1. Diner és poder

Sempre és més fàcil començar si, la família ja ha començat abans el camí i, ja comptes amb un patrimoni i una herència que et permet emprendre les primeres accions amb més soltesa.

En qualsevol cas, com en totes les coses de la vida, el més important per poder esdevenir el més ric i poderós del món, és proposar-t’ho fermament i estar disposat a fer el que sigui per aconseguir-ho.

Si no tens ni estalvis, ni herència, hauràs d’arriscar-te una mica més i hauràs de comptar amb alguns bons amics que vulguin córrer alguns riscos plegats.

L’aparença és molt important. Has de fer veure que ets algú amb qui confiar. Una amistat casual amb un broker –anant sovint al cafè del costat de la borsa– et pot obrir les portes a informació confidencial que pots pagar amb uns bons serveis amorosos (depèn del sexe teu i el del broker) o amb un repartiment de beneficis (depèn de la moralitat del broker).

Es tracta (com feia Keynnes) de demanar un crèdit al matí, fer inversions “segures” en funció de la informació confidencial obtinguda, retirar els guanys i tornar el crèdit. Cada dia una mica… pots començar a tenir una bona fortuna. Sobretot si amenaces de xantatge el teu amic confident… i pots continuar el negoci sense haver-li de pagar ni comissió ni haver d’anar al llit, si ja no ho desitges. Si a sobre ets casat/casada i has fet unes bones fotos romàntiques, el negoci encara anirà millor.

Òbviament, et pots estalviar aquests primers passos aventurers si el teu pare o el teu avi ja ho van fer per tu i pots gaudir de la seva herència.

2. Informació és poder

Hauràs comprovat que per fer xantatge a algú cal tenir bons amics en algun diari o alguna tele… i per fer córrer rumors sobre quins valors pugen o baixen a la borsa… un bon amic periodista és imprescindible.

De moment estàs aprenent. Brokers, periodistes… ja arribarà el dia, no gaire llunyà, que podràs actuar directament a la borsa i en els mitjans de comunicació sense intermediaris. Com aconseguir-ho? El mateix que has aconseguit aprofitant la bona fe dels teus amics ho pots aconseguir dels seus directors. Tothom té algun punt feble personal, amorós, professional… que pot tenir un preu… en accions de la companyia, en llocs en el consell d’administració…

L’ascens en les empreses d’inversió i d’informació pot ser tan ràpid com vulguis. Tot depèn de la teva voluntat en emprar tots els mitjans possibles per aconseguir el teu fi. El president de la companyia pot ser una persona gran que pot perdre facultats o un de mitjana edat que pot patir un infart fatal o una de jove que pot tenir un accident de cotxe o una sobredosi de cocaïna. Tu sempre estaràs allà disponible per fer-te càrrec de les teves responsabilitats en aquests moments tant tristos per a la companyia i per a la família del difunt.

3. Per mantenir el poder del diner i de la informació necessites el poder de la llei

Ja hauràs vist que no és fàcil desempallegar-se dels teus amics i socis si no tens, alhora, algun suport polític, policial o judicial… vaja, millor els tres!!

També hauràs comprovat que tothom té un preu i que si disposes de prou diner i d’una bona capacitat de gestionar la informació, la teva capacitat d’influència es multiplica en tots els àmbits. Per desempallegar-te de la gent de forma discreta necessites amics i socis en altres branques de la societat… que també vulguin compartir els teus beneficis derivats… o que també tinguin algun punt feble a explotar amablement. Amb alguns dels primers podràs anar fent la teva associació benèfica més o menys secreta que us enfortirà en tots els àmbits. No es pot ser el més ric i poderós si abans no has estat amic dels més rics i poderosos i els has ofert algun servei valuós.

Abans de presentar-te com a candidat a unes eleccions -i guanyar així prestigi, credibilitat popular i impunitat (o és immunitat?)- t’has d’assegurar que la rereguarda està ben coberta a la policia i a la justícia. Has de tenir bons amics, ben convençuts de la teva bondat… o ben collats per la teva maldat.

Tot i així, la història dels nostres predecessors mostra que sempre és millor no aparèixer en l’esfera pública. Sempre és millor tenir un bon candidat que et faci la feina des del parlament o des del govern, que haver de dedicar-te personalment a aquest afers tant desagraïts: massa popularitat que atreu massa curiosos i que no et dóna temps per dedicar-te al teu objectiu principal.

4. Ampliar la presència a tots els sectors clau possibles

Fins ara tens diners, informació, impunitat, tres sectors clau que es reforcen un a l’altre. Et podries aturar aquí si el teu objectiu fos ser ric i poderós, però hauràs vist que un cop entres en la roda no pots anar enrere. Sempre has de tenir més diners, més informació i més impunitat per poder ser més poderós. T’hauràs adonat que no estàs sol en la teva ambició i que altres miraran de fer-te la competència i, si poden, desbancar-te de la cursa. La millor defensa és un atac. Si fins ara tenies un diari o una tele… has de seguir fins a tenir el grup empresarial multimèdia d’àmbit nacional més influent. Ja saps que amb el “secret” tot ho pots aconseguir. Quan disposis de les cadenes privades (i públiques, depèn de si has fet carrera política), de les editorials de premsa i de llibres, de productores de vídeo i cinema, d’agències de publicitat… tindràs a les mans un potencial enorme per continuar amb la teva estratègia. Podràs crear “noticies”, “rumors” que t’afavoreixin o que perjudiquin els teus enemics. Podràs mantenir entretinguda la gent amb concursos, shows i esports. Podràs fer córrer rumors que faran pujar i baixar les accions, la borsa, els polítics i els governs. Sempre tindràs a punt dossiers confidencials de tots els polítics, jutges, empresaris i líders socials per fer-los memòria de la seva vida passada quan vulguin pressionar-te en algun sentit. La cultura és molt important pels pobles! Has de cultivar la cultura i ser un mecenes ostentós… I la solidaritat també: seràs president d’una fundació que ajudi els necessitats, els marginats, els drogroaddictes… Guanyaràs reputació i sentiràs que tots els esforços que has fet també tenen sentit social per millorar la societat.

Hi ha alguns sectors sensibles en que la teva presència serà benefactora i que alhora et permetran tenir una millor comprensió global de la gent i de com continuar amb la teva estratègia. Paquets d’accions, malgrat siguin minoritaris, et poden donar el control de companyies amb molts accionistes (telecomunicacions, farmacèutiques, esports -especialment el futbol-… ) i amb molts clients reals i potencials.

Si estàs en un país on és fàcil crear una església, aquest es un camí magnific per aconseguir no sols molt diners (lliures d’impostos) sinó, sobretot, molta fidelitat de persones que et respectaran si tu, o un bon telepredicador al teu servei, sabeu vendre’ls esperances a les seves desgràcies.

En l’àmbit nacional et queda passar per l’experiència del control central del sistema. Has d’aconseguir, i no tinc dubtes que si has arribat fins aquí, ho aconseguiràs, tenir influència decisiva (ja saps que no sempre cal que sigui directa) en el banc central del teu país. Aprendràs que això de crear diner, o de prestar a interès el diner que no es teu, això de decidir la vida de tothom gràcies a poder pujar o baixar els tipus d’interès… és una qualitat quasi divina. I alhora, molt pràctica per poder fer rutllar encara millor els teus negocis i la teva posició.

5. Internacionalització

Bé, aquest és el pas decisiu: camp lliure, barra lliure! Ja no tens govern, ni jutges, ni policies, ni partits… amb qui hagis de tenir consideracions. Ets l’amo del món si t’ho proposes i saps motivar-te amb algun projecte ambiciós com el de la creació d’un Nou Ordre Mundial amb un govern, una moneda, un exèrcit… que porti la pau i la justícia, que combati la fam i la pobresa, que lluiti contra les amenaces mediambientals… T’has de rodejar de premis Nobel, de líders religiosos, de científics de prestigi, crear alguna gran ONG de lluita contra la droga i la corrupció… Amb aquesta cobertura i amb la teva experiència nacional… tindràs les mans lliures per continuar amb el teu objectiu… que ningú haurà de saber mai i del qual mai n’hauràs d’ostentar.

Ara el camp de joc és molt més interessant. Ja saps que els millors negocis són, no sols els que donen molts diners, sinó els que alhora donen molt poder (influència com els mèdia o coacció com les armes…). Com que tens una posició predominant en els dos sectors… es tracta de fer-los jugar perquè un reforci a l’altra.

Ja ets un clàssic del nostre club, aprendre i aplicar l’estratègia “problema-reacció-solució” aplicada magistralment per dos dels germans Rostchlid que finançaven alhora les tropes franceses i angleses. Van fer córrer el rumor fals a la borsa de Londres que les tropes angleses havien perdut a Waterloo… cosa que els va permetre comprar les accions a bon preu desprès de caure la borsa… i guanyar una fortuna amb uns beneficis de 20 a 1, gràcies a pujar de nou la borsa quan va arribar la notícia que, de fet, havien guanyat els anglesos.

Es tracta, com ja has anat experimentant, de crear “conflictes” (per exemple: no impedir o facilitar “indirectament” algun atemptat important…) contra interessos simbòlics de la teva civilització, religió… i tenir preparada una solució quan la gent (i els teus mitjans de comunicació que hauran retransmès per tot el món l’atemptat) reclami ordre i lluita contra el terrorisme, contra el capitalisme, contra el comunisme… tant fa. El que es important es tenir a punt un conjunt de mesures legals, econòmiques i militars per llançar una ofensiva que tapi la boca als dissidents, provoqui la cohesió de la gent aporegada i permeti fer tots aquells atacs i guerres -i producció d’armes- que fins aquell moment no es podien fer…

És important tenir cobertura intel·lectual. M’han estat molt útils el Fukuiama, amb això del final de les ideologies… i en Huntington amb això del Xoc de civilitzacions. He fet uns bons calerons i alhora la gent s’ha preparat pel futur inevitable…

Només una ordre. L’única que és imperdonable no complir. Impedeix per tots els mitjans el que tu ja saps: que cap país, que cap institució internacional abandoni els bitllets de banc com a base del sistema monetari. El diner electrònic ens va molt bé… per fer negocis i per moure capitals… les targetes de crèdit ens donen molta informació… però necessitem disposar de bitllets de banc, anònims, que no deixen petja, per poder actuar amb llibertat i aplicar totes les nostres decisions importants. La nostra arma clau és un maletí amb bitllets de 500 euros. Ens obre totes les portes i ens permet viure en el regne de la llibertat total.

Bé, no cal estendre’m massa més. Crec que ja has comprovat prou que, com deia i feia Goebels, una mentida repetida moltes vegades acaba sent percebuda com a veritat. Crea necessitats i problemes, quant més grans, millor… i tingues preparada la solució que et beneficii. Amb unes quantes operacions més… aconseguiràs ser el més ric i més poderós del món… quan jo em mori.

Anònim, gener 2008. v 0.1.