShare on LinkedInTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Comentaris ( 0 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>