1977. Ministerio del Ejército. Madrid. Dret a substituir el Servei Militar pel Servei Civil per la Pau
2023. Delegació de Defensa. Barcelona. Dret a substituir la Defensa Militar per la Defensa Civil Noviolenta[i]
Encadenats, com els remers de galeres[i], així són les nostres vides.
Per a uns, les cadenes són ben visibles i tràgiques, com les de les persones excloses, les assalariades sense drets, les de les noves esclaves-migrants, les de les sotmeses a tracta per a l’explotació sexual o la dels civils i soldats en els camps de batalla… Per a uns altres, les cadenes són quasi invisibles i edulcorades, però no per això les seves vides són menys doloroses.
Amb quines cadenes malvius?
Malgrat viure en “el món lliure” dels suposats drets i llibertats, -només per a nosaltres?- acceptem les cadenes, visibles i invisibles, per inconsciència, com a mal menor o bé les normalitzem perquè ja ens estan bé o perquè no sabem com deslliurar-nos-en.
Des de fa 1 any en la campanya www.aturemlesguerres.cat ens plantem davant la Delegació de Defensa a Catalunya i en una vintena de municipis, plantejant una Iniciativa per la pau: aturem les guerres. La Ministra de la Guerra s’ha declarat incompetent per donar-hi una resposta. El Presidente del Gobierno diu que la Ministra ha de ser la competent, però ella respon que arxiva la petició!. I, des de fa unes setmanes, ens desallotgen els Mossos perquè No volem que es passin la pilota i Volem una resposta Ja. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Mentrestant els mesos passen, les guerres continuen i recomencen; i amb elles, centenars, milers de persones mortes, ferides, violades, traumatitzades, amb seqüeles de per vida… ; i amb elles, la destrucció de les cases, la devastació del territori, la contaminació bèl·lica… no s’atura!
I la nostra societat què fa? Segueix encadenada a les guerres, als exèrcits, al dret a la defensa armada malgrat provoqui paradoxalment més desolació i mort en totes bandes de les que hauria d’evitar… La nostra societat segueix encadenada amb el silenci, la complicitat, la passivitat, la distracció, l’anar fent… Ens preocupem per garantir un bon futur al nostres descendents directes però no ens ocupem de les condicions del món que els hi estem deixant, no ens ocupem d’evitar que la guerra o el col·lapse ecològic pugui enfonsar totes les seguretats que els hi creiem estar construint.
El Servei Català de Trànsit fa una campanya Les distraccions al volant són un risc greu. No te la fotis!. Caldria eixamplar-la a Les distraccions a la vida són un risc greu. No ens la fotem!. Potser les principals cadenes invisibles a les que estem tots lligats són les distraccions: no estar atents a la realitat, al patiment propi i aliè; viure en el món imaginari de la publicitat comercial i de la propaganda política; buscar entreteniments, diversions, addiccions… per eludir la crua realitat de la manca de drets i llibertats reals, de les guerres genocides, de l’emergència climàtica i ecològica, de la miserable condició de milions de persones arraconades pels milions d’euros que acaparen uns quants líders polítics i empresarials sense empatia, és a dir, psicòpates.
Per tot plegat, sabem que el nostre és un petit gest de desobediència noviolenta per afrontar els grans reptes que patim però, que és pitjor no fer res davant l’extrema i urgent necessitat que tantes persones estan vivint. Des de fa dues setmanes ens encadenem a les reixes de la Delegació de Defensa, tal com advertírem, obstruint-ne el funcionament per:
Demanar una resposta concreta al Gobierno del Reino de España sobre les propostes de la Iniciativa per la pau: aturem les guerres, després d’haver seguit tots els procediments previstos en el dret de petició i d’haver estat totalment menystinguts.
Deixar constància que, malgrat la majoria de mitjans de comunicació ignoren les accions per trencar cadenes, per aturar les guerres i en canvi són dels qui fomenten més les distraccions, algunes persones, per dignitat, no volem ser còmplices d’aquesta servitud edulcorada que ens volen fer acceptar. Volem una informació no encadenada a interessos.
Demanar-te que actuïs per trencar les cadenes de la distracció, del silenci i de la complicitat amb les guerres, amb les mentides i amb les emergències que estem patint.
Atenció: No ens la fotem! Cada setmana tens 20 llocs on manifestar-te.
[i] La Delegació de Defensa a Catalunya – Portal de la Pau, 2- és al costat del Museu Marítim de Barcelona on s’explica l’horror legal dels condemnats a ser remers de galeres, també anomenats galiots: restaven encadenats a coberta nit i dia durant tots els anys de la sentència, mal alimentats i sense cap higiene, amb esforços enormes i fustigats amb el fuet. Molt sovint morien abans d’acabar la condemna.
[i] Com a membre del primer grup d’objectors al servei militar el 1975 a Can Serra, ens encadenàrem amb 6 companys a la reixa del Ministerio del Ejército a la Cibeles de Madrid l’11 de març de 1977, fórem processats per “Producir tumulto o turbación en establecimiento público” Art.246 C. Penal.
Ara, com a participant del primer grup de la campanya aturem les guerres el 2022, ens hem encadenat el 16 i el 23 de novembre de 2023 amb 6 companys a la reixa de la Delegació de Defensa al Portal de la Pau de Barcelona. De moment no hem estat detinguts ni processats.
Continuarem cada setmana reclamant una resposta del Ministerio de Defensa y de Presidencia del Gobierno a la Iniciativa per la Pau: Aturem les guerres, presentada fa un any. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Ministerio del Ejército. Madrid. Derecho a sustituir el Servicio Militar por el Servicio Civil por la Paz 2023. Delegación de Defensa. Barcelona. Derecho a sustituir la Defensa Militar Violenta por la Defensa Civil Noviolenta
Encadenados, como los remeros de galeras[i] , así son nuestras vidas.
Para unos, las cadenas son bien visibles y trágicas, como las de las personas excluidas, las asalariadas sin derechos, las de las nuevas esclavas-migrantes, las de las sometidas a trata para la explotación sexual o la de los civiles y soldados en los campos de batalla… Para otros, las cadenas son casi invisibles y edulcoradas, pero no por eso sus vidas son menos dolorosas.
¿Con qué cadenas malvives?
A pesar de vivir en “el mundo libre” de los supuestos derechos y libertades, – ¿solo para nosotros? – aceptamos las cadenas, visibles e invisibles, por inconsciencia, como mal menor o bien las normalizamos porque ya nos están bien o porque no sabemos cómo de ellas liberarnos.
Desde hace 1 año en la campaña www.aturemlesguerres.cat nos plantamos ante la Delegación de Defensa en Cataluña y en unos veinte municipios, planteando una Iniciativa por la paz: paremos las guerras. La ministra de la Guerra se ha declarado incompetente para dar una respuesta. El presidente del Gobierno dice que la ministra tiene que ser la competente, pero ella responde que ¡archiva la petición! Y, desde hace unas semanas, nos desalojan los Mossos porque No queremos que se pasen la pelota y Queremos una respuesta ya. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Mientras tanto los meses pasan, las guerras continúan y recomienzan; y con ellas, centenares, miles de personas muertas, heridas, violadas, traumatizadas, con secuelas de por vida…; y con ellas, la destrucción de las casas, la devastación del territorio, la contaminación bélica… ¡no se paran!
Y nuestra sociedad ¿qué hace? Sigue encadenada a las guerras, a los ejércitos, al derecho a la defensa armada a pesar de que provoque paradójicamente más desolación y muerte en todos los bandos de las que tendría que evitar… Nuestra sociedad sigue encadenada con el silencio, la complicidad, la pasividad, la distracción, el ir haciendo… Nos preocupamos para garantizar un buen futuro a nuestros descendientes directos, pero no nos ocupamos de las condiciones del mundo que les estamos dejando, no nos ocupamos de evitar que la guerra o el colapso ecológico puedan hundir todas las seguridades que les creemos estar construyendo.
El Servicio Catalán de Tránsito hace una campaña Las distracciones al volante son un riesgo grave. ¡No te la pegues! Habría que ensancharla a Las distracciones en la vida son un riesgo grave. ¡No nos la peguemos! Quizás las principales cadenas invisibles a las que estamos todos ligados son las distracciones: no estar atentos a la realidad, al sufrimiento propio y ajeno; vivir en el mundo imaginario de la publicidad comercial y de la propaganda política; buscar entretenimientos, diversiones, adicciones… para eludir la cruda realidad de la carencia de derechos y libertades reales, de las guerras genocidas, de la emergencia climática y ecológica, de la miserable condición de millones de personas arrinconadas por los millones de euros que acaparan unos cuántos líderes políticos y empresariales sin empatía, es decir, psicópatas.
Por todo ello, sabemos que nuestro gesto es un pequeño gesto de desobediencia noviolenta para enfrentar los grandes retos que sufrimos, pero, sabemos que es peor no hacer nada ante la extrema necesidad que tantas personas están viviendo. Desde hace dos semanas nos encadenamos a las rejas de la Delegación de Defensa, tal como advertimos, obstruyendo el funcionamiento para:
1. Pedir una respuesta concreta al Gobierno del Reino de España sobre las propuestas de la Iniciativa por la paz: paremos las guerras, después de haber seguido todos los procedimientos previstos en el derecho de petición y de haber sido totalmente ninguneados.
2. Dejar constancia que, a pesar de que la mayoría de medios de comunicación ignoran las acciones para romper cadenas y para parar las guerras -y, en cambio son ellos los que más fomentan las distracciones,- algunas personas, por dignidad, no queremos ser cómplices de esta servidumbre edulcorada que nos quieren hacer aceptar. Queremos una información no encadenada a intereses.
3. Pedirte que actúes para romper las cadenas de la distracción, del silencio y de la complicidad con las guerras, con las mentiras y con las emergencias que estamos sufriendo.
[i] La Delegación de Defensa en Cataluña – Portal de la Pau, 2- está junto al Museo Marítimo de Barcelona donde se explica el horror legal de los condenados a ser remeros de galeras, también llamados galeotes: quedaban encadenados a cubierta noche y día durante todos los años de la sentencia, mal alimentados y sin ninguna higiene, con esfuerzos enormes y fustigados con el látigo. Muy a menudo morían antes de acabar la condena.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
