[Menció especial a Alfons Banda i Tarradellas
Volem retre homenatge a Alfons Banda i Tarradellas, fundador i president de FundiPau que enguany ens ha deixat, per la seva vida dedicada a generar una opinió pública favorable a la cultura de la pau i a les vies pacífiques per resoldre els conflictes.]
AMINETU HAIDAR MEMORIAL PER LA PAU 2014
Com podeu veure en el llibre presentat aquest setmana aquí mateix, des de 1985 portem 30 memorials concedits i 35 iniciatives guardonades, amb 5 d’elles compartides, ex aequo.
Durant tres dècades la ciutadania i les seves organitzacions han estat les protagonistes perquè han proposat centenars de candidatures que han permès adonar-nos de la riquesa i la diversitat de camins noviolents per construir la pau.
Volem agrair l’esforç de presentar les candidatures i reconèixer la feina i la importància de totes elles. I esperem que el Memorial per la Pau pugui continuar sent un reconeixement a iniciatives socialment transformadores poc conegudes perquè els seus promotors puguin incrementar l’entusiasme i la influència social.
Aquest llarg camí ha estat possible sobretot, gràcies a l’actitud generosa, constant, humil i respectuosa de Liesel Vidal, que de nou ens acompanya. El Memorial per la Pau el fem honorant a Josep Vidal, però, només és possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Liesel. Valgui de nou, aquest acte d’avui, com a reconeixement a la Liesel, a la seva amistat i generositat.
Enguany, la persona guardonada, com les dels dos darrers anys, torna a ser una dona. Estem recuperant poc a poc l’equilibri: 14 dones o grups de dones, sobre el total de les 35 iniciatives que han rebut el Memorial per la Pau.
La trajectòria per la qual el Comitè li atorga el Memorial representa, com cada any, un altre camí ben diferent a tots els anteriors guardonats, un altra via de fer una Aposta noviolenta per la pau:
– Una vida de defensa del drets humans, especialment del dret a l’autodeterminació d’un poble, el sahrauí;
– Amb una aposta clara per la noviolència i la desobediència civil, amb llargues vagues de fam, enmig d’una llarga i cruent guerra;
– Malgrat haver estat “desapareguda” durant 4, malgrat haver estat torturada, malgrat haver estat condemnada i empresonada; malgrat haver estat ferida greument…
L’any vinent, el 2015 farà 40 anys de la Marxa Verda que permeté al Regne del Marroc ocupar el Sahara Occidental en retirar-se l’exèrcit espanyol.
40 anys que el món ha abandonat un poble a la seva sort, ha impedit que un poble pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació com han fet tants d’altres en el procés de descolonització.
El poble sahrauí ha defensat el seus drets com ha pogut, sempre cercant el diàleg per poder exercir el dret a decidir el seu futur. Una part del poble durant uns anys ha emprat les armes per intentar defensar els seus drets. Una altra part des de sempre ha apostat per la noviolència per reclamar el seus drets. Ara, la nova generació que malviu en els camps de refugiats o que pateix la repressió en la zona ocupada, està perdent l’esperança i pot tenir la temptació de tornar a la via armada – com a mitjà de fer-se visibles – perquè comença a creure en la inutilitat de les altres vies…
És en aquest context que el suport a l’AMINETU HAIDAR i als col·lectius de dones aplegades en la “Unió nacional de dones sahrauís” que aposten per una via pacífica i noviolenta pren tot el sentit. I, en la mesura de les nostres possibilitats, aquest petit gest vol acabar amb el silenci que ens fa còmplices d’una situació radicalment injusta que afecta a un poble molt proper en molts sentits.
Al nostre país des de fa anys la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (Federació ACAPS) lluita per trencar el silenci i fer conèixer la dura realitat que viuen els saharuís.
Ha estat la Federació ACAPS qui ha presentat la candidatura d’AMINETU HAIDAR al MEMORIAL PER LA PAU JOSEP VIDAL I LLECHA i qui avui, representada per Núria Salamé, recollirà el guardó en nom de l’Aminetu, que te problemes de salut per desplaçar-se.
AMINETU HAIDAR és una defensora pacifista dels drets humans i dels drets dels sahrauís a retornar a la seva terra amb plena llibertat. És presidenta del Col·lectiu Sahrauí de Drets Humans (CODESA).
El nom complert és Aminetu Ali Ahmed Haidar també anomenada Aminetou o Aminatu. Va néixer l’any 1967 a Al Aaiun (Sahara Occidental) i es va llicenciar en Literatura Moderna. És mare de dos fills (Hayat i Mohamed).
A inicis de la dècada dels 1980, molt jove, Aminetu Haidar es va incorporar a la resistència pacífica contra la invasió del Marroc a la seva terra, el Sàhara Occidental.
El novembre de 1987, va participar en les mobilitzacions sahrauís, que volien donar la benvinguda a la Comissió de la ONU que havia d’avaluar les condicions per tal de celebrar el referèndum d’autodeterminació que havia de controlar i validar la mateixa ONU. Les intencions dels sahrauís era denunciar les greus violacions dels drets humans que havien patit des de l’inici de l’ocupació marroquina (el novembre de 1975) i reclamar la celebració del referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental, tal com estipulava l’ONU des de l’època colonial espanyola.
El resultat d’aquestes mobilitzacions va ser la detenció de més de 400 persones, 70 de les quals encara les podem trobar en els llistats de desaparegudes. Entre els detinguts hi havien 17 dones i entre elles, ja hi trobem Aminetu Haidar.
Fins el 19 de juny de 1991, durant quasi 4 anys, va estar en la llista de les persones desaparegudes, patint tot tipus de vexacions, tancada en un espai molt reduït, amb els ulls tapats, completament aïllada del món exterior, fins el punt que la seva família desconeixia si ni tan sols estava viva.
Des de la seva llibertat, Aminetu Haidar, es va comprometre encara més en la defensa dels Drets Humans i va fer tot el que estava al seu abast per donar a conèixer la situació de la seva terra, denunciant les atrocitats que patien els sahrauís de tota mena, ja fossin nenes o nenes, homes, dones o ancians i ancianes.
Va fer tot que va poder per entrar en contacte amb organitzacions internacionals en defensa dels drets humans, participant en reunions i trobades, favorables a la defensa dels drets humans. Per tal de contrarestar la seva activitat, el Regne del Marroc, li va confiscar el seu passaport, tot i així, Aminetu Haidar, no va aturar la seva activitat en defensa dels drets humans, participant de diferents col·lectius:
– Va formar part del Comitè de Coordinació de les Víctimes de Desaparicions Forçades al Sàhara Occidental (1994)
– Del Comitè Preparatori de Desapareguts Sahrauís (2002)
– Del Comitè per l’Alliberament d’Ali Salem Tamek i de tots el Presoners Sahrauís (2003)
Aquestes d’altres activitats, van fer que les autoritats marroquines prenguessin diverses formes repressives, que anaren des de detencions arbitràries a intents d’aïllar-la o d’impedir que pogués tenir ingressos econòmics.
El juny de 2005 fou ingressada al centre penitenciari conegut com la “Presó Negra” d’Al-Aaiun, després de ser arrestada en un hospital on estava rebent cures pels danys infligits per la policia durant una manifestació independentista. Segons els informes, fou torturada durant els interrogatoris.
Amnistia Internacional ha manifestat durant aquests anys gran preocupació sobre la situació dels presos sahrauís al Sàhara Occidental controlat pel Marroc, i especial interès en el cas d’Aminatou Haidar, expressant desconfiança en el respecte al dret a un judici just, i manifestant que es podria tractar d’un cas de presonera de consciència. Sis mesos després fou condemnada a set mesos de presó per un jutjat marroquí a Al-Aaiun. Amnistia Internacional, que havia enviat un observador per cobrir el judici, immediatament publicà grans crítiques contra el govern marroquí, reafirmant la seva postura que es tractava d’una presonera de consciència.
Cent setanta-vuit membres del Parlament Europeu signaren una campanya internacional per l’alliberament de Haidar. En la mateixa línia, el parlament redactà l’octubre de 2005 una resolució per demanar l’alliberament de l’activista política.
El paper simbòlic que va jugar Haidar, va animar molts sahrauís a sortir al carrer per manifestar-se en favor del seu alliberament. Poc després de sortir de presó afirmà:
l’alegria és incompleta sense l’alliberament de tots els presos polítics sahrauís, i sense l’alliberament de tothom, el territori de la pàtria continuarà estant sota ocupació dels opressors.
La gran dimensió mediàtica i el suport donat per associacions i polítics de països occidentals va permetre l’expatriació de Haidar, per a fer d’ambaixadora itinerant de la República Àrab Sahrauí Democràtica amb contacte oficial amb governs i associacions.
L’agost de 2006 les autoritats marroquines li van negar el passaport i el dret d’expatriació als seus nens, Hayat i Mohamed Kassim, com una forma de pressió pel seu treball com a ambaixadora itinerant.
El 15 de novembre de 2006 va tornar a Al-Aaiun on va fer el seu primer acte de desobediència civil. Les autoritats aeroportuàries li van demanar que baixés a la ciutat marroquina a resar per haver-se quedat a bord amb els estrangers. Haidar es quedà sola a bord dient que
preferia ser ciutadana sahrauí i no volia ser forçada a la possessió temporal del passaport marroquí.
Aminetu Haidar va participar en diverses manifestacions pacífiques com la que es va produir el 17 de juny de 2007, on Haidar va per colpejada i ferida per la policia del Marroc, patint 12 punts de sutura al crani i amb 3 fractures a les costelles. Va ser detinguda i portada a la Presó Negra de El Aaiun, directament des de l’hospital, juntament amb d’altres 37 presos polítics sahrauís. Aminetu Haidar i d’altres 6 presos, van iniciar una vaga de fam, que va durar 52 dies, per tal de denunciar la seva situació d’indefensió i la manca de garanties judicials. Seria alliberada el 17 de gener de 2008, continuant amb la seva lluita pacífica de denuncia de la situació que pateixen els sahrauís.
El novembre de 2009, va protagonitzar una vaga de fam de 32 dies a l’Aeroport de Lanzarote, en defensa dels seus drets com a persona i posant molt d’èmfasi en la situació que pateixen els sahrauís al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc i en especial, en la situació dels presos polítics tancats en les presons del Marroc. Haidar fou arrestada en el seu retorn a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, després d’un viatge als EUA per a rebre un premi en favor dels drets humans. L’endemà, l’activista fou redirigida a l’aeroport de Lanzarote on inicià una vaga de fam en protesta al bloqueig a la seva entrada al país sahrauí.
El 28 de novembre, la diplomàcia espanyola, encapçalada pel ministre d’afers exteriors Miguel Ángel Moratinos, intentà desbloquejar la situació oferint-li la nacionalitat espanyola com a mesura excepcional condicionada a raons humanitàries. Durant les negociacions, Haidar rebutjà altres solucions ofertes com l’estatus de refugiada o un nou passaport marroquí. Poc després i a través de la seva representant legal, Inés Miranda, comunicà el rebuig a l’oferta, ja que la seva acceptació suposaria convertir-se en estrangera en la seva pròpia casa.
Durant la vaga, molts personatges públics de renom s’acostaren a mostrar de diferents formes el seu suport a l’activista sahrauí. Eduardo Galeano també mostrà la seva solidaritat agraint-li la seva valentia. Finalitzà la seva intervenció recordant que
persones com tu ens ajuden a confirmar que la lluita per un altre món, l’altre món possible que aquest món porta en el ventre, no és, no serà mai, una passió inútil. Moltes gràcies, companya. T’estimem molt, i jo sóc un d’aquests molts.
L’escriptor portuguès José Saramago que residia a Lanzarote, li dedicà un manifest a Haidar en què expressava el seu suport a la causa sahrauí.
Enguany, el 2014, Haidar va viatjar als USA, convidada per la Defense Forum Foundation i el Centre Robert Kennedy per la Justícia i els Drets Humans, que va permetre a Aminetu Haidar, parlar al Congrés dels USA (març de 2014). En la seva intervenció Aminetu Haidar, va defensar no sols els drets dels sahrauís, sinó que també va insistir que la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) s’havia d’involucrar en la defensa dels drets humans sobre el territori.
Cal destacar, que sempre ha defensat una resolució pacífica del conflicte a la zona, basada en les resolucions de la ONU que fins avui defensen el dret dels sahrauís a poder votar en un referèndum que hauria de permetre la seva lliure determinació
Anys enrere va rebre diversos reconeixements:
- Proposta -que va partir dels U.S.A.- a Premi Nobel de la Pau (2006)
- Premi Juan Maria Bandrés de la CEAR (maig de 2006)
- Premi Silver Rose Award del Parlament Europeu -SOLIDAR- (octubre de 2007)
- Premi Robert F. Kennedy dels Drets Humans (any 2008)
- Premi al Coratge Civil de la John Train Foundation dels U.S.A. (2009)
Però darrerament, l’oblit torna a planar sobre els drets dels saharuís.
Tot i patir tota mena d’agressions i d’intents de desacreditar la seva posició, AMINETU HAIDAR, sempre ha demanat que es deixés de banda la violència.
Per tot plegat:
El comitè de concessió, reunit el dia 6 de setembre a Tarragona ha atorgat el Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha 2014 a:
AMINETU HAIDAR i a la xarxa de dones i organitzacions sahrauís
per la defensa ferma i noviolenta del drets dels pobles,
especialment del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí,
malgrat les agressions i manca de llibertats que pateixen.
L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, el divendres dia 3 d’octubre a un quart de nou del vespre.
