26
jun

És possible un nou estat sense exèrcit?

Una part de la població pensa que tot nou estat que es vulgui fer reconèixer, que es vulgui mantenir com estat, que vulgui tenir una presència internacional necessita un exèrcit, com la majoria d’estats tenen.

Però abans de parlar de mitjans (exèrcit sí o no) ens cal confirmar que compartim els mateixos objectius:

  • la protecció i la seguretat de les persones, dels seus béns, del seu territori i de les seves institucions;
  • la contribució a un món sense guerres, amb més seguretat, cooperació i pau.

Si aquests són els objectius compartits cal veure quins són els riscos, perills i amenaces que tenim i quins són els mitjans adequats per fer-hi front.

Catalunya avui no té cap enemic que pugui envair-la militarment.  Si l’estat espanyol ho intentés la repulsa europea seria total i, si no ho fos, que tot pot passar, no hauríem tingut temps ni mitjans per organitzar un exèrcit per evitar aquesta invasió.

Catalunya sí té unes amenaces reals de pèrdua de sobirania en camps estratègics que poden posar en perill la sobirania política: Catalunya no té sobirania energètica, ni sobirania alimentària, ni sobirania monetària-financera , ni sobirania territorial amb la venda indiscriminada creixent de patrimoni a mans estrangeres…

Catalunya sí pateix el perill de bandes violentes i té possibles amenaces de grups terroristes… que s’han de prevenir i perseguir. Però, després de veure com els estats amb els exèrcits més potents del món no poden evitar atacs terroristes en el cor dels seus països (EUA, Regne Unit, França, Rússia, Espanya…) queda clar que de poc serveixen els armaments convencionals per fer front a aquests fenòmens.

Catalunya quan menys alineada estigui amb els interessos agressius de les grans potències menys serà percebuda com una amenaça. Quanta més cohesió social interna, també amb els immigrants i refugiats, quanta més cooperació solidària internacional i més tracte just comercial estableixi menys estarà en el focus de països a atemptar.

Catalunya necessita augmentar la protecció i la seguretat, començant per la de les persones, garantint feina, educació, sanitat, participació… base de la cohesió social que fa que la gent arrisqui el que sigui per defensar unes condicions de vida de qualitat; Catalunya ha d’augmentar la protecció del territori, dels recursos naturals, del paisatge…; la protecció de la vida i dels béns de tothom (a l’interior i a l’exterior).

Ni per defensar-nos d’un poc probable atac del veí, ni per incrementar la sobirania en camps clau, ni per enfortir la protecció i la seguretat de la vida, dels béns i del territori; ni per fer front a perills i amenaces com el del terrorisme no sembla que un exèrcit sigui la resposta més intel·ligent ni eficient.

Si Catalunya aconsegueix la independència amb la força noviolenta de la seva gent, només és amb aquesta força que podrà anar guanyant sobirania en tots els camps i que podrà anar enfortint la protecció de la seva població i dels seus béns.

Cal una única policia nacional catalana, amb uns serveis d’informació i d’intel·ligència, i una justícia ben dotades i organitzades al servei de la seguretat integral de la ciutadania.

Cal una protecció civil per fer front a emergències de tota mena, amb cossos professionals i voluntaris que impliquin la població davant qualsevol eventualitat.

Un país, que prioritza la seva cohesió interna i la seva cooperació equitativa internacional, amb un sistema de protecció i de defensa civils ben dotat, pot crear el millor sistema de dissuasió i resposta per fer front a la complexa i canviant llista de riscos, perills i amenaces que pugui tenir.

Martí Olivella

marti@nova.cat

President de Nova- Innovació Social

Membre del seminari www.estatdepau.cat

27/06/2016

Comparteix-ho .
Share on FacebookShare on LinkedInTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Comentaris ( 0 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>