03
oct

Discurs concessió del Memorial per la Pau 2014 a Aminetu Haidar

[Menció especial a Alfons Banda i Tarradellas

Volem retre homenatge a Alfons Banda i Tarradellas, fundador i president de FundiPau que enguany ens ha deixat, per la seva vida dedicada a generar una opinió pública favorable a la cultura de la pau i a les vies pacífiques per resoldre els conflictes.]

 

AMINETU HAIDAR MEMORIAL PER LA PAU  2014

Com podeu veure en el llibre presentat aquest setmana aquí mateix, des de 1985 portem 30 memorials concedits i 35 iniciatives guardonades, amb 5 d’elles compartides, ex aequo.

Durant tres dècades la ciutadania i les seves organitzacions han estat les protagonistes perquè han proposat centenars de candidatures que han permès adonar-nos de la riquesa i la diversitat de camins noviolents per construir la pau.

Volem agrair l’esforç de presentar les candidatures i reconèixer la feina i la importància de totes elles. I esperem que el Memorial per la Pau pugui continuar sent un reconeixement a iniciatives socialment transformadores poc conegudes perquè els seus promotors puguin incrementar l’entusiasme i la influència social.

Aquest llarg camí ha estat possible sobretot, gràcies a l’actitud generosa, constant, humil i respectuosa de Liesel Vidal, que de nou ens acompanya. El Memorial per la Pau el fem honorant a Josep Vidal, però, només és possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Liesel. Valgui de nou, aquest acte d’avui, com a reconeixement a la Liesel, a la seva amistat i generositat.

Enguany, la persona guardonada, com les dels dos darrers anys, torna a ser una dona. Estem recuperant poc a poc l’equilibri: 14 dones o grups de dones, sobre el total de les 35 iniciatives que han rebut el Memorial per la Pau.

La trajectòria per la qual el Comitè li atorga el Memorial representa, com cada any, un altre camí ben diferent a tots els anteriors guardonats, un altra via de fer una Aposta noviolenta per la pau:

– Una vida de defensa del drets humans, especialment del dret a l’autodeterminació d’un poble, el sahrauí;

– Amb una aposta clara per la noviolència i la desobediència civil, amb llargues vagues de fam, enmig d’una llarga i cruent guerra;

– Malgrat haver estat “desapareguda” durant 4, malgrat haver estat torturada, malgrat haver estat condemnada i empresonada; malgrat haver estat ferida greument…

L’any vinent, el 2015 farà 40 anys de la Marxa Verda que permeté al Regne del Marroc ocupar el Sahara Occidental en retirar-se l’exèrcit espanyol.

40 anys que el món ha abandonat un poble a la seva sort, ha impedit que un poble pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació com han fet tants d’altres en el procés de descolonització.

El poble sahrauí ha defensat el seus drets com ha pogut, sempre cercant el diàleg per poder exercir el dret a decidir el seu futur. Una part del poble durant uns anys ha emprat les armes per intentar defensar els seus drets. Una altra part des de sempre ha apostat per la noviolència per reclamar el seus drets. Ara, la nova generació que malviu en els camps de refugiats o que pateix la repressió en la zona ocupada,  està perdent l’esperança i pot tenir la temptació de tornar a la via armada – com a mitjà de fer-se visibles – perquè comença a  creure en la inutilitat de les altres vies…

És en aquest context que el suport a l’AMINETU HAIDAR i als col·lectius de dones aplegades en la “Unió nacional de dones sahrauís” que aposten per una via pacífica i noviolenta pren tot el sentit. I, en la mesura de les nostres possibilitats, aquest petit gest vol acabar amb el silenci que ens fa còmplices d’una situació radicalment injusta que afecta a un poble molt proper en molts sentits.

Al nostre país des de fa anys la Federació d’Associacions Catalanes  Amigues del Poble Sahrauí (Federació  ACAPS) lluita per trencar el silenci i fer conèixer la dura realitat que viuen els saharuís.

Ha estat la Federació ACAPS qui ha presentat la candidatura d’AMINETU  HAIDAR  al  MEMORIAL PER LA PAU JOSEP VIDAL I LLECHA i qui avui, representada per Núria Salamé, recollirà el guardó en nom de l’Aminetu, que te problemes de salut per desplaçar-se.

AMINETU  HAIDAR és una defensora  pacifista dels  drets humans i dels drets dels sahrauís a retornar a la seva terra amb plena llibertat. És presidenta  del  Col·lectiu  Sahrauí  de  Drets  Humans  (CODESA).

El nom complert és Aminetu Ali Ahmed Haidar també anomenada Aminetou o Aminatu. Va  néixer l’any 1967  a  Al Aaiun  (Sahara Occidental) i es va llicenciar en Literatura Moderna. És mare de dos fills (Hayat i Mohamed).

A  inicis  de  la  dècada  dels  1980,  molt jove, Aminetu  Haidar es  va  incorporar a  la resistència  pacífica  contra  la  invasió  del  Marroc a  la  seva  terra,  el  Sàhara Occidental.

El novembre de 1987, va participar en les mobilitzacions sahrauís, que  volien  donar la  benvinguda  a  la  Comissió  de  la  ONU  que  havia  d’avaluar les  condicions  per tal  de  celebrar el  referèndum  d’autodeterminació  que  havia  de  controlar i  validar la  mateixa  ONU.  Les  intencions  dels  sahrauís  era  denunciar les greus violacions dels drets humans que havien patit des de l’inici de l’ocupació  marroquina  (el  novembre  de  1975) i  reclamar la  celebració  del referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental, tal com estipulava l’ONU des de l’època colonial espanyola.

El  resultat  d’aquestes  mobilitzacions  va  ser la  detenció  de  més  de  400 persones,  70  de  les  quals  encara  les  podem  trobar en  els  llistats  de desaparegudes.  Entre  els  detinguts  hi  havien  17 dones  i entre elles, ja hi trobem Aminetu  Haidar.

Fins  el  19  de  juny  de  1991, durant quasi 4 anys,  va estar en la llista de les persones desaparegudes, patint tot tipus de vexacions, tancada  en  un  espai  molt  reduït,  amb  els  ulls  tapats, completament  aïllada  del  món  exterior,  fins  el  punt  que  la  seva  família desconeixia  si  ni  tan  sols  estava  viva.

Des de la seva llibertat,  Aminetu  Haidar,  es  va comprometre encara més en la defensa dels Drets Humans i va fer tot el que estava  al  seu  abast  per  donar a  conèixer la  situació  de  la  seva  terra, denunciant les atrocitats que patien els sahrauís de tota mena, ja fossin nenes o nenes, homes, dones o ancians i ancianes.

Va  fer tot  que  va  poder per entrar en  contacte  amb  organitzacions internacionals  en  defensa  dels  drets  humans,  participant  en  reunions  i trobades, favorables a la defensa dels drets humans. Per tal de contrarestar la seva  activitat,  el  Regne  del  Marroc,  li  va  confiscar el  seu  passaport,  tot  i  així, Aminetu  Haidar,  no  va  aturar la  seva  activitat  en  defensa  dels  drets  humans, participant de diferents col·lectius:

– Va  formar part  del  Comitè  de  Coordinació  de  les  Víctimes  de Desaparicions Forçades al Sàhara Occidental (1994)

– Del Comitè Preparatori de Desapareguts Sahrauís (2002)

– Del  Comitè  per l’Alliberament  d’Ali  Salem  Tamek i  de  tots  el Presoners Sahrauís (2003)

Aquestes  d’altres activitats, van  fer que  les  autoritats  marroquines prenguessin  diverses  formes  repressives,  que anaren des de  detencions arbitràries  a  intents  d’aïllar-la  o  d’impedir que  pogués  tenir ingressos econòmics.

El juny de 2005 fou ingressada al centre penitenciari conegut com la “Presó Negra” d’Al-Aaiun, després de ser arrestada en un hospital on estava rebent cures pels danys infligits per la policia durant una manifestació independentista. Segons els informes, fou torturada durant els interrogatoris.

Amnistia Internacional ha manifestat durant aquests anys gran preocupació sobre la situació dels presos sahrauís al Sàhara Occidental controlat pel Marroc, i especial interès en el cas d’Aminatou Haidar, expressant desconfiança en el respecte al dret a un judici just, i manifestant que es podria tractar d’un cas de presonera de consciència. Sis mesos després fou condemnada a set mesos de presó per un jutjat marroquí a Al-Aaiun. Amnistia Internacional, que havia enviat un observador per cobrir el judici, immediatament publicà grans crítiques contra el govern marroquí, reafirmant la seva postura que es tractava d’una presonera de consciència.

Cent setanta-vuit membres del Parlament Europeu signaren una campanya internacional per l’alliberament de Haidar. En la mateixa línia, el parlament redactà l’octubre de 2005 una resolució per demanar l’alliberament de l’activista política.

El paper simbòlic que va jugar Haidar, va animar molts sahrauís a sortir al carrer per manifestar-se en favor del seu alliberament. Poc després de sortir de presó afirmà:

l’alegria és incompleta sense l’alliberament de tots els presos polítics sahrauís, i sense l’alliberament de tothom, el territori de la pàtria continuarà estant sota ocupació dels opressors.

La gran dimensió mediàtica i el suport donat per associacions i polítics de països occidentals va permetre l’expatriació de Haidar, per a fer d’ambaixadora itinerant de la República Àrab Sahrauí Democràtica amb contacte oficial amb governs i associacions.

L’agost de 2006 les autoritats marroquines li van negar el passaport i el dret d’expatriació als seus nens, Hayat i Mohamed Kassim, com una forma de pressió pel seu treball com a ambaixadora itinerant.

El 15 de novembre de 2006 va tornar a Al-Aaiun on va fer el seu primer acte de desobediència civil. Les autoritats aeroportuàries li van demanar que baixés a la ciutat marroquina a resar per haver-se quedat a bord amb els estrangers. Haidar es quedà sola a bord dient que

preferia ser ciutadana sahrauí  i no volia ser forçada a la possessió temporal del passaport marroquí.

Aminetu  Haidar va  participar en  diverses  manifestacions pacífiques com la que es va produir el 17 de juny de 2007, on Haidar va  per colpejada i ferida  per la  policia del  Marroc,  patint  12  punts  de sutura al crani i amb 3 fractures a les costelles. Va ser detinguda i portada a la Presó Negra de El Aaiun, directament des de l’hospital, juntament amb d’altres 37 presos polítics sahrauís. Aminetu Haidar i d’altres 6 presos, van iniciar una vaga  de  fam,  que  va  durar 52  dies,  per tal  de  denunciar la  seva  situació  d’indefensió i la manca de garanties judicials. Seria alliberada el 17 de gener de 2008,  continuant  amb  la  seva  lluita  pacífica  de  denuncia  de  la  situació  que pateixen els sahrauís.

El novembre de 2009, va protagonitzar una vaga de fam de 32 dies a l’Aeroport de Lanzarote, en defensa dels seus drets com a persona i posant molt d’èmfasi en la situació que pateixen els sahrauís al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc i en especial,  en  la  situació  dels  presos  polítics  tancats  en  les  presons  del Marroc. Haidar fou arrestada en el seu retorn a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, després d’un viatge als EUA per a rebre un premi en favor dels drets humans. L’endemà, l’activista fou redirigida a l’aeroport de Lanzarote  on inicià una vaga de fam en protesta al bloqueig a la seva entrada al país sahrauí.

El 28 de novembre, la diplomàcia espanyola, encapçalada pel ministre d’afers exteriors Miguel Ángel Moratinos, intentà desbloquejar la situació oferint-li la nacionalitat espanyola com a mesura excepcional condicionada a raons humanitàries. Durant les negociacions, Haidar rebutjà altres solucions ofertes com l’estatus de refugiada o un nou passaport marroquí. Poc després i a través de la seva representant legal, Inés Miranda, comunicà el rebuig a l’oferta, ja que la seva acceptació suposaria convertir-se en estrangera en la seva pròpia casa.

Durant la vaga, molts personatges públics de renom s’acostaren a mostrar de diferents formes el seu suport a l’activista sahrauí. Eduardo Galeano també mostrà la seva solidaritat agraint-li la seva valentia. Finalitzà la seva intervenció recordant que

persones com tu ens ajuden a confirmar que la lluita per un altre món, l’altre món possible que aquest món porta en el ventre, no és, no serà mai, una passió inútil. Moltes gràcies, companya. T’estimem molt, i jo sóc un d’aquests molts.

L’escriptor portuguès José Saramago que residia a Lanzarote, li dedicà un manifest a Haidar en què expressava el seu suport a la causa sahrauí.

Enguany, el  2014,  Haidar va  viatjar als  USA,  convidada  per la  Defense Forum  Foundation  i  el  Centre  Robert  Kennedy  per la  Justícia  i  els  Drets Humans, que va permetre a Aminetu Haidar, parlar al Congrés  dels USA (març de 2014). En la seva intervenció Aminetu Haidar, va defensar no sols els drets dels sahrauís, sinó que també va insistir que la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) s’havia d’involucrar en la defensa dels drets humans sobre el territori.

Cal destacar, que sempre ha defensat una resolució pacífica del conflicte a la zona, basada en les resolucions de la ONU que fins avui defensen el dret dels sahrauís a poder votar en un referèndum que hauria de permetre la seva lliure determinació

Anys enrere va rebre diversos reconeixements:

  • Proposta -que va partir dels U.S.A.- a Premi Nobel de la Pau (2006)
  • Premi Juan Maria Bandrés de la CEAR (maig de 2006)
  • Premi Silver Rose Award del Parlament Europeu -SOLIDAR- (octubre de 2007)
  • Premi Robert F. Kennedy dels Drets Humans (any 2008)
  • Premi al Coratge Civil de la John Train Foundation dels U.S.A. (2009)

Però darrerament, l’oblit torna a planar sobre els drets dels saharuís.

Tot i patir tota mena d’agressions i d’intents de desacreditar la seva posició, AMINETU HAIDAR, sempre ha demanat que es deixés de banda la violència.

 

Per tot plegat:

El comitè de concessió, reunit el dia 6 de setembre a Tarragona ha atorgat el Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha 2014 a:

AMINETU HAIDAR i a la xarxa de dones i organitzacions sahrauís

per la defensa ferma i noviolenta del drets dels pobles,

especialment del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí,

malgrat les agressions i manca de llibertats que pateixen.

L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, el divendres dia 3 d’octubre a un quart de nou del vespre.

Comparteix-ho .
Share on FacebookShare on LinkedInTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Comentaris ( 0 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>