Si vols la pau…

by | juny 24, 2023 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

Ens han dit i diuen:

Si vols la pau, prepara la guerra.

I alguns responem:

Si vols la pau, prepara la pau.

Però, què volem dir? Doncs que:

  • Si vols la pau, allibera’t del virus de la guerra.
  • Si vols la pau, no siguis causa de la guerra.
  • Si vols la pau, prepara la defensa noviolenta.

…

Quan els actes de la barbàrie, de la crueltat ens depassen

i semblem impotents per fer-hi front,

sols ens queden el gest i la paraula.

El gest i la paraula de dir “no en el meu nom”,

de dir “no cal matar-nos per defensar-nos”.

Un gest i una paraula que generen nous actes

per fer front a la barbàrie i a la crueltat:

de diàleg, de denúncia, de no cooperació,

de desobediència, de crear alternatives a la “defensa” armada.

I en això estem.

Potser seran inútils el gest i la paraula

enmig de tanta mort i destrucció

però, o son llavor d’una altra via,

o serem els darrers d’una espècie que s’extingeix.

…

Distrets, entretinguts, dispersos, enganyats…

així d’alegres enfrontem el trist destí

d’estar cavant la pròpia fossa.

Molts pensen que la guerra, les guerres

son lluny i que no ens afectaran.

Però, només hi ha una pàtria, una màtria,

vivim en un sol món, una sola Terra,

les fronteres son un miratge d’un humans enlluernats,

sense arrels en la natura que no entén de fronteres ni papers.

…

I aquell dia, direm, “quan vàrem ser criminals i insolidaris?”

“quan vàrem prémer el gallet o vàrem deixar enfonsar la pastera?”

Ho fórem cada vegada que vàrem pensar o sentir que:

“aquesta no és la nostra guerra”, “aquesta no és la nostra gent”,

“aquest no és el nostre país”, “aquesta no és la nostra pastera”…

…

Ser causa de la guerra no és sols:

  • fabricar, vendre i emprar armes;
  • contribuir a la “defensa” armada amb els impostos;
  • no fer res per aturar la guerra, o justificar-la;

És també:

  • amenaçar, odiar, “crear” enemics, ocupar, explotar…
  • aprofitar o ser indiferents als desequilibris i iniquitats,
  • robar, tenir i consumir més del que necessitem

…

Escric per no morir de pena, en no ser prou valent

per acomiadar-me ja d’aquest món malalt i moribund

alhora meravellós i que tant estimo.

Escric, he escrit i fet, per si algun mot o gest esdevé llavor

d’un món que no hagi d’encarar els conflictes

amb tanta ignorància, mort i destrucció.

De fet, busco, però no sé trobar el gest,

l’acció transformadora que aturi la guerra

o que activi la passivitat amb què la suportem.

Potser – segur – visc massa bé per arriscar-me,

potser estic idiotitzat pel “no hi ha res a fer”

però em queda un bri d’esperança

que en reduir les distraccions

i concentrant-nos en la recerca

trobarem el gest, imperfecte, però real

que -almenys- obri el camí a una altra mirada.

Sant Joan, 24/06/23

Convivàlia, un món equilibrat és vital i possible

by | des. 13, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

Un món en què aprenem l’art de conviure, cercant l’equilibri en totes les relacions, també amb la Terra, amb respecte i sense matar-nos, és vital per no extingir-nos i, encara és possible.

Ja no és possible un món on aprenem les males arts de la submissió, amb desmesura i deliri de grandesa, provocant desequilibri en totes les relacions, també amb la Terra, que ens porta al col·lapse i, fins i tot, a l’extinció.

El món inhòspit que no te futur, és un món malalt i desequilibrat, que premia, fins i tot legalment, l’avidesa, la cobdícia, la voracitat, l’excés, el caprici, l’opulència, el masclisme; el desig, l’ambició, el creixement i l’acumulació il·limitats… que provoca enveges, atordiment, distracció, alienació, trastorns, desigualtats, aberracions, crims… que dona impunitat a la dominació, opressió, repressió, abús, arbitrarietat, iniquitat, tortura, violència i guerra…

El món habitable per a tothom, el món que te futur és un món que reconeix i afavoreix, fins i tot legalment, la sobrietat, la moderació, la ponderació, la prudència, la precaució, l’autodomini, l’austeritat, l’equitat, la paritat; el decreixement de desitjos, necessitats i consums perquè siguin sostenibles en els límits biofísics de la Terra… que provoca serenitat, concentració, salut, anivellament… que premia la cooperació, la no-violència, l’equanimitat, l’equitat, el fer les paus i evitar les guerres…

13/12/22

Ja no podem aguantar més!

by | juny 25, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

Davant la passivitat i complicitat de la majoria de partits que no combaten les flagrants violacions de drets per part dels estats (i dels seus governs, parlaments, sistemes judicials, policials, penitenciaris i militars) que afecten milions de persones empobrides, marginades, discriminades a casa nostra i arreu del món.

Davant l’especialització dels moviments socials orientats a la defensa de drets dels respectius col·lectius, drets difícils d’aconseguir perquè són fruit d’un sistema capitalista econòmic basat en la corrupció i en l’acaparament de diners, bens i serveis per part d’una ínfima minoria a casa ostra i arreu del món.

Davant la insuficiència de les lluites cíviques, pacífiques i democràtiques d’aquests moviments per guanyar drets i la dificultat per aplegar-se de cara a plantejar alternatives al sistema econòmic i al sistema polític hegemònics.

Plantegem la necessitat de teixir una xarxa de confiances que s’enfoqui a l’elaboració i promoció de models de vida alternatius al capitalisme i al socialisme, a la democràcia i a l’autocràcia, al masclisme i a la misogínia, al creixement generalitzat i al decreixement forçat, al racisme i a la xenofòbia, a la desmesura i a l’acaparament, a la destrucció de les condicions de vida, dels ecosistemes i de la vida animal i vegetal.

Aquesta xarxa va teixint transversalitats entre persones vinculades a diferents moviments que volen anar més enllà.

S’inspira en el convivialisme com a l’art de conviure i discrepar sense matar-se.

I aposta per la lluita noviolenta estratègica com a mitjà legítim i coherent per promoure els equilibris necessaris propis dels models de vida alternatius citats.

Martí Olivella, 25/06/2022

Davant les horripilants imatges de joves africans maltractats i assassinats en la frontera sud

by | juny 25, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

Abatuts

Així estem, abatuts

com ells, desorientats

per no poder creure

el que estem vivint.

Quan en nom dels

més alts valors

els estats maten

torturen i menteixen.

Sabem que la raó d’estat

justifica els més grans horrors.

Abatuts, avergonyits però, rebels

per trobar la via de sortida.

Massa fronts oberts,

massa desgràcia evitable,

massa confort conservador,

com fer front a tanta ignomínia?

Piulades, manifestacions

i declaracions, els hi bufa

mentre continuem

obeint, votant i pagant.

Si tu i jo no ens plantem

qui ho farà? I com plantar-se?

Com enfonsar aquest sistema

des de la nostra insignificança?

El primer pas, és donar-hi voltes

No deixar de fer-nos la pregunta.

Què puc, què podem fer

per aturar la devastació?

I el segon pas, és compartir

les respostes, escoltar-nos,

assajar accions fins que quallin

i aleshores, serà el començament de la fi.

Martí Olivella, 25/06/2022

El gran atzucac dels excessius desequilibris planetaris

by | juny 25, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

No podem canviar els rumbs de forma immediata però, no fer-ho, ens porta al (necessari) col·lapse de civilització.

No sabem, ens amaguen o no volem saber què cal fer, però fins i tot, sabent quines decisions hem de prendre, els costums, les inèrcies, els interessos, les necessitats a curt termini, personals i socials, no ens permeten prendre-les amb les urgències imprescindibles.

“Equilibra i fes el que vulguis”, és a dir, canvia quasi tot el que fas, perquè quasi tot està essent desequilibrador. En tot el que desitgem, pensem, fem o volem fer… hem d‘actuar tenint en compte si afavorim l’equilibri entre els extrems, si reduïm els desequilibris… en el consum de l’energia, l’aigua, la terra, l’aire, l’aliment, la salut, les decisions, el coneixement, la mobilitat.. si contribuïm a redistribuir equitativament entre els vivents passats, actuals i futurs.

Per a una immensa minoria la resposta haurà de ser “no em cal”, “per a mi ara no toca”, “ja ho he fet prou” (decreixement conscient).

Per a una immensa majoria la resposta haurà de ser “ja era hora, però amb moderació” perquè de quasi tot no n’hi ha il·limitadament per a tothom.

Hem de saber gestionar el macro equilibri entre dos grans grups: pels acaparadors, “menys és millor” i pels desposseïts, “més és millor”.

No sempre sabem o podem saber si els nostres actes – consum, feina, transport, habitatge, oci, esport…- contribueixen a desequilibris globals excessius. Per això, a l’afavorir l’accés a una informació contrastada i actualitzada dels principals components de cada producte, servei, inversió, consum.. podem decidir amb més consciència, amb coneixement de causa.

Per tant, un dels principals factors de desequilibri és la publicitat i la propaganda perquè genera desitjos insaciables sense cap informació obligatòria dels efectes nocius de produir i consumir els productes anunciats.

Si l’hibris, l’extralimitació arrogant, el desig insaciable de tenir i acumular més i més, és una de les causes profundes dels desequilibris, aleshores la publicitat i derivats, és la megafàbrica a escala planetària de produir desitjos desequilibradors en tots els àmbits.

Martí Olivella, 18/06/2022

6 reflexions d’estiu i una crida desesperada a l’acció

by | juny 25, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra

Del 18 al 25 de juny de 2022 m’han anat sorgint aquestes 6 reflexions.

Si més enllà del detall o d’un o altre mot impropi,

la “música” t’arriba,

m’agradarà saber fins a on estàs disposada a fer alguna cosa juntes.

El gran atzucac dels excessius desequilibris planetaris

Campanyes per fer front a desequilibris clau

Això s’acaba

Les ignorades causes de la caiguda de la civilització

Davant les horripilants imatges de joves africans maltractats i assassinats en la frontera sud

Ja no podem aguantar més!