15
jun

Carta oberta sobre el Mas Blanc a l’església de Vic i a Francesc, bisbe de Roma (Col·lectiu l’Era del Mas Blanc)

Als anys 70, Maria Planas va cedir la propietat del Mas Blanc, en el terme de Sant Martí de Centelles, a una comunitat monàstica ecumènica de joves que, a l’entorn del silenci, va aplegar milers de persones que cercaven sentit a la vida i a la fe, tot convertint aquest espai en un petit Taizé català.

Amb els anys, aquesta comunitat va anar escampant les seves llavors en indrets diferents i llunyans i, en una nova etapa, quedà reduïda a un petit grup de monjos i, quan aquest va plegar, el Bisbat de Vic n’obtingué la propietat i en cedí l’ús per fundar la Comunitat Monàstica Santa Maria del Mas Blanc, formada per tres monges, amb Rosa Ma Piquer com a priora. Amb els anys, aquesta comunitat monàstica també anà declinant i, mantingué la casa quasi tancada.

A primers de 2007 alguns dels membres de la primera comunitat, veient l’abandonament de la casa i la poca acollida que es realitzava, acordaren amb la priora rellançar l’espai, fer millores i dinamitzar l’acollida de persones i de grups, mantenint viu l’esperit de silenci i de recerca interior de la donant, Maria Planas. Aquest acord es feu mitjançant l’associació Nova, que signà un contracte amb la Comunitat Monàstica, pel qual finançava les reformes a canvi d’hostatjar el projecte Nova Terra, amb cursos de formació integral per a joves. En no poder continuar el projecte per causes alienes als organitzadors, entre elles per la decisió unilateral de la priora, la Comunitat Monàstica, segons contracte, havia de retornar a Nova la quantitat invertida que no s’havia amortitzat.

Després de diversos intents d’arribar a un acord entre Nova i la Comunitat per anar recuperant la inversió feta; i, després de la negativa del Bisbat de Vic a trobar una solució amistosa, com a propietari i beneficiari de les millores, Nova portà el cas al jutjat, qui li donà la raó.

En el moment d’executar la sentència i reclamar a la Comunitat Monàstica els més de 9000 € aquesta es va declarar insolvent. Nova va apel·lar a la priora i al bisbe, tots dos solvents, que es fessin càrrec del deute. En negar-s’hi, va demanar al jutjat que formalment els declarés subsidiaris. El jutjat no ho ha considerat, i ara el Bisbat de Vic reclama a Nova les costes de més de 3000 €. O sigui, que segons la justícia civil Nova no cobrarà mai els 9000 € invertits en millorar el Mas Blanc i en canvi haurà de pagar els més de 3000 € de costes als advocats del Bisbat de Vic.

Val a dir que, en l’entretant, la Comunitat Monàstica ha abandonat el Mas Blanc i sembla que està en procés de dissolució. La ex-priora viu al pis de la seva propietat. I el Bisbat ha llogat el Mas Blanc a una empresa per a convertir-lo en una casa de turisme rural. S’ha destruït la capella i un espai de silenci i pregària, traint del tot l’esperit amb què Maria Planas havia cedit el Mas.

En 40 anys, una finca particular que havia esdevingut un bé comú al servei de la comunitat i oberta a tothom s’ha convertit en una finca privatitzada pel Bisbat de Vic. En 40 anys, un espai de renovació de la vida monàstica i de la comunitat cristiana ecumènica s’ha convertit en una ficció de comunitat tradicional, que ha acabat desapareixent.

Hi ha problemes al món i al país molt més greus que aquest, hi ha una injusta justícia que afecta molt greument a milers de petits damnificats que no poden pledejar per no haver d’acabar pagant els advocats dels poderosos; hi ha massa raons i fets per considerar que determinades estructures i maneres de fer no fan que l’església sigui portadora creïble d’un missatge d’amor i d’equitat al món i als empobrits… Hem demanat al Bisbe de Vic que assumeixi la seva responsabilitat moral i es faci càrrec, com a propietari, del deute reconegut judicialment i de les costes del seu advocat. Si us arriba aquesta carta és que no n’ha fet cas.

La nostra condició humana limitada no ens excusa de la responsabilitat de denunciar i lluitar contra les accions i maneres de fer injustes. Sempre que callem quan tenim coses a dir, ens en fem còmplices.

Com que la justícia civil i la justícia eclesiàstica vetllen més per la legalitat de l’ordre establert que per la legitimitat, apel·lem a Francesc, el Bisbe de Roma, per si en la seva autoritat renovadora pot apropar-nos a una justícia de les institucions catòliques que busqui el bé de la gent.

Dia de Pasqua 2015

Martí Olivella, Maria Morillo, Carles Escartin, Pep Forns, Alfons Giol, Jacqueline Glenisson de Walque, Paco Grande, Judit Monfort, Montserrat Montané, Anna Ubach, Montserrat Vernet i Lluís Ylla.

Comparteix-ho .
Share on FacebookShare on LinkedInTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Comentaris ( 0 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>